Igual és per això.

No seré dels que difonen el pensament sobre el poc que treballen els polítics, perquè n’estic segur que amb aquesta generalitat, no s’arriba enlloc; ja que hi ha dels que penquen i dels que no peguen brot. També n’hi ha dels entre verats i dels que se n’aprofiten de les iniciatives d’altre, per poder treure cap i fer creure que fan feina, però tan sols es dediquen a esmolar eines i ferramentes per operar i cometre maldats dins de casa seua, amb la resta de llanterners i obrers de vila.

Se sap que, en el món de la política de certa volada (vull dir de secretariat local cap amunt) no es descansa mai, ja que quan no tenen responsabilitats orgàniques o polítiques dins d’aquest àmbit o més enllà, se solen buscar excuses per continuar maldant per un cantó o per l’altre. A l’estiu, s’observa com les persones que s’hi dediquen a la política, no paren en torreta: que si festes del poble, que si dates comarcals, que celebracions nacionals, que si la Tomatina o el Misteri, que si la Carxofa o el Tribunal, que la processó o la trona… el sopar de festes o l’esmorzar de principi, de final o d’entremig d’estació. Qualsevol cosa té al·licient per a aquesta mena de gent que ocupa responsabilitats.

No hi ha cap mena de dubte que aquesta colla, han de tenir molt alts els nivells d’hormones de l’estrés i el cansament. És per això que resulta recomanable un bon descans d’almenys dues setmanes, cosa que entre unes coses i altres, no fan, tan atabalades com van per ocupar espai televisiu, fer declaracions davant dels micròfons (amics o enemics) o eixir als diaris, encara que siguen ara més primets del que sol ser habitual.

Les vacances són crucials per a tothom, perquè permeten trencar la rutina i l’estrés que provoca la feina. Aquesta quinzena d’aturada total, permet reduir el ritme i provoca una baixada del cortisol, millora el son i, per tant, l’atenció, la concentració i les relacions. Mentalment, millora l’estat d’ànim i augmenta la creativitat i el benestar emocional. Qualsevol persona, quan fa almenys dues setmanes d’aturada de rutina, torna a la feina amb un altre tarannà i molt enfortit del sentit de la creativitat.

És per això que em fa feredat quan tornen de fer vacances els polítics que les han fet i quan comencen la rutina a les nostres institucions. Em fa feredat perquè, aquelles que han aconseguit eixos quinze dies d’aturada general, tornaran amb més força que quan acabà l’anterior període de sessions; però les que no han aconseguit fer cap mena de parèntesi, ocuparan les seues responsabilitats amb la tranquil·litat que per a elles comencen les vacances i, amb això no vull dir res. Sols espere que, durant el nou període, als uns i als altres no els pegue per envair-nos de declaracions, d’imatges o de presència en els mitjans, fins a embafar-nos. Si em permets, faré un desig (compartit o no): que la tornada de l’època estival ens siga lleu, sense efervescències i amable. Amén.