La revista degana en valencià

‛Influencers’ valencians: realitat o mite?

26/07/2021

La societat es troba en evolució constant. De la mateixa manera, les formes de comunicar també s’hi han sabut adaptar i modernitzar, així com el contingut que consumim per al nostre propi esbarjo. Tot està relacionat i es retroalimenta. Mitjançant la comunicació, som capaços d’informar i rebre aquest feedback del qual, per desgràcia, depenem constantment per a millorar en la majoria d’àmbits de la societat; és a dir, exerceix una certa influència.

Tant la figura de l’influencer com el terme fer-se viral (que el contingut creat aplegue a moltíssima gent, com si d’un virus es tractés), daten de l’any 2000 i des dels seus inicis són considerades una eina de màrqueting que, a hores d’ara, s’han convertit en essencials per a traslladar tota mena de missatges, independentment de la missió inicial, siga la imatge d’un producte, marca, etc., amb l’afegit que influeix també generacionalment. Un estil d’influència per rang d’edat.

La irrupció de les xarxes socials a la nostra vida i el boom de Facebook va modelar un nou estil d’influencer. Passem de tenir famosos i famoses com a referents al fet que ara qualsevol persona amb accés a les xarxes puga arribar a fer-se viral. Amb l’arribada d’Instagram, aquest fenomen va créixer exponencialment, i si hem de parlar de TikTok… podríem orbitar al voltant de la Terra. Totes aquestes xarxes socials, juntament amb les noves formes de creació de contingut, formen part del que coneixem com plataformes de contingut audiovisual. Un servei a la carta estil Netflix, Amazon Prime, HBO…, però gratuït, que està revolucionant les formes de creació de contingut, viralitzant el mateix i fins i tot ha canviat el concepte d’anar a llogar una pel·li al videoclub. Parlem de YouTube, Twitch, TikTok, Instagram i Facebook, entre altres.

Tot evoluciona i les i els influencers no podien ser menys. Ara són els anomenats creadors i creadores. Mitjançant les plataformes de contingut audiovisual, ofereixen i generen tota mena de contingut: música, educació, tutorials, tallers, oci educatiu, política, tertúlies…, perquè el ventall de possibilitats que ens ofereix és cada vegada més gran. Però sempre hi ha algú que fa el primer pas, es converteix en el teu referent i alhora és qui et fa prendre la decisió d’acabar creant contingut i/o consumir-lo. Totes tenim quelcom interior a mostrar a la resta, que pot ajudar o acompanyar en les diferents situacions i moments de la vida, com un espill en què ens mirem. El teu contingut cala, arriba, influeix, el receptor així ho sent i ho acaba aplicant al seu estil de vida. Però amb pros i contres.

Sent més concrets: tenim com a pionera Misstagless, impulsora de moltes iniciatives i formats i sobretot un dels millors exemples del que definim com influencers de la nova generació. El seu format és fresc, sempre innovant, però sobretot actual i a més mostra el dia a dia d’aquesta jove amb qui ens podem sentir totalment identificades. Són persones reals i naturals, com tu i com jo. I això, en part, és la clau del seu èxit. Aquesta nova manera d’influir ens ajuda a arribar a tota mena de públics i alhora fa que sentim una certa responsabilitat pel contingut que creem. De vegades, fins i tot arribem a ser esclaus de les nostres paraules i actes, sabent que som objecte de debat i d’anàlisi i que qualsevol acció negativa que haja estat influenciada per nosaltres ens pot pesar molt més del que ens agradaria o arribaríem a imaginar-nos. És aquesta responsabilitat també la que ens fa ser les principals veus de la nostra llengua i cultura. Utilitzar les ferramentes que tenim al nostre abast i sobretot els camins i portes que hem obert per a no perdre la nostra identitat, però també perquè molts altres que no la coneixen puguen viure-la i sentir-la com els seus propis protagonistes. Siga en clau d’humor, d’oci, com els videojocs, cultura musical i molt més.

