I ara, què?

La realitat, sempre, supera la ficció. Quan Ferran Torrent ha fotografiat en les seues novel·les la societat valenciana dels darrers quaranta anys, sempre ha fet curt perquè la realitat és, encara, més complicada, més crua. Els valencians i les valencianes han patit una dana i un grup de persones que es dediquen, o es dedicaven, a la gestió pública. Per molt que volguérem imaginar totes les malifetes que podien fer, ha passat pitjor que a l’escriptor de Sedaví. La realitat, novament, ha superat la ficció.

Quan l’assumpte va arribar als jutjats, solament en eixe moment, hem començat a saber algunes de les coses que van fer qui estava al capdamunt del poder valencià. Això sí, amb més versions que mai d’un mateix fet. Cada dia que passa la sorpresa va en augment, i les versions i les mentides es van adaptant al nou dia. I, a les nits, dormiran. Ara, i més encara després del denominat funeral d’estat i la bronca que va haver de patir el MH President de la Generalitat, públicament, amb la presència de pràcticament tot el poder de l’Estat, eixe funeral hi va marcar un abans i un després.

És per això que va dimitir, sense dir-ho ni una sola vegada, el MH President de la Generalitat? Probablement sí, entre altres coses perquè també era en l’acte el senyor Feijóo, eixe que va estar informat en tot moment del que passava a les terres valencianes el dia 29 d’octubre. Certament, si alguna persona s’haguera inventat una història tan estrambòtica i amb tantes versions com el senyor Mazón, ningú no s’ho hauria cregut. I és sorprenent la cara que posava qui era el MH. Ara, però, ja és història.

Ara bé, què ha passat? Poden els valencians i les valencianes revoltejar campanes perquè tornarà a la Generalitat el bon govern i la vergonya? Sembla que hi haja una altra sensibilitat, que el senyor Juanfran Pérez Llorca està fet d’una altra pasta i, més encara, que parla valencià. És cert que la utopia d’unes eleccions anticipades s’ha demostrat que compleix tots els requisits d’utopia. I, a més, el nou govern, que té un parell de cares noves, continua en mans de la dreta extrema. Més d’una persona ha dit que tant de bo existira un govern del PP amb majoria absoluta perquè així no haurien de pagar ideològicament al senyor Abascal…

Realment es pot esperar un canvi de rumb en les polítiques d’aquest nou Consell? Són moltes les persones que ho dubten, entre altres coses perquè el primer que han fet ha estat apujar la pagueta al senyor Mazón amb més de 600 euros/mes, sense oblidar els privilegis que té per ser expresident. Realment, resulta molt difícil de tragar democràticament.

Serà tot fum de botges? Intentarà el nou MH donar una capeta de valencianitat al govern quedant-se ell amb la Política Lingüística? Deixarà la dreta extrema que parle valencià el MH? Era necessari nomenar portaveu a un senyor que sempre ha estat caracteritzat per les seues postures radicals i l’enfrontament permanent?

Cal, per tant, esperar i veure, també, si els valencians i valencianes no s’obliden en poc més d’any i mig de tot el que ha passat el poble valencià. I el dia, siga quan siga, que toque votar, fer-ho mirant el futur, el present i el passat.

Revista Saó Núm.519, pàg.7. Desembre 2025.