Tens 0 productes a la teua cistella
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, junt amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, el passat 31 d’octubre. Foto: Generalitat Valenciana.
Ha passat més d’una setmana des que el cabal de més de quatre rius Ebre, assolara una bona part de la geografia de més seixanta pobles de la demarcació de València; aquells que van des de Requena i Utiel, seguint el curs del riu Magre i el Barranc de Xiva, sense cap mirament i arrasant vides i persones, propietats i una garbera de desesperança, descanviada per bona cosa de por i indignació, per no haver estat avisats a temps per aquells que tenien la responsabilitat de fer-ho, però gaudien d’un dinar privat a Palau.
El que hem viscut i encara arrosseguem a aquests pobles afectats, és el resultat de la incompetència més absoluta per a gestionar una catàstrofe natural, gran i periòdica, perquè el nostre País Valencià ha experimentat al llarg de la història, innombrables pluges torrencials i avingudes d’aigua violentes i concentrades en el temps. Però s’ha de dir alt i clar que l’escalfament desmesurat de la mar Mediterrània no és bona notícia i se sap que, a partir d’ara, la virulència i la freqüència d’aquests fenòmens atmosfèrics, s’incrementarà.
Després de la gran onada provinent de la Plana d’Utiel Requena, passant per la Foia de Bunyol, l’Horta i la Ribera, va deixar pas a la por i al fang (en aquest ordre) a la por per familiars i amics que encara no havien arribat a casa l’endemà, a la por per la manca d’aliments i serveis, a la por per perdre la casa, la història familiar, els costums més bàsics… perquè com ha deixat dit Borja Penalba “no teníem cap constància que estiguérem en perill”.
Els pobles afectats han estat massa temps més sols que l’una, netejant i traient fang a cabassades de les seues llars, de les llars de les seues persones estimades, de les amistats de la rodalia o més enllà, mentre es comprovava (per molt que volien amagar-ho) la negligència d’un president que ha deixat de ser –per a moltes persones—”Molt Honorable”, per a passar a ser una persona execrable i senyalada fins i tot pels seus.
Durant tot el temps, s’ha intentat amagar la xifra real de morts i durant massa dies s’ha desconegut el volum de persones desaparegudes. La “morterà” era massa gran i ell ho sabia; ell sabia que havia fet tard a la primera reunió de coordinació i que el temps no li deixava respirar. Segurament per això, es va enfundar en el jupetí de protecció civil; per sentir-se més protegit i enaltir el seu “ego” personal impedint la declaració de l’alarma 3 i perdre el protagonisme que com a president, sentia, però sense adonar-se que “el president anava nu”.
La incapacitat demostrada per aquelles persones que ens (mal)governen és de tanta envergadura, que no podran pagar mai, el sofriment que el poble està patint encara ara, quan han passat més de deu dies de la terrible riuada i el silenci de les persones afectades, clama contra la inoperativitat dels nostres governants. Gràcies que contra aquesta barbaritat climàtica, s’ha viscut tota una allau de persones solidàries vingudes des dels quatre punts cardinals del nostre País i més enllà.
Que el president Mazón no ha estat a l’altura de les circumstàncies ho saben fins i tot dins del seu partit i és per això que, ha de pagar-ho políticament, però també haurà d’explicar-ho davant el legislatiu valencià i no es descarta que ho haja de fer davant dels tribunals, perquè a més de tots els diners que puga costar la reparació d’aquesta tragèdia, aquests no tenen gens d’importància al costat de l’esgarrifosa xifra de morts i de desapareguts.
Els nostres presidents en són de “Molt honorable” perquè a més de governar, se n’han de cuidar del benestar del seu poble: “Aitant com tindré el càrrec, faré complir els Furs de València i guardaré lleialtat al poble valencià i em guardaré i preocuparé pel seu benestar”. Doncs això; moltes gràcies per no informar i per fer tard les reunions. Ell fa dies que ha deixat de ser “molt honorable”.