Casos com el del jove Aitor, d’Altea, que sota el pseudònim de Llet i Vi s’ha convertit en un influencer de la cultura musical valenciana, entre altres, va arribar a impulsar iniciatives com «Poblet» per a crear un catàleg d’aquests nous influencers: les i els creadors de contingut.
Ens trobem també amb casos com els d’Aina Palmer, «Les píndoles del profe» o «Aprén valencià en línia» com a exemples de la infinitat de possibilitats que tenim per a aprendre la nostra llengua. O fer música de la mà de Teresa Patapum o conéixer la història d’una manera més dinàmica, interessant i oberta amb «El coneixement no fa nosa». Inclús de comunicació política, com el contingut que ens aporta Teresa Ciges, i sense oblidar la quantitat de podcasts de totes les temàtiques que tenim al nostre abast. Introduir-nos al món del rap i els còmics amb Alfons Malparlat, música i realitats amb Nina Baifer o fins i tot per als més menuts amb la gran Aitana Ferrer. I aprendre cultura valenciana en clau d’humor amb Apitxat i molts més valentokers que omplin TikTok de referències valencianes: música, pobles, gastronomia, curiositats, cultura… Actualitat amb Emma Tomàs, sobreviure a la muntanya, aprendre economia i entendre els problemes que ens envolten com a societat i parlar de psicologia d’una manera oberta i sense tabús per a aprendre, però sobretot per a entendre, com el que fa Miquel Tejedor amb «En psicoteràpia». I sense oblidar Twitter, on trobem Redeula que ens parla de cultura, valencianisme, d’història i política. I és que tots ja sabem fins a on arriba un debat en un fil de Twitter…, i passant per Instagram, que ens ofereix infinitat de possibilitats per a conéixer molt més, ja no només de natros, sinó del nostre territori. Això només són quatre exemples del que aquesta nova forma de comunicar i d’entreteniment ens ofereix. Un gran ventall de possibilitats per a omplir el nostre temps d’esbarjo, per a aprendre, descobrir i compartir.

El format stream –o per a nosaltres, ‛fer un directe’– ha revolucionat també els lligams entre públic i creador. Twitch s’ha convertit en una televisió on la relació amb l’espectador crea unes sinergies que fa que el format siga, ara per ara, una de les plataformes més importants de creació de contingut. Qui ens mira, se sent acompanyat, interactua i socialitza alhora que consumeix el contingut que més li agrada, i a més en la nostra llengua. Com a exemple del que es pot arribar a aconseguir tenim el meu propi canal, Simmer Valenciana de cultura general, videojocs i tertúlies, on he pogut veure com ha evolucionat en només un any aquesta plataforma i la gent que ha vingut a formar part d’ella, i on cada vegada veiem més i més valencianes creant contingut.

Gràcies a la iniciativa de Roger Baldomà, Twitch va començar a filtrar i a utilitzar l’etiqueta en català, cosa que va permetre l’ús de la nostra llengua en aquesta plataforma. Tot al contrari del que fa YouTube, on el nostre contingut pareix que no agrada al seu algoritme i costa més de trobar i arribar a la gent. En Twitch existeix una retroalimentació entre les i els creadors i les comunitats que donen suport a aquest contingut. Cal dir que el català és la 28a llengua més visualitzada, amb una mitjana de 488 visualitzadors i més de 26 canals concurrents (dades d’EstadistiCat). Tot un repte, atés que aquesta plataforma és la més famosa ara com ara entre la nostra joventut i adolescència i existeix una àmplia competència. Tu decideixes què vols veure, el format que desitges i l’estil que més s’adapta a tu.

Però existeix una doble cara en aquesta moneda, i és que tot l’èxit que han tingut les plataformes de contingut audiovisual en català i que arran de la pandèmia va arribar a moltíssima més gent, va començar a generar una mica de crispació en alguns mitjans de comunicació, mitjans que haurien de ser els difusors i altaveus d’aquests creadors, d’aquests influencers. Aquesta premsa que renega i cada vegada amaga més la nostra llengua. Eixos mitjans que prefereixen exposar gent que no valora la seua cultura abans que mostrar els que dia a dia lluiten perquè ningú s’oblide de qui som i d’on venim. I ens trobem amb dues realitats: per una banda, la que està ahí, la que ens diu que en valencià sí que es pot, que existeix, que s’utilitza i que a més té èxit; i per una altra, ens trobem amb la realitat paral·lela, la dels falsos valencians, la dels mitjans tradicionals, eixos que veuen en aquesta nova onada comunicativa i d’influència positiva quelcom de negatiu i una amenaça per a la seua integritat tradicionalment castellana (no siga cas que no els entenguen i, clar, acaben perdent públic).

Per sort, tenim una petita Gàl·lia que dia rere dia treballa per impulsar nous moviments culturals, donar visibilitat a nous creadors i creadores, difonent la nostra cultura, la nostra llengua. Parlem de les revistes en paper i digitals, federacions, plataformes, agrupacions i entitats. Espais i formats que cal continuar donant suport i difonent la seua tasca.

Tenir clares les bases de tot ens ajuda a entendre com les plataformes de contingut audiovisual i els influencers s’han convertit en una eina més per a mantenir viva la flama de la nostra llengua i cultura. El contingut de casa, el proper, el xicotet creador… El valor del contingut i l’esforç està a defendre lo nostre, valorar la història, el passat, la mà que crea, per a poder traslladar-ho i donar-li el lloc que es mereix. Ara, però, toca continuar enfortint tot el que hem construït i lluitar perquè no baixe el ritme, la bona adaptació d’aquesta influència i adaptar-nos als nous temps. Ser una influencer valenciana és una realitat i és aquesta: que agafats de la mà de cadascuna de nosaltres, continuarà el llegat de la nostra història.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top