Tens 0 productes a la teua cistella
Tot i els seus beneficis, Internet també presenta una sèrie d’inconvenients i desafiaments que ja han estat comprovats pels anys d’ús. Podem assenyalar els següents: 1. Bretxa digital: no totes les persones tenen accés igualitari a Internet per limitacions econòmiques, geogràfiques o d’infraestructura. Això ha incrementat les desigualtats socials i econòmiques. 2. Seguretat i privadesa: Internet presenta riscos de seguretat cibernètica, com el robatori de dades personals, el phishing, el malware i altres tipus d’atacs cibernètics. A més, la privadesa en línia pot ser compromesa per la recopilació i l’ús indegut de dades per part d’empreses i governs, com l’ús que en va fer Cambridge Analytica de les dades de Facebook en el Brèxit i l’elecció de Trump. 3. Contingut inadequat: Internet és ple de contingut inadequat o nociu, com ara llocs web amb informació falsa o enganyosa, material pornogràfic, violència, racisme i altres tipus de contingut perjudicial, especialment per als nens. 4. Addicció i ús excessiu: l’ús excessiu d’Internet i les xarxes socials pot conduir a l’addicció i tenir efectes negatius en la salut mental, com l’ansietat, la depressió i la manca de son. 5. Desinformació i fake news: Internet facilita la propagació ràpida d’informació errònia i notícies falses, cosa que pot soscavar la confiança en els mitjans de comunicació i en la informació en línia en general. 6. Ciberbullying: l’anonimat i la facilitat de comunicació en línia poden donar lloc a l’assetjament i al ciberbullying, que poden tenir conseqüències greus per a la salut mental de les víctimes. 7. Dependència tecnològica: la dependència excessiva d’Internet i la tecnologia pot afectar negativament les habilitats socials, la concentració i la productivitat de les persones. 8. Impacte ambiental: l’ús intensiu d’energia i de recursos per part dels centres de dades i la fabricació de dispositius electrònics contribueixen a l’impacte ambiental negatiu d’Internet i de la tecnologia.
I cal no oblidar que Internet era molt més lliure en els seus orígens, on participaren institucions científiques (recordem el CERN), universitats i moltes petites empreses, algunes de les quals han crescut fins a ser les més grans del món. Ara el desenvolupament de la IA està produint-se en el context d’un nou capitalisme globalitzat on GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) tenen un control monopolístic i prenen decisions pensant només en el seu interés i no en les conseqüències.
Per tant, a més dels desavantatges propis d’Internet, podem esmentar aquests: 1. Destrucció d’ocupació: l’automatització impulsada per la IA pot crear llocs de treball, però eliminar-ne molts més en altres empreses, especialment intel·lectuals (traducció, doblatge, guionistes recentment en vaga, etc.). Com diu l’escriptora Joanna Maciejewska, «Vull que la IA faci la bugada i renti els plats perquè jo pugui dedicar-me a l’art i a escriure, no que la IA escrigui i dibuixi per mi perquè jo pugui fer la bugada i rentar els plats». 2. Biaix i discriminació: els sistemes d’IA poden heretar biaixos de les dades amb què són entrenats (de gènere, raça, etc.), cosa que pot portar a decisions discriminatòries en àrees com la contractació, la justícia i les finances. 3. Privadesa: la recopilació i l’ús de dades personals per part de sistemes d’IA planteja preocupacions sobre la privadesa i la seguretat de la informació de les persones. 4. Seguretat cibernètica: els sistemes d’IA també poden ser vulnerables a atacs cibernètics, cosa que planteja preocupacions sobre la seguretat de les infraestructures crítiques i la informació confidencial. 5. Manca de transparència: els algoritmes d’IA sovint són caixes negres, cosa que significa que és difícil comprendre com arriben a les seues decisions, la qual cosa dificulta la rendició de comptes i la confiança en aquests sistemes. 6. Augment de la dependència tecnològica: a mesura que la societat esdevé més dependent de la IA, hi ha el risc que la manca de comprensió dels sistemes i la dependència tecnològica puguen fer que la societat siga vulnerable a fallades i desafiaments imprevistos. 7. Augment de les desigualtats digitals: l’accés i la capacitat de beneficiar-se de la IA no són uniformes en la societat entre diferents grups de població. 8. Dilemes ètics: la IA planteja qüestions ètiques complexes, com ara la presa de decisions autònomes per part de sistemes d’IA en situacions de vida o mort com vehicles autònoms i sistemes d’armes autònomes, utilitzades en el genocidi palestí o a Ucraïna. 9. Augment de la desinformació, per la quantitat d’informació errònia i notícies falses que poden generar les IA, i no sols a nivell de text, sinó també d’imatges (recordem la foto del papa Francesc vestint un sofisticat abric) o de vídeos, canviant el que es diu (ara se n’ha fet viral un en què els primers de cada llista a les europees deien acudits graciosos amb la seua veu, però igualment poden dir mentides per despistar o retraure el vot dels ciutadans). 10. Canvi en el paradigma de les relacions interpersonals: l’enorme capacitat de comunicació que les IA poden assolir ja a dia d’avui planteja qüestions filosòfiques interessants sobre la possible evolució de les relacions humanes ja que, com s’està veient, la interacció amb aquests tipus de sistemes és cada vegada més natural (productes com el GPT-4o mostren traces de respiració en la parla, així com entonacions complexes com el sarcasme, la ficció d’emocions, la visió artificial avançada, etc.), així que no és desgavellat pensar que algunes persones podrien veure atractiva la idea de prioritzar les relacions artificials per sobre de les humanes en un món on cada vegada més la solitud creix com a problema quotidià. 11. Augment de l’ús d’energia: els centres de dades d’IA consumeixen entre 3 i 5 vegades més energia que els tradicionals, i la solució que es planteja (p. e., Microsoft) és de construir noves central nuclears.
Per tant, cal impulsar normatives per a regular els usos de la IA per limitar els riscos que se’n deriven, com el Reglament Europeu d’IA (AIA, per Artificial Intelligence Act) i ser crítics amb tots els avantatges de la IA que ens volen vendre.
Revista número 503, pàgs. 12-13. Juny 2024.
