La revista degana en valencià

Hui queda menys pandèmia que ahir

20/01/2021

Des que va començar oficialment la pandèmia ara fa uns 313 dies aproximadament, que hi ha massa persones que fan oïdes sordes al que recomanen els qui entenen d’epidèmies, per molt dura i complexa que aquesta siga. S’endureixen les mesures de relació social, es tanca el sector hostaler a unes hores mai viscudes a aquest país de cafeteries, bars i restaurants; s’aconsella retirar-se als domicilis a les 22 h; es recomana no viatjar entre comarques i molt menys entre països… Però “que si vols arróss, Caterina”.

Ja em disculparà si darrerament, aquestes columnes d’opinió insisteixen sobre l’alarma sanitària, però des del primer moment, que he pensat que els mitjans de comunicació havien de donar una informació objectiva, veraç i planera. Per això mateix, trobe que la política de comunicació de la pandèmia ha estat molt enfocada cap al presidencialisme i amb certa presència de la consellera del ram.

Ni aquesta ni l’altre, trobe que han aconseguit l’efecte desitjat i és per això que s’han vist escenes per la televisió i s’han comentat moments a les tertúlies, que evidenciaven aquesta manca de sensibilitat cap al problema. Més encara, quan hem passat a escala estatal, de conferències de premsa amb uniformats farcits de medalles i galons que utilitzaven un vocabulari bèl·lic, a una figura grisa amb veu trencada que ha estat objecte de mofa més que menys.

Les xifres sols les veuen com alarmants les persones que treballen en aquest sector de la salut pública perquè, ni la medicina privada s’ha implicat (si no és a darrera hora) per aquesta realitat pandèmica que ho arrasa tot.

Els programes “ad hoc” de la televisió nostrada, tampoc no han causat l’efecte desitjat, per molt que les càmeres hagen entrat a la Unitat de Cures Intensives o s’haja retransmés en directe, un “reality” amb un anestesista que explicava la seua experiència a base de nivells d’oxigen en sang i de medidors d’aquestes variables.

Ara que pugen les xifres de persones necessitades d’hospitalització i d’atenció singular, es tornen a sentir les veus d’unitat a nivell d’un estat que sap que ja no colen aquesta ideologia tan fàcilment com abans, com quan eixien els uniformats a voler acabar la pandèmia a canonades. A l’alçada de la correguda, a l’altiplà encara no se n’han adonat que el que ells diuen “governança” significa respecte a la diferència.

“Ja no ens alimenten molles” –com diària l’alcoià compromés, que no l’alcoià melòdic—perquè volem el pa sencer i el poble pla se n’ha adonat que la gestió, com més pròxima a la necessitat, més efectiva serà. Volem el pa sencer, perquè tenim transferides moltes competències i ara no pot venir el sereno amb les rebaixes.

Sabem que la vacunació no serà el final de la pandèmia, fins que no hi haja una immunitat de grup, aconseguida a força d’haver vacunat efectivament a més del 80% de les persones i al ritme que va la cosa, igual a l’estiu del 2022 haurem arribat. En això hi ha coincidència amb el que diu l’OMS, que potser a l’estiu del 2022 la vida començarà a normalitzar-se. Mentre això arribe, les UCI van omplint-se setmana a setmana. Una cosa tinc clara, hui queda menys pandèmia que ahir.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top