I tu, de quin signe ets?

«Són molts els ciutadans que es prenen seriosament els horòscops i paguen per mentides»

Molta gent segueix el seu horòscop. Quan se’ls pregunta el per què, molts addueixen la curiositat i intenten justificar-se dient que no hi donen importància o que no creuen en les seues afirmacions. Però, de fet, tothom sap quin és el seu signe i moltes vegades es fa la pregunta que encapçala l’article, perquè creu que hi ha compatibilitats i incompatibilitats entre ells.

Això ve de l’antiguitat, on es veu que totes les civilitzacions i cultures conrearen l’astronomia. Van comprovar que la posició anual del Sol (els solsticis d’estiu i hivern i els equinoccis) determina les estacions, i aquestes, al seu torn, les collites i el calendari solar. També que les estrelles s’agrupen en constel·lacions que semblen girar en cercle amb centre al pol celest, cosa que permet orientar-se de nit. Però hi ha set cossos celests visibles que hi destaquen i les seues posicions varien en relació amb les estrelles fixes: Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i Sol. El zodíac són les constel·lacions per on passa la trajectòria del Sol sobre l’esquema d’estels fixos, anomenada l’eclíptica. (mireu la figura)

Per les seues aplicacions, bàsiques per a la supervivència, com ara facilitar l’orientació, mesurar el pas del temps, establir calendaris, regular l’agricultura, resulta fins a cert punt lògic que en l’antiguitat s’atribuïra als cossos celests poder sobre els assumptes humans i, fins i tot, se’ls divinitzara, no sols al Sol i a la Lluna, sinó també als altres cinc cossos (Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn, els planetes visibles a ull) que han donat nom als set dies de la setmana (excepte diumenge que ve de dies domini, però en anglés es conserva Sunday). L’astrologia es va anar desenvolupant, doncs, com una estranya combinació d’observacions meticuloses, dades i càlculs matemàtics (astronomia), acompanyats de creences i pensaments confusos i, en molts casos, d’enormes mentides. Per exemple, la possibilitat de predir fenòmens inexplicables per a la majoria, com els eclipsis, concedia poder i influència als sacerdots egipcis encarregats de les observacions.

Avui sabem, però, que reconéixer la importància del Sol a les estacions, el ritme dia/nit, l’agricultura, la temperatura o que la Lluna controla les marees, no pot portar a sostenir que el destí de les persones està influït pels astres o les afirmacions del folklore popular sobre la conveniència de plantar plantes o tallar-se el cabell en determinades fases de la Lluna. No hi ha cap argument científic, ni cap recopilació sistemàtica d’observacions que avalen aquestes creences.

Ben al contrari, hi ha fets i raons que palesen el caràcter acientífic de l’astrologia. Si es mira l’horòscop del mateix dia de dos mitjans diferents es comprova fàcilment que els diversos horòscops prediuen coses diferents o prou ambigües perquè servisquen en qualsevol cas. Una altra prova en contra són els bessons, que tot i haver nascut sota el mateix signe i ascendent (carta astral) tenen vides diferents. També alguns estudis estadístics de correlació entre les dades de naixement de moltíssims individus associats a determinades professions (esportistes d’elit, intel·lectuals, enginyers, etc.) no han mostrat cap patró raonable i han deixat clara l’aleatorietat entre suposades qualitats associades al signe de l’horòscop i les habilitats intel·lectuals dels individus.

Pel que fa a la base astronòmica de l’horòscop, el zodíac, cal assenyalar que utilitzem el de fa milers d’anys dels babilonis, però amb els canvis d’orientació de l’eix de la Terra (precessió del equinoccis) i la major exactitud en la mesura de les posicions de les estreles (planisferis), es mostra que ara les constel·lacions per on passa l’eclíptica no en són dotze, sinó tretze i no tenen una correspondència exacta amb els mesos. Els tretze signes són: 21 gener-16 febrer (Capricorn), 17 febrer-12 març (Aquari), 13 març-18 abril (Piscis o Peixos), 19 abril-14 maig (Àries), 15 maig-21 juny (Taure), 22 juny-20 juliol (Gèminis o Bessons), 21 juliol-10 agost (Càncer o Cranc), 11 agost-16 setembre (Lleó), 17 setembre-31 octubre (Verge), 1 novembre-23 novembre (Balança), 24 novembre-29 novembre (Escorpió o Escorpí), 30 novembre-18 desembre (Ofiüc o Serpentari), 19 desembre-20 gener (Sagitari).

Resulta necessari, doncs, aclarir aquestes qüestions i que els ciutadans comprenguen que l’Astronomia és una ciència que estudia l’univers, mentre que l’Astrologia és una creença que pretén, sense proves (o, més aviat, sense tenir en compte totes les proves en contra) que els planetes influeixen en nostres vides personals. I si en temps de Ptolemeu (els grecs) la distinció entre totes dues no era clara, avui en dia sí que ho és.

Malauradament, alguns mitjans de comunicació continuen avalant aquestes creences publicant horòscops cada setmana, realitzant nombrosos programes sobre astrologia, persones que prediuen el futur, mèdiums, etc. I encara que molt sovint aquests programes tinguen una intenció fonamentalment lúdica, són molts els ciutadans que els prenen seriosament i paguen per mentides. Més perillós resultava quan polítics com Hitler o George W. Bush prenien decisions basant-se en l’horòscop.