Homenatjar una commemoració històrica

26/01/2022

Enguany es celebra el cinc-cents aniversari de l’inici de la Germania de Mallorca, i des del febrer fins al dia d’avui la Comissió Cívica Germanies 500, el Consell de Mallorca i múltiples ajuntaments han organitzat actes, conferències i presentacions al llarg d’aquests mesos. La finalitat era clara: commemorar l’efemèride de tal manera que la societat conegués la revolta més important de la història del Regne de Mallorca.

Per qui encara estigui una mica perdut i no sàpiga que fou la Germania o Germanies, ha de quedar clar que a dia d’avui segueix sent un dels episodis més desconeguts de la història de la Corona d’Aragó, almenys pel que fa a la societat en general, deixant a part el sector acadèmic. A grans trets, podríem dir que les Germanies foren uns alçaments protagonitzats pels sectors humils de Mallorca, del Regne de València i alguns nuclis del Principat com és Ulldecona. Les motivacions que provocaren aquests alçaments es poden resumir breument en què aquests sectors humils o no privilegiats s’alçaren en contra dels poderosos i en contra d’una societat que creien injusta. Ara bé, m’agradaria fer una precisió en els termes Germanies-Germania i explicar la diferència entre un i l’altre. El terme Germanies, en plural, l’utilitzarem per fer referència als alçaments que es varen produir entre el 1519 i el 1523 a diferents territoris de la Corona d’Aragó. Ara bé, s’utilitzarà només el singular quan s’hagi de fer esment a un alçament agermanat en concret, sigui el mallorquí, el valencià o el d’Ulldecona.

Aquestes revoltes agermanades s’han de contextualitzar en una època molt convulsa per a la Monarquia Hispànica. El jove rei i emperador Carles V, tot just arribat al tron, va haver de fer front a tres alçaments pràcticament simultanis: la Germania valenciana (1519-1521/22), les Comunidades castellanes (1520-1521) i la Germania mallorquina (1521-1523). Aquesta última s’inicià precisament quan els dos alçaments anteriors estaven ja pràcticament en declivi. Enguany, es compleix el cinc-cents aniversari de l’inici de la Germania que es va produir a Mallorca entre el 1521 i el 1523. Pel que fa a la cronologia de la Germania valenciana, no difereix gaire de la mallorquina, ja que foren coetànies, però sí que és cert que els dos últims territoris valencians agermanats, Xàtiva i Alzira, varen caure el 1522, i tan sols uns mesos després, al març del 1523, ho feu també Mallorca amb la capitulació de la Ciutat.

Les Germanies que es produïren als diferents territoris d’arreu de la Corona d’Aragó tenen punts en comú i semblances, però, tot i això, les revoltes sorgiren per uns problemes i una casuística pròpia de cada territori, en moltes ocasions acumulada durant segles i sense resoldre.

L’abast de l’alçament fou enorme, de la mateixa manera que ho fou la repressió i, a més a més, hi ha qui diu que ens ha arribat a dia d’avui –la repressió– en forma de desconeixement. És per aquest motiu que la Comissió Cívica Germanies 500 es marcà com a objectiu fer arribar a la societat el que va succeir a Mallorca ara fa cinc-cents anys. L’inici de la commemoració va ser dia 7 de febrer amb la lectura simultània del manifest a tots els pobles de l’illa. A causa de les condicions sanitàries d’aleshores, no es va poder fer cap gran acte com es tenia previst abans que esclatés la pandèmia. Ara bé, amb la millora de la situació sanitària i el retorn de la vella normalitat, s’hi ha volgut posar remei amb un gran acte celebrat el passat divendres dia 15 d’octubre a Alcúdia.

El lloc elegit fou l’Auditori d’Alcúdia per la seva gran capacitat d’aforament, per evitar el centralisme típic de fer-ho tot a Ciutat i pel paper determinant que va tenir la vila –i posteriorment, Ciutat Fidelíssima– al llarg de la revolta agermanada.

L’acte va fer referència a la proclama i al mateix logotip de la comissió cívica, «500 anys de Germanies, 500 anys de lluites compartides». El fil roig que va conduir la poetessa Clara Fontanet al llarg de l’acte començà amb els precedents de la Germania fins a les seves conseqüències. A més a més, l’acte continuà amb el fil roig de les lluites que s’han produït al llarg dels últims cinc-cents anys per desmitificar que Mallorca és l’illa de la Calma. Ara bé, aquest guió no hauria estat possible sense les aportacions de Guillem Morro, Biel Mayol o Toni Trobat. La seva col·laboració i predisposició feren possible gaudir d’un guió esplèndid.

L’estructura elegida per a l’acte combinà els parlaments de Fontanet amb la presentació del documental Germania. Silenci trencat, realitzat per Pere Sánchez gràcies a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. A més a més, hi hagué tres actuacions de luxe que donaren a l’acte un esperit solemne i reivindicatiu. La primera d’elles fou la peça musical «Damunt la mar» del disc Agermanats de Biel Font i Tomeu Quetglas; la segona actuació fou de la mà de tres glossadores d’alçada com Maribel Servera, Mª Magdalena Amengual i Cati Eva Canyelles. Per tancar l’acte no es va poder elegir millor, ja que Biel Majoral, Miquel Brunet, Eduard Riera, Delfí Mulet i Biel Oliver feren d’aquella vesprada un moment per recordar.