Iniciatives de Plataforma per la Llengua al 2021

10/11/2022

Plataforma per la Llengua és una entitat dedicada monogràficament a treballar per la plena normalització del nostre idioma, en tots els àmbits de la vida pública i a tot arreu de la nostra àrea geogràfica. Per això ens definim com «l’ONG del català». Fa prop de 30 anys que vam començar a realitzar activitats, primer a l’àrea de Barcelona i posteriorment per diferents comarques catalanes, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya del Nord, l’Alguer… Al País Valencià Plataforma per la Llengua es va implantar el 2001 i actualment tenim obert un local a la ciutat de València, al carrer de les Garrigues 3, i som presents a la major part de les nostres comarques, mitjançant una xarxa de socis i voluntariat.

Durant aquests anys, hem destacat sobretot per la defensa dels drets lingüístics dels valencianoparlants que són objecte d’atacs i de rebuig per part de persones o d’empreses públiques i privades, en aspectes com ara la negativa a permetre l’expressió en valencià amb plena normalitat, la discriminació per raó del seu ús o la negativa a donar-los un servei pel fet d’utilitzar la nostra llengua pròpia. Sobretot hem assessorat la ciutadania en aspectes com la manca de lliure expressió lingüística en la sanitat, la restauració, la banca o l’atenció normal per part de gent vinculada a organismes oficials, on teòricament l’expressió en una llengua oficial com el valencià està regulada normativament. Tot això, a més de participar en les campanyes globals, a nivell de tot el territori on és parlada la llengua, com són les destinades a deixar clara la seua unitat, com per exemple «Som 10 milions».

Dades sociolingüístiques

Durant aquests anys, i pel que fa al País Valencià, hem pogut constatar diferents fenòmens relacionats amb la llengua, alguns de positius i alguns altres de ben negatius. Començant per la part negativa, és evident la pèrdua de parlants i, el que és encara més preocupant, l’abundància de persones que poden parlar-lo però que no fan ús del valencià en la major part dels aspectes de la vida pública, de manera que en la pràctica el seu ús queda reduït a àmbits com el familiar. Al costat d’aquesta manca d’ús, la tendència a l’abandonament de la llengua i el ràpid pas al castellà en trobar-se davant d’una persona que no el parla, o es pot aventurar que no ho fa, independentment de si aquesta persona l’entén perfectament.

I aquestes característiques negatives s’accentuen molt més encara en els grups de menor edat, la qual cosa compromet seriosament el nostre futur. I, en relació directa amb aquesta disminució de la presència pública, la poca integració dels grups de població vinguda de fora, tant d’altres parts de l’estat com, principalment, dels nous immigrants recent vinguts d’altres països i continents.

«Sanitat en valencià»

De fet, en aquesta part negativa, cal esmentar especialment la problemàtica de la sanitat i l’atenció a la ciutadania, ja que 1 de cada 5 casos de discriminació lingüística en l’àmbit administratiu ocorre justament en aquest sector. Precisament per això des de la Plataforma ens hem centrat els darrers anys en la denúncia d’aquestes discriminacions, que sovint hem comparat amb altres atacs als drets humans, com són la discriminació pel color de la pell, el gènere o d’adscripció sexual.

En només un any, de març del 2021 fins a març del 2022, a Plataforma per la Llengua han arribat informació de 12 casos de manca de respecte per l’ús normal del valencià, en la sanitat pública. Hem conegut actituds d’intolerància de professionals sanitaris cap a pacients que s’expressaven en valencià i imposició del castellà al Departament de salut d’Alacant, a l’Hospital de Xàtiva, a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, i als Centres de salut de Benilloba, Catarroja, la Vila Joiosa, Puçol i Vinaròs.

Justament la campanya «Sanitat en valencià», impulsada per més de vuit-cents professionals de la salut, amb el suport per Plataforma per la Llengua, va rebre el premi Valencià de l’any 2021 de la Fundació Huguet, de Castelló. La idea va nàixer com una iniciativa del voluntariat de la nostra entitat per a donar veu a treballadors i treballadores de la sanitat.

La campanya demana garantir l’atenció mèdica en valencià, tant al sistema de salut públic com al privat. Es dona el cas que la legislació valenciana determina que cal atendre i respondre en valencià un pacient valencianoparlant. Però a més del marc legal, la comunicació en valencià amb els pacients forma part de la qualitat assistencial, i del clima d’empatia i de confiança que cal garantir entre metges i usuaris.

La llengua i les noves professions

La part positiva ve donada pel major coneixement de la nostra llengua, a nivells oral i escrit, a partir d’una certa normalització de l’educació, i per una major valoració del seu ús en sectors socialment influents i en les que podem anomenar com a «noves professions». Hi ha un nivell de normalització major en determinats àmbits administratius, especialment de tipus municipal i comarcal, en algunes diputacions i, en certs aspectes, també en sectors de la Generalitat Valenciana. També s’ha produït un augment del seu ús en determinats mitjans de comunicació, especialment per la ràdio i la televisió autonòmica d’À Punt –però continuem sense poder rebre amb normalitat les emissions de TV3 i IB3–; i l’accés a la llengua de nous grups de parlants, amb voluntat decidida de fer del valencià la llengua normal de la seua vida pública i privada.

Aquests fets, tant els uns com els altres, configuren un panorama lingüístic complicat, que varia molt en funció dels àmbits i dels territoris, i en el qual els signes d’avanç alternen, sovint de manera confusa, amb els senyals de retrocés. Però justament per això, perquè estem en uns anys decisius i ens juguem la subsistència i la recuperació del valencià, el nostre treball pot ser decisiu per a aquesta inversió de la balança.

«Prou de valencianofòbia»

Constatem també que el problema del rebuig cap a la llengua, implantat en una minoria molt bel·ligerant, no respon en absolut, contra el que es pretén fer creure per part dels «ideòlegs» d’aquest sector, a cap raó de desconeixement i de manca de comprensió. El rebuig al valencià és només una actitud sociolingüística per raons ideològiques i clarament polítiques, motivades per postures clarament antidemocràtiques. O, dit d’una altra manera, no