L’hora de passar comptes als polítics més injustos

Caricatura de l’artista HARCA (Juli Sanchis).

En els temps que corren, d’enorme temor i d’angoixosa inseguretat, és fonamental tenir la consciència clara i una correcta informació de la situació, per si finalment arriba l’hora de passar-los comptes als polítics més injustos. Com ara canvien tant les coses, o siga, evolucionen i com especialment evolucionem els éssers vivents, dels quals formem part els humans, caldrà tenir-ho en compte a l’hora de fer pensaments metafísics, que ja no poden ser tan optimistes com ho eren només fa mig segle. I canvia el món sencer, sobretot quan hi posem la mà els humans, concretament unes certes mans, perquè no totes les nostres actuacions són innòcues i bones, sinó que més aviat, les que podem avaluar millor han estat febles, efímeres i fins i tot n’hem fetes moltes que han estat totalment negatives, dolentes i suïcides. Hem de ser francs i reconéixer-ho. Per exemple, la nostra participació en el procés del canvi climàtic ha estat tan erràtica i nefasta que la podem qualificar d’absolutament criminal, perquè els fenòmens que se’n deriven de l’actuació humana estan causant danys i perjudicis extraordinaris i letals, especialment en els països amb menys possibilitats per a reeixir-se’n. I a més a més, el canvi climàtic és subvalorat i negat per individus que tenen un enorme poder, com l’actual president dels Estats Units, Trump, que se’n riu dels científics i que no hi creu ni fa cas de les seues advertències. A Espanya també neguen el canvi climàtic els analfabeto-fatxes de Vox, que segueixen, com a gossos de presa, la bogeria trumpista. Com es tracta de l’individu més perillós i inhumà que mai no hauríem imaginat, que supera els grans monstres de la història, cal que considerem que és una enorme desgràcia per al món, començant pels mateixos nord-americans , que al capdavant del govern ianqui hi haja un personatge tan maleducat, groller, ignorant, abusiu i antidemòcrata com el que tenen, a la vista del que ja ha fet i del que té projectat, si guanya les eleccions de novembre. No caldria que insistírem a dir res més del que ja s’ha dit a tot el món, però no devem callar, donada la capacitat destructiva que li han posat a les mans i la seua capacitat de mentir i d’imposar-se a tot el món. De Trump ja s’ha dit si és que està endimoniat, si és la Bèstia que anuncia l’Apocalipsi, si està boig com una cabra, si és un degenerat agressor sexual, que no té ni moral ni remordiments pels mals que pensa, pels que fa i pels que farà si ningú l’atura… És cert tot el que s’ha dit sobre ell, però la qüestió no sols és saber qui és i com és realment Trump, ni que ha fet, ja que la seua tenebrosa història l’estan reescrivint, destruint documents o ocultant-los. El que importa és saber quins mals pot seguir encomanant al món.

I tot es complica més, perquè tant abans com ara i segurament com en el futur, si hi ha futur, el món ha estat controlat per les elits dels privilegiats, de les quals Trump és un gran capitost. Ni els diners, ni les oportunitats, s’han repartit mai entre el veïnat, ni aquestes elits han preguntat si ningú tenia altra opinió que la seua: eren i són i volen continuar essent els amos (els putos amos).

Insistim en què la humanitat sempre ha estat composta per les minories elitistes, o siga “ells” i per les majories que no tenim cap possibilitat de reeixir-nos-en, que som “nosaltres”. “Ells”, molt deshonrats i en minoria però molt poderosos i “nosaltres”, amb molta honra i en majoria, però uns morts de fam.  Entre els primers hi ha els impenetrables grans polítics dels estats més poderosos, els insaciables banquers, els militars coberts de medalles, els grans industrials, els inversors… i els fariseus i els llepaculs afortunats. Són la gent més rica i poderosa, dels quals Jesús va advertir que serà més fàcil que un camell entre pel forat d’una agulla que un ric entre al cel (Mateu 20, 23-24). El cel ens el reserva als pobres, semipobres i desgraciats, que ens assegura que “en tindreu sempre”, o siga que no s’acabaran mai (Marc 14, 6-8). La lluita de classes, doncs, no ens durà enlloc, o siga que la farem, però sense èxit.

