25/09/2020
El Regne Unit, país importantíssim a la història d’Europa –i també en l’Universal– és un d’aquells països als quals, s’ha de donar-los a menjar a banda; altrament no se n’avenen. Quan formaven part de la UE tenien una pota dins i l’altra fora. I ara que ja no hi són, volen més temps per fer els tràmits de la futura relació GB-UE. A la fi d’aquest any, venç el termini previst per a establir unes normes que regiran a partir del 2021 endavant. L’Article 50 del Tractat de la Unió Europea, regula el procés d’eixida de qualsevol Estat membre.
En realitat fa més l’efecte que n’estan penedits que no pas altra cosa. Perquè el resultat del referèndum que varen fer per decidir si sortien de la UE o no, va aconseguir un sí molt esquifit. Tant és així, que encara estan fent les gestions i tràmits escaients que els cal i el venciment és d’ací a tres mesos.
L’1 de febrer de 2020 entrà en vigor l’Acord de Retirada (període de transició) venciment del qual, és a la fi de 2020. O siga com aquell que diu d’ací a quatre dies. Però aquesta setmana del 21 al 26 de setembre– s’hi anaven a reunir els vint-i-vuit caps d’Estat de la Unió i la GB–. L’encontre s’hagué d’ajornar perquè un dels participants ha estat pres pel coronavirus. El tema de l’aplec era –i segueix essent– com seran les noves relacions entre la GB i –fora de– la UE. Poca broma!
Un problema que tenen de portes endins, és la qüestió d’Irlanda del Nord i les seues fronteres. En el parlament –del R. U.– l’afer alçat més d’una bombolla, entre membres del seu propi govern. Boris Johnson (al qui li van deixar els anteriors mandataris, un bon pinyol per rosegar) porta bregant amb el seu govern, molt més que amb parlament Europeu. Per cert, Johnson va prometre, que abans del 31 de gener de 2020 estaria conclòs el procés d’eixida de la U.E. i així ha estat.
És un país poc sociable, una mica raret la Gran Bretanya. Ha de ser el seu sistema o no cap altre. Així tenien –i tenen– (quan eren a UE) la seua pròpia moneda i mai no feren servir l’euro, també tenen el sistema mètric diferent de la resta d’Europa (ítem, en tenen dos, el mètric i l’imperial) a més la conducció dels vehicles la fan al revés que tot el món (excepte els territoris de les seues antigues colònies, que continuen conduint per l’esquerra) És gairebé com un mini continent a recer d’un altre continent.
Però ara tenen per davant la legalització o expulsió, de milers d’immigrants, la peladilla d’Irlanda del Nord que té les orelles en alt a més de negociar amb la UE, com hauran de ser les futures relacions després del divorci. Doncs bé, que s’ho cuinen, que s’ho mengen i que rebenten de salut, si és que això els fa feliços.
Europa sense ells, perd un «mig» soci important, però no imprescindible. La UE se’n sortirà sense el Regne Unit; de fet, ja està succeint així!