Illes Balears. Cultura en majúscula

19/09/2019

Fa uns mesos, Xavier Serra, juntament amb l’editor Vicent Olmos, va venir a Palma a presentar el volum quart de les Biografies parcials. Explicava Serra que, a través dels setze retrats literaris/assagístics, volia mostrar que el País Valencià no era només corrupció, sinó que hi havia molta gent i molts projectes que valien la pena.

Tornant cap a casa, pensava quins perfils hi podria haver en una obra similar referida a les Illes Balears. Vaig pensar en alguns escriptors, algun pintor…, però vaig veure que no sabria qui posar en moltes altres disciplines artístiques. I em vaig dir a mi mateix que només una persona podia fer aquell projecte: Pere Antoni Pons.

I al cap d’unes setmanes, Pere Antoni Pons publicava Un arxipèlag radiant (Ensiola), setze retrats de personalitats de les Illes Balears, o que hi resideixen. Tant de bo tots els meus desitjos es fessin realitat tan ràpidament…

Pons va néixer a Campanet, un poble preciós als peus de la serra de Tramuntana, l’any 1980. És periodista (el podeu llegir a El Temps i al diari mallorquí Últim Hora), crític literari (ho podeu comprovar al suplement cultural del diari Ara), és novel·lista i poeta. Ha publicat obres d’un gran valor periodístic com La vida, el temps, el món. Sis dies de conversa amb Joan F. Mira (2009), Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels (2012) i Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (2017), tres llargues entrevistes a tres grans personatges de la nostra cultura. Com podem observar, és un tot terreny.

A Un arxipèlag radiant, Pons conversa i reflexiona sobre l’art, el paisatge o la vida amb setze personatges: l’actor Simó Andreu, el pintor alemany establert a Eivissa Erwin Bechtold, la pedagoga Pilar Benejam, la cantant Maria del Mar Bonet, el lul·lista novaiorquès establert a Mallorca Anthony Bonner, l’escriptor Guillem Frontera, el sociolingüista i cantant Isidor Marí, l’historiador Josep Massot i Muntaner, l’escriptor Biel Mesquida, el músic Antoni Parera Fons, el cantant líric Joan Pons, el poeta Ponç Pons, l’escriptora Carme Riera, l’estudiosa de la cultura Fina Salord, el bisbe Sebastià Taltavull, el pintor Andreu Terrades, l’arquitecte Elías Torres i el pintor Rafael Tur Costa.

Tots ells són majors de seixanta anys i tenen una carrera ben consolidada. Són personatges que excel·leixen en el seu àmbit i són un fantàstic exemple del mosaic social i cultural de les Balears. Tots tenen diversos punts en comú, com el fet insular, haver viscut la postguerra o la dictadura, el boom turístic dels anys seixanta i, en la majoria de casos, la fascinació que els causà Barcelona en la seva joventut. Pons els entrevista i parla amb ells, ens en fa un perfil biogràfic, però literari, i reflexiona sobre allò que li conten, ho contextualitza, ho compara i aconsegueix que tot el llibre flueixi orgànicament, perquè hi ha personatges secundaris que apareixen al llarg de l’obra i perquè un personatge complementa l’altre. Llegint aquesta obra, un és més conscient del país en què viu, ja que ens trobam davant una peça de les que catalogam com a «obra d’autoconeixement», perquè serveix per aprendre fets sobre nosaltres mateixos, fets que descol·loquen els referents oficials que tot Estat intenta imposar com a única veritat possible i natural. És una obra que ens ajuda a pensar en qui som.

Dit això, com en totes les obres en què se seleccionen persones representatives d’alguna cosa, sempre surten els qui no hi surten. Per exemple, la gran absència és Miquel Barceló, el pintor felanitxer, tot i que les referències a Barceló són constants al llarg de l’obra, sobretot en els perfils de Frontera, gran entès en art, o en el pintor Andreu Terrades, membre del grup de Barceló. Podríem parlar de més gent, com el menorquí Joan Francesc López Casasnovas, tot i que s’ha de dir que ja hi ha un persona del mateix perfil, Fina Salord, la qual, a més, pot explicar les seves vivències des d’un punt de vista femení, cosa que, durant el franquisme, era un fet molt rellevant. O un altre menorquí, l’economista Guillem López Casasnovas, o una absència comprensible, el seu senyor pare, Damià Pons i Pons. Però bé, quan selecciones, has de triar i, per sort, l’arxipèlag és més radiant, i plural, del que en principi podíem pensar.

Amb Un arxipèlag radiant, Pere Antoni Pons torna a fer una gran contribució a la cultura catalana i ja s’ha convertit en un personatge respectat i admirat dins el món de les lletres i del periodisme cultural. Algú que saps que tot el que fa és amb dedicació, crític i exigent, començant per ell mateix, que no diu res amb vanitat o egocentrisme. Un personatge polièdric, d’una vasta cultura en pintura, cinema, arquitectura i literatura. Algú que també forma part del nostre arxipèlag radiant.

 

Article publicat al número de juliol 450