El món, encara que mal endreçat, ha anat tirant i la gent hem anat somiant, esperant i malvivint, sobre tot perquè de tant en tant, la Xamba ha fet que a algú li haja tocat la rifa. Ben mirat, tot era un bluf, i per fer-lo creïble estaven els déus, les religions i els respectius sacerdots, encarregats dels cultes i les predicacions i tot anava així i hi continua: uns gaudint de tot i els altres somiant truites. Passa, però, que ells, després d’haver-nos amenaçat amb rotundes condemnes per a controlar-nos, ara tot ho han canviat i ni els pecats, ni l’infern, ni els manaments són com abans i la gent crèdula ha perdut el nord. Queden les morralles de reverends i reverendes, que malgrat que ja estan de capa caiguda, hi són, intentant mantenir la mateixa entitat moral o que han esdevingut entelèquies. Recomane, doncs, espavilar-se i cautelarment pensar a fer alguna cosa que ens anime a continuar i que justifique perquè encara resistim.

Jo he fet les meues càbales i a les envistes de novembre, que seran les eleccions nord-americanes de mitjan mandat, que és fonamental que perda Trump, vull proposar (volem, perquè l’amiga Seràpia ja m’ha dit que està d’acord), proposem una gran acció mundial. Es tractaria de fer una enorme, grandiosa resada mundial, adreçada a tots els déus de les distintes religions, tots a l’hora. És una proposta pacífica i mística, que hauria de comptar amb les indulgències que poden atorgar les religions que ho creguen convenient. La resada consistiria a pregar, a tot el món sencer, amb una oració transversal i fer el prec als déus de la bondat i la vida, perquè ens siguen propicis i salven el món dels efectes del canvi climàtic i de tots els poders injustos i antidemocràtics que ens amenacen. Evidentment, tothom ha de pensar en els majors responsables, que no són sinó el govern nord-americà de Trump, el govern rus de Putin, el govern sionista d’Israel, en el govern argentí de Milei, en el govern de Corea del Nord, etc. Si no fora perquè és una merda, podríem afegir l’Ayuso… Els no-creients com jo, podrem participar en aquesta pregària universal, fent costat als creients sincers.

És d’esperar que la proposta interessarà a la gent de bona voluntat, que som la immensa majoria i desplaurà als individus que estem assenyalant avui i els qui apareixeran. Per això cal que comencem a opinar-ne. I continuem suggerint que l’oració universal l’han d’acceptar les religions que vulguen participar, adaptant-la als textos sagrats particulars, feina que han de fer els respectius teòlegs. Una de les condicions hauria d’ésser que cap religió puga apropiar-se’n en exclusiva, ni excloure’n tampoc a ninguna; ha de ser una oració transversal. L’ONU hauria d’acordar el dia i l’hora de la resada mundial i els temples de totes les religions i de tot el món haurien d’obrir les seues portes perquè tothom puga participar-hi siga quina siga la religió que professe, o si no en té cap, que puga adherir-se a la que li siga més plausible.

L’amiga Seràpia ja ha fet un esborrany d’oració. Ella l’ha concebuda a partir de les tres religions abrahàmiques (jueva, cristiana, musulmana) i perquè servisca de punt de partida, hem cregut convenient avançar-la. És la proposta que direm “abrahàmica”.

“INVOCACIÓ, Déu xxxxxxxxxxxx, a qui milions d’homes i dones reconeixen com a creador del Cel, la Terra i la Humanitat. El món en el qual hem viscut i evolucionat, té els dies comptats si no ens ajudeu a posar fre a la disbauxa i la bogeria maliciosa i endimoniada d’alguns governants que, amb el poder que tenen acumulat i les idees despietades que els inspiren, estan conduint-nos a la catàstrofe més absoluta, posant en perill l’existència de la vostra obra.

Els homes i les dones de bona voluntat us preguem que no permeteu que paguen els justos pels pecadors i ho fem amb la mateixa convicció amb què Abraham us demanà que no permetéreu que a Sodoma pagaren els justos per la maldat d’uns pocs (Gènesis 18, 20-22) i així com accedíreu al prec d’Abraham, ho feu ara que us ho supliquem nosaltres en aquests temps de sotsobra.”