La influència del canvi climàtic en les DANA: un fenomen cada vegada més extrem negat per alguns polítics

En els darrers anys, el terme DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts), abans coneguda com «gota freda», ha començat a guanyar notorietat als mitjans i entre el públic general a causa de l’augment d’esdeveniments meteorològics extrems a l’àrea del Mediterrani i a altres parts d’Espanya. Tot i que les DANA són fenòmens atmosfèrics que s’han registrat durant dècades, el canvi climàtic està jugant un paper crucial en la freqüència i la intensitat, amb conseqüències preocupants per al clima de la regió.

La DANA és un fenomen meteorològic que passa quan una massa d’aire fred en altura es queda aïllada de la circulació general atmosfèrica i provoca un contrast marcat amb l’aire calent de les capes més baixes. Aquest xoc genera fortes pluges, tempestes elèctriques i vents intensos, concentrats en una àrea geogràfica relativament petita i amb durades que poden variar entre hores i dies. Tradicionalment, les DANA tendeixen a afectar especialment la conca del Mediterrani els mesos de tardor, quan les aigües de la mar encara estan càlides, aporten més humitat a l’atmosfera i faciliten la formació de núvols.

El canvi climàtic és un factor potenciador perquè està alterant patrons climàtics a escala global, i les DANA no en són l’excepció. A mesura que el planeta s’escalfa, les temperatures dels oceans també augmenten, tot incrementant la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això crea un entorn més favorable per a la formació de tempestes intenses i quan una DANA es troba amb una atmosfera carregada d’humitat addicional, el resultat pot ser catastròfic en termes de pluja.

L’escalfament de la Mediterrània és particularment preocupant, ja que és una de les zones on el canvi climàtic està incidint de manera més accelerada. Segons l’informe de la Xarxa de Monitorització de Canvi Climàtic, les temperatures a la regió mediterrània han augmentat un 20 % més ràpid que la mitjana global, fent que el mar es convertisca en un combustible per a aquests fenòmens atmosfèrics, fet que n’intensifica la potència i els efectes destructius.

Els registres meteorològics apunten que, en les darreres dècades, els esdeveniments de DANA han incrementat tant en freqüència com en severitat. En anys recents, ciutats del sud-est peninsular, com Múrcia, Alacant i València, han experimentat pluges torrencials i inundacions que causen importants danys en infraestructures, agricultura i llars, a més de posar en risc vides humanes. Les DANA intensificades no només són més destructives sinó que, a més, els efectes s’estenen més enllà de les zones costaneres. L’acumulació d’aigua als rius i el desbordament dels embassaments poden provocar inundacions en àrees més interiors.

Investigadors i meteoròlegs estan treballant per comprendre millor com afecta el canvi climàtic a fenòmens com les DANA. Avanços en la tecnologia de pronòstics i models climàtics han permés predir amb més precisió quan i on es pot formar una DANA, cosa que resulta essencial per mitigar l’impacte d’aquests esdeveniments a les zones més vulnerables.

Tot i això, els experts adverteixen que les mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic són crucials per a reduir l’impacte de les DANA en el futur. Algunes de les solucions que proposen inclouen millorar els sistemes de drenatge urbà, planificar l’ús del sòl per evitar la construcció en zones de risc d’inundació i restaurar aiguamolls, que actuen com a barreres naturals contra les inundacions. Aquestes accions, juntament amb una estratègia global de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, poden ajudar a esmorteir l’impacte de fenòmens meteorològics extrems.

El que no ajuda gens són les afirmacions dels nostres il·lustres, que no il·lustrats, polítics com el Sr. Rajoy dient que no es pot preveure l’oratge, o la Sra. Ayuso negant que el canvi climàtic siga fruit de les activitats humanes, i atribuint aquesta idea al comunisme. No ajuda gens que l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) a les 7.36 hores del tràgic dia 29 d’octubre de 2024 donara un avís de nivell roig (màxima alerta) per DANA i que a les 13 hores el Sr. Mazón diguera: «Según la previsión, el temporal se desplaza hacia la Serranía de Cuenca, por lo que se espera que en torno a las 18.00 disminuya su intensidad en todo el resto de la Comunitat Valenciana», o que l’SMS d’alerta ens arribara als valencians a les 20.10 h. Un Sr. Mazón que en 2019 va lliurar la gestió de les Emergències a Vox, un partit negacionista climàtic, la màxima fita del qual fou desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) creada per l’anterior Govern del Botànic per a coordinar catàstrofes. Partit que, en boca del Sr. Abascal, difon la mentida que la DANA ha estat afavorida per la destrucció dels embassaments creats per Franco, quan en realitat el que estan destruint són petits assuts que interrompen la lliure circulació de l’aigua.

No ajuda que un Sr. Feijóo i un Sr. Almeida qüestionen les previsions d’AEMET en un intent d’excusar el Sr. Mazón. O que el pseudosindicat ultra Manos Limpias, que torna a les seues després que la Sala Penal del Tribunal Suprem els haja absolt en març de 2024, haja presentat una denúncia en el jutjat contra la responsable d’AEMET. Abans, els meteoròlegs ja han patit campanyes i amenaces personals en les xarxes socials per explicar com l’escalfament global afecta l’oratge diari. La típica estratègia de matar el missatger està convertint la meteorologia en una professió de risc. Assenyalar els científics en les xarxes és una perillosa pràctica de la dreta i l’extrema dreta, però fer-ho després d’una tragèdia com la DANA de València, i en un context de crisi climàtica, és una greu irresponsabilitat que ens posa a tots en perill.

Revista número 507. Novembre 2024.