Tens 0 productes a la teua cistella
Vicent Boscà. Periodista
El govern d’Espanya no té diners per a ajudar al transport urbà de València; el govern d’Espanya no té diners per al corredor del Mediterrani; el govern d’Espanya no té diners per a afavorir el tren que unisca les tres capitals. El govern d’Espanya no té…. Però sí que en té, i molts, per a pagar les autopistes privades que hauria de pagar aquell govern que les va autoritzar.
Quan una persona o una família fa un reforma a la seua casa, prèviament ha valorat, ha decidit, ha pressupostat, ha buscat els recursos propis o demanats. En definitiva, ha pensat ben bé el que vol fer, per què i per a què. I normalment no ens equivoquem.
Un govern hauria d’actuar seguint el mateix patró. Sempre hi ha més obres a fer que diners a invertir (també ens passa a cadascú de nosaltres) però la realitat és que no sempre, per no dir quasi mai, l’estat segueix el patró que la resta de les famílies.
El País Valencià és com una gran família de més de cinc milions d’habitants i les seues infraestructures es poden fer amb el pressupost de la Generalitat o amb els diners del govern central el qual, com a gran pare de les famílies autonòmiques que formen l’Estat Espanyol, hauria de repartir els diners disponibles en funció de la població i les possibles urgències.
I què ens passa a nosaltres? Doncs que hem de tindre una certa imatge de “levante feliz”, i que ací no fa falta cap infraestructura digna perquè el govern central invertisca uns quants euros i a poc a poc ens quedem a la cua de la inversió per càpita de tot l’estat i, el que és més greu, sense les infraestructures necessàries i que servirien per a facilitar-nos la vida i apostar pel dinamisme de la nostra economia.
Però, una vegada feta la radiografia de la realitat em preocupa saber si tot açò és casualitat o què. No, no és casualitat que les persones que governen a Madrid ens tracten com a babaus, que ens tracten d’aquesta forma. No faré una llista llarga. Sols recordaré que no podem anar en tren des de València a Alacant i a Castelló amb unes condicions mínimes del segle XXI perquè anar a Barcelona en tren ja és una “aventura” pròpia d’alguns dels herois nacionals i, si no utilitzen algun mecanisme de còmic, pots tardar quasi quatre hores si tot va bé. No tenim una carretera València-Alacant que no siga pagant la qual cosa ens obliga a abonar 9 euros per anar a Dénia, posem per cas. Ara, el Port de València va invertir no sé quants milions per a millorar la línia de Renfe entre València i Saragossa. Personalment, cada vegada que escolte parlar del corredor del Mediterrani recorde a un amic de Picassent que va ser campió de velocitat. Açò serà perquè no tenim una economia dinàmica o inexistent?
Per què el PP s’encabota d’aquesta forma en negar-nos el pa i afavorir les iniciatives econòmiques que tenim a les nostres terres? Per burrera? Per fer anàlisis incorrectes? Sincerament crec que no. Ells i elles han decidit que són –i hem de continuar essent- un país de cambrers amb platges on vindre a vore el mar i fer-se morenets i morenetes. De cap de les maneres els interessa un País Valencià ben comunicat amb Europa per carretera, vaixell i tren i menys encara que es puga unir el potencial econòmic nostre amb el de Catalunya simplement per la sumatòria de sinergies. No, això mai no pot passar perquè seria un atemptat contra la centralitat de l’Estat, a la gran capital Madrid i, a més a més, ens podria fer pensar que ens aniria millor amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó que amb el Regne de Castella. Fins i tot ens podríem arribar a plantejar per què i per a què continuem oferint noves glòries a Espanya si aquesta ens maltracta. De fet, algunes vegades he pensat que el govern de Madrid vol afavorir el sentiment independentista valencià perquè no entenc el seu grau d’ofensa i menyspreu a aquesta comunitat autònoma.
Totes les inversions en infraestructures tenen ideologia i així ens va a nosaltres quan han de vindre de Madrid.
