La igualtat no arriba a la política valenciana

Pensàvem que la societat estava avançant, que amb el canvi de govern a poc a poc s’aniria eliminant el sostre de vidre. I malgrat que des de la Conselleria d’Igualtat s’haja dit que “la perspectiva de gènere impregnarà totes les polítiques del Consell”, malgrat les conegudes quotes de partit en “llistes cremallera”, tan sols el 21,8% de les autoritats que presideixen ajuntaments valencians són dones: de 542 municipis només comptem amb 118 alcaldesses.

La realitat és força desoladora: entre els 15 municipis amb més població, tan sols trobem dues dones alcaldesses, Amparo Marco (de Castelló) i Diana Morant (de Gandia). Els segueixen, per nombre d’habitants de les poblacions, Mª Josep Safont (Borriana), Tania Baños (la Vall d’Uixó), Yolanda Seva (Santa Pola), Elvira Garcia (Alaquàs), Raquel Tamarit (Sueca) i Marta Trenzano (Algemesí). No obstant això, veiem que el 83% de les 118 dones alcaldesses valencianes estan al capdavant de municipis de menys de 10.000 habitants. I la pregunta és inevitable: és que no estan “prou” capacitades per governar grans municipis? Segur que tots respondríem a la pregunta amb un “clar que sí !!”. I llavors? Per què no ho fan? O millor dit: per què no els deixen fer-ho?

Aquestes són les dades per partits polítics: el PSPV és el partit que més alcaldesses té (63). El segueix el PP (amb 28), Compromís (amb 12), Esquerra Unida (amb 3) i Ciutadans (1). A més, 11 formen part de partits independents. I si fem ús de la demarcació provincial, la província de València té 63 alcaldesses (el 23,68% del total d’alcaldes), Castelló 32 (el 23,7%) i Alacant 21 (el 14,89%). Per tant, veiem que sembla que trencar el sostre de vidre en l’àmbit de la política costa “una mica més” a Alacant.

Ningú té una vareta màgica per canviar la situació d’avui per demà, però és realment trist contemplar aquestes dades. Perquè a dia d’avui, la dona és igual de vàlida que l’home per estar en llocs de responsabilitat, tant en una empresa privada com per a estar al capdavant d’un consistori. Tot depèn de voluntat, política, però també ciutadana.