La revista degana en valencià

Humor Social

D’esquerra a dreta, començant per d’alt:

Menta, Lamber, David, Malagón, V.Ivars, Nerja, Che, Clemente, Zulet, Néstor, Ortifus, Piedecausa, Junco, Gab, Harca, Enrique, Elena, Marlene i Faust Ripoll

25/07/2019

Recentment, s’ha celebrat la 19ª Mostra d’Humor Social a la Universitat d’Alacant, institució patrocinadora, organitzada per FECO España, sobre el tema «Llibertat d’Expressió».

Cada any es concedeix a un/a dibuixant/a el títol de «Notari/ària de l’Humor» i se li obsequia amb una figura creada per Ortifus. Enguany, la concessió ha sigut per a Elena Ospina, d’origen colombià, que ha estat vivint a Espanya durant molts anys i és una extraordinària dibuixanta, a més d’una entranyable persona i membre de FECO España. L’acte ha estat presidit per Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esport i Llengües, acompanyat per Faust Ripoll, director del Servei de Cultura.

La participació, restringida a membres de FECO España, ha comptat amb 187 obres de 53 autors. Una selecció de 68 dibuixos s’han exposat a la Sala Aifos de la universitat, i han editat un catàleg amb 90 dibuixos. L’exposició es convertirà en itinerant i es podrà visitar en seus relacionades amb la universitat, així com en col·legis i cases de cultura que ho sol·liciten.

Aquesta Mostra, que tingué origen l’any 2000, amb una exposició mixta sobre immigració entre dibuixants espanyols i alemanys a la ciutat de Fellbach, prop de Stuttgart, amb motiu del XXV Aniversari de la Festa de l’Immigrant, ha anat tractant aquells temes que en el seu moment semblaven més sensibles: Iuvenes dum sumus, Immigració, Violència de Gènere, Drets Humans, Tolerància, Crisi de Valors, Corrupció, Política i Polítics, Indignats, Desnonaments, Una Generació Perduda… o dos, Prometer hasta meter… Eleccions, Home ric homes pobres… Desigualtat, La persona i l’animal… relacions perilloses, i Llibertat d’Expressió.

Tinguérem l’honor de comptar amb l’assistència de Marlene Pohle, caricaturista i il·lustradora nascuda a Buenos Aires, de pare alemany, que ha viscut durant més de 20 anys a Stuttgart; és vicepresidenta de FECO (Federation of Cartoonists Organisations) i fou presidenta general de FECO de 2005 a 2009.

Actualment, FECO España compta amb 55 dibuixants de tot l’Estat espanyol, una part dels quals hem aprofitat la inauguració de la Mostra per portar a terme una revisió del passat, present i futur de l’associació, comprometent-nos a un rellançament de la federació que ha tingut el seu inici amb la creació d’una pàgina a Facebook, que facilite per si vos ve de gust visitar-la: https://www.facebook.com/FecoEspana.

A més d’açò, Jesús Zulet, caricaturista dels diaris El Correo de Bilbao i Diario Vasco de Sant Sebastià ens va informar sobre l’actualitat relacionada amb els drets d’autor, i Manuel Álvarez Junco, doctor en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, va pronunciar una interessant conferència sobre «Arqueologia de l’Humor. L’Humor abans de Crist». Les jornades finalitzaren amb una taula redona sobre el tema de la Mostra, «Llibertat d’Expressió», amb ponències de Marlene Pohle, Enrique Pérez i Manuel Álvarez Junco, actuant com a moderador Gabino Ponce, catedràtic de la mateixa universitat.

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Defense el dret a la provocació i a ser provocat,          qualsevol altra cosa és puritanisme.  Pier Paolo Pasolini

La Llibertat d’Expressió és un dret consubstancial amb la democràcia, diria més, és el termòmetre que ens indica el nivell de democràcia que tenim. Hui la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ està en clar retrocés.

Els poders fàctics, tant polítics com religiosos o financers, tendeixen a limitar-la amb la censura o la demanda judicial.  És per això que cal estar sempre a l’aguait per tal d’evitar que hi fiquen la mà i, amb l’excusa de pal·liar excessos i el pretext d’alliçonar-nos cap a comportaments políticament correctes, converteixen la tisora en protagonista i, amb la pretensió d’acotar la llibertat d’expressió, acaben enduent-se-la al llit i posant-li un apartament.

Actualment revistes com “La Traca”, que s’edità a València en diverses etapes des de 1884 a 1938, amb un nivell brutal d’analfabetisme, i que va aconseguir tirades de 500.000 exemplars, no haguera arribat al núm. 5 i Bernat i Baldoví, amb la seua obra més coneguda “El virgo de Visanteta” estaria empresonat amb una Llei del s. XXI.

Les multes per ofenses religioses que tant estan proliferant són conseqüència de que ningun govern ha tingut la valentia de ser coherent amb l’article 16,3 de la Constitució, que indica que  som un estat aconfessional i laic i no s’han atrevit a actuar en conseqüència per por a perdre vots. En quan al Concordat és la creïlla calenta que passa de govern a govern sense abordar-lo ni finiquitar-lo. L’Església Catòlica fa anys que està lluitant perquè allò que considera pecat es converteixca en delicte i, malauradament, ho està aconseguint.

La indignació que ens provoca la injustícia, la corrupció, l’opressió, la hipocresia i l’abús de poder ens empenta a rebel·lar-nos. La Llibertat d’Expressió és l’arma que ha conquerit el poble com un dret inalienable davant la impotència d’influir en situacions injustes, és el bisturí que obri l’abscés per desinfectar-lo.

La Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o Llei Mordassa és una conseqüència de la incompetència del governant, que quan no sap com resoldre un problema treu la porra. Una Llei que s’ha carregat drets fonamentals i s’ha utilitzat per empresonar titellaires; imputar twiters i humoristes o querellar-se contra revistes com “El Jueves” o “Mongolia”, incrementant alguna cosa tan demolidora com la autocensura.

En una democràcia res és intocable, ni el President del Govern, ni el Rei, ni el Papa, ni Déu, ni les banderes. Considerar que les banderes son intocables  és convertir-les en Mahoma.

Es pot dir tot? No. El límit podria estar en que l’acció incite realment a la violència, apart d’açò, la gent ha de ser lliure d’expressar per tots els mitjans al seu abast el que pensa.

 

Ressenya publicada al número de juny 449