Informatiu Balear, 40 anys de servei

28/02/2020

Al mes de novembre de 1979 es posava en marxa l’Informatiu Balear, el noticiari centrat en les Illes Balears de Televisió Espanyola. Per als qui l’hem vist sempre, l’Informatiu Balear podia parèixer un instrument senzill que, simplement, ens aportava informació local, complement del noticiari important i rellevant, el que tenia informació internacional.

Però si hi pensam una mica, l’Informatiu Balear ha estat cabdal per a les Illes Balears. Primer de tot, la llengua de l’informatiu sempre ha estat el català i, com ja deveu saber o imaginar-vos, veure algun programa en català per la televisió era gairebé impossible. A Balears, només algun programa dels que es feien a Catalunya i que s’emetien per al Principat i les Illes a La 2 i, fins al 1984 en què ens arribà TV3, era l’única finestra televisiva per a la llegua. Però, a més, l’elecció de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’emissió no va ser un fet compartit per tothom; es va discutir bastant si el noticiari es feia en català o en castellà, segons ens explicà un dels presentadors més coneguts de l’informatiu, Joan Manuel Zaldívar. A més del noticiari, durant uns anys La 2 emetia uns quants programes fets a les Illes i en català sobre llengua, com «Parlant en plata», en el qual el professor Josep Antoni Grimalt aclaria dubtes lingüístics, o un programa sobre art, «Art i part», amb l’escriptor Guillem Frontera.

A més de la llengua, hem de tenir en compte el model lingüístic. El català que s’usa en l’informatiu, amb l’assessorament i el suport de la Universitat de les Illes Balears, és totalment neutre. Un catalanoparlant de qualsevol lloc podria seguir-lo sense cap dificultat, però, a més, no he sentit ningú mai criticar el model lingüístic de l’informatiu; això vol dir que els catalanoparlants illencs senten aquest model lingüístic com a propi, amb els articles literaris i la pronúncia acurada que requereix un informatiu. I l’estima per aquest espai es veu en l’audiència. En els seus inicis, quan hi havia poca competència, l’audiència era ben considerable. Actualment, com tots els canals tradicionals, l’audiència està més repartida, però les dues emissions tenen entre 20 i 40 mil espectadors cada una. Més que els informatius d’IB3, un canal que va néixer malament, ja que va ser usat pel Molt poc Honorable President Jaume Matas com a eina de propaganda i, precisament, les dues primeres decisions foren programar les notícies a la mateixa hora de l’informatiu per a fer-li la competència i un model lingüístic més anàrquic que mai ha acabat de satisfer ningú, tot i que s’ha de dir que hi ha una sèrie de locutors amb una pronúncia i una preocupació lingüística molt notable.

A més de la qüestió lingüística, l’Informatiu Balear ha creat un mínim de consciència d’arxipèlag. A les Illes, cadascú té la seva illa com a marc de referència i vivim d’esquena a les altres, sobretot els mallorquins. Els menorquins i eivissencs, si han de mirar enfora, tenen Barcelona i València més que Palma com a referent. Hi ha poca cohesió identitària, en aquest aspecte. I la poca que hi ha existeix, en part, gràcies a l’Informatiu Balear, ja que feia sentir que les quatre illes entraven a casa teva cada dia, que Formentera i Menorca eren tan a prop com Artà o Pollença. Parl per mi com a mallorquí, però em feien tenir ben present que el meu referent geogràfic no acabava a Mallorca i que a les altres tres illes també hi havia coses de valor i d’interès, sense cap to paternalista o costumista.

Per acabar, només puc donar les gràcies a tots aquells que han fet i encara fan possible l’Informatiu Balear, perquè és ben segur que sense ells la situació de la llengua catalana i la cohesió emocional i política de les Illes Balears seria encara molt més precària.

Article publicat al número de desembre 454.