I saber trobar la fórmula

Converses apassionades. Remenant el cafè somriu i m’explica que per fi té un single de debò, una cançó impecable, emotiva, instrumentalment enèrgica, amb lletra acurada i melodia apegalosa. Porta molts anys tocant, però el seu bagatge encara és insuficient per a viure amb garanties de la música. Aquest tema que eixirà en el proper disc potser siga determinant en la seua carrera.

Uns pocs dies més tard, un servidor rep un missatge a través de les xarxes socials. L’excomponent d’una coneguda banda em passa unes cançons enregistrades fa temps. Vol tindre la meua opinió. «Això agradarà al públic? Busque un cantant per a enregistrar-les de nou. Què en penses?». I jo, mentalment, dic: hi ha públic?

Llavors em pose davant de l’ordinador per escriure aquestes ratlles i pronuncie en veu alta: la clau de l’èxit. I de quin èxit parlem? Toca raonar sobre Tot és ara, el nou disc d’Aspencat. Quan tingueu la revista a les vostres mans possiblement més de 100.000 persones s’hagen descarregat ja les 14 cançons de la banda de la Marina Alta (ara mateix en són més de 80.000). És el grup del moment. Milers de persones seguint-los en directe al Viña Rock o més recentment a les festes de la Mercè de Barcelona. Amb Essència –l’anterior treball– ja va quedar clar que eren la banda de masses que prenia el testimoni dels Obrint Pas i La Gossa Sorda.

Podem parlar d’èxit amb Tot és ara? Evidentment, si ens guiem pels criteris comercials i dels gustos de la gent sembla ser que sí. N’han trobat la fórmula. Molts de nosaltres desitjàvem més experiments del grup –particularment pensava que un gir més radical cap al tecno i l’electrònica seria definitiu en el creixement artístic d’Aspencat –però el disc és bastant semblant a l’anterior. Rap, hip hop, maquinetes, vents, un interessant copia-apega de sons i lletres plenes de reivindicacions i personatges de manual (Gaza, Sàhara, Cuba, Vietnam, el Che, Couso, Guillem, Mohamed Alí, Malcom X…). I tot això funciona i agrada. Res a dir. A més a més, Aspencat segueix l’estel d’altra gent que busca sinergies i públic incorporant col·laboracions: Ander (Green Valley), Àlex Seguí (La Gossa Sorda), Rootsman I (Train to Roots), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza) o Joan Mayor (Tashkenti), per apuntar alguns noms. Un producte ben definit amb el segell de Mark Dasousa i Pasqu Giner (l’home de les programacions) a la producció. Aspencat és el rei de les tornades quan deixa de costat els versos interminables (“Vull brindar”, “Alçar el vol”, “Trinxeres en la foscor”…). Amb tot, em quede amb el darrer terç del disc: “Escriurem mil batalles”, “S’atura el temps” i “La història és nostra”… Bakala que m’he fet a la vellesa…

En l’altre costat d’aquells que troben la fórmula massiva que funciona destaque els autors d’espectacles petits, d’excel·lència. Les Festes Estellés ha servit per a revitalitzar moltes propostes musicals. Enguany Bertomeu ha tret un altre CD amb textos del poeta de Burjassot, i la veritat és que el repertori en directe és agradós i s’aguanta de principi a fi. Estellés Infinit és el llibre-disc editat per Bullent. Una bona oportunitat per descobrir un artista que mereix seguir pujant graons al costat d’altres coetanis com Òscar Briz o Senior.

Vicent Xavier Contrí. Periodista i crític musical

Article publicat al nº 408, corresponent a octubre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar