La revista degana en valencià

La identitat valenciana en la cruïlla

Actualment, al País Valencià existeixen dos blocs ideològics pel que fa a la defensa (o no) de la identitat pròpia i de la llengua, tal com va explicar Josep Àngel Mas -professor del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV- a les I Jornades de Llengua i Identitat al Sud, organitzades per El Tempir. Per una banda es troba l’espanyolisme i el blaverisme, i per altra el valencianisme, el catalanisme i un tipus de blaverisme que, quan aprofundeix en l’ús de la llengua, fa passes cap al valencianisme. El primer bloc pensa que la identitat valenciana i la llengua són regionals, mentre que el segon li otorga a la llengua el valor de identitat nacional.

Com no podia ser d’altra forma, aquests blocs es traslladen al parlament valencià, i segons Josep Àngel Mas, analitzant els seus programes es pot extraure que ho fan de la següent manera:

  • El PP fa una aposta ferma per l’espanyolisme. Però també integra el blaverisme que reivindica els símbols i no fa un ús de la llengua, i el blaverisme que sí en fa.
  • El PSPV integra en el seu discurs oficial l’espanyolisme, el valencianisme i el catalanisme
  • Compromís s’identifica amb el valencianisme i el catalanisme
  • Ciudadanos fa una ferma aposta per l’espanyolisme i pel blaverisme que reivindica els símbols però no en fa ús del valencià
  • Podemos aglutina l’espanyolisme, el catalanisme i el valencianisme

Amb tot, es pot concloure que la identitat social i lingüística valenciana és ideològica. I això crea un problema, perquè en moltes ocasions es percep que defendre -i usar- el valencià és una qüestió d’esquerres. I com es pot trencar eixa idea? Fonamentalment, traient la llengua del debat ideològic, enfortint-la i naturalitzant-la. Perquè al cap i a la fi, és inevitable que les ideologies identitàries es configuren institucionalmenten en el debat social -de la mà dels partits polítics- en un pack tancat, que va dins del programa de cada partit (qüestions econòmiques, socials…). I això és limitador, perquè si un grup monopolitza una determinada ideologia, limita la expansió de la mateixa a altres estrats. Per això, per a Josep Àngel Mas, la solució es troba en buscar el consens.

I quina és la realitat identitària al Sud del País?

Al Sud no existeix el factor blaverisme entre les forces polítiques. El PP i Ciudadanos aposten fermament per un espanyolisme pur o un regionalisme espanyol. A més, si es fa una panoràmica de tots els partits s’observa com el valencianisme és més feble i l’espanyolisme més fort.

I com es pot reforçar la identitat valenciana al Sud? Josep Àngel Mas proposa fer reivindicacions valencianes, tindre institucions valencianes i valencianistes, augmentar la densitat de relacions en l’ecosistema valencià meridional, tindre mitjans de comunicació valencians i també policomarcals del Sud que empren el valencià, i que l’escola implante el mateix model de convivència idiomàtica progressivament. Per a ell és fonamental que el Sud adapte un discurs, que no siga vàlid únicament al Sud, sinó que puga exportar-se a altres indrets del País i vertebre el territori.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top