InformeCAT 2026: Una llengua en «emergència» davant l’ofensiva jurídica i política

La quinzena edició del recull de Plataforma per la Llengua alerta que el marc legal de l’Estat manté el català en una posició de subordinació, mentre al País Valencià l’àmbit educatiu es converteix en el principal focus de vulneracions lingüístiques.

En un moment clau per a la identitat valenciana, i mentre la Revista Saó celebra el seu 50 aniversari reivindicant la paraula com a eina de país, l’InformeCAT 2026 arriba per a posar xifres a una realitat punyent: la salut de la nostra llengua es troba en una situació d’emergència lingüística. El document, que recull 50 indicadors de referència, actua com un termòmetre de l’evolució del català en tots els àmbits del domini lingüístic, des de l’oficialitat fins a les noves tecnologies.

El mur del BOE: mil disposicions contra la llengua

Una de les dades més alarmants que revela el report és el biaix del marc jurídic estatal. Entre els anys 2021 i 2025, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar un total de 1.000 disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven directament el català. Aquesta ofensiva legal s’ha fet especialment evident en la imposició del castellà per a accedir a ajudes públiques i premis, una clàusula present en gairebé el 20 % d’aquestes normes. Segons Plataforma per la Llengua, aquest entramat legislatiu explica bona part de la posició de desigualtat i subordinació que pateixen els parlants en la seua relació amb l’Estat.

Focus sobre el País Valencià: l’educació i les institucions

L’informe posa un èmfasi especial en la situació al territori valencià, on la pressió política s’ha traduït en dades preocupants:

• Vulneracions a les aules: L’àmbit educatiu concentra prop d’un terç (30,7 %) dels atacs lingüístics denunciats l’any passat, vinculats majoritàriament a l’aplicació de l’anomenada «llei Rovira» i les traves que pateixen moltes famílies per a escolaritzar els seus fills en valencià.
• L’absència institucional a la capital: L’Ajuntament de València ha estat assenyalat per l’exclusió sistemàtica de la llengua en esdeveniments massius. Per exemple, entre 2023 i 2025 no s’ha programat cap activitat en valencià a l’Expojove, i la Gran Fira de Juliol de 2025 tampoc no va incloure cap concert en la llengua pròpia.

Afortunadament, el document també recull victòries morals i jurídiques, com la sentència del TSJCV que va avalar l’ús exclusiu del valencià en les comunicacions internes de la Universitat de València, o el fet que el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant mantenen el seu nom oficial exclusivament en la nostra llengua.

L’hàbit de l’ocultació social

Més enllà de la política, l’InformeCAT 2026 analitza els usos socials i detecta una tendència preocupant dels parlants a «amagar» la llengua. Només el 19,7 % de la població de Catalunya s’adreça en català a les persones que creu que són de fora. Així mateix, s’observa que només el 17,4 % dels qui inicien una conversa en la llengua pròpia la mantenen si l’interlocutor els respon en castellà, una dada que s’accentua entre la gent jove.

Una escletxa per a l’esperança: xarxes i nous drets

Malgrat l’emergència, el futur presenta oportunitats. Les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials han crescut un espectacular 71,7 % en l’últim any, amb un augment del 67,9 % al País Valencià. També destaca l’aprovació de la primera llei estatal d’atenció al client que estableix obligacions lingüístiques per a les grans empreses, una eina que pot millorar les garanties dels consumidors valencianoparlants.

Com a revista que ha bategat durant mig segle amb la societat valenciana, des de Saó compartim la conclusió de l’entitat: el català té problemes estructurals greus, però disposa d’una societat conscient i d’espais de fortalesa per a revertir la tendència. En aquest 50é aniversari, reafirmem que la millor manera de combatre l’emergència és, simplement, no deixar mai de dir «bon dia» i, en definitiva, de no deixar de parlar la nostra llengua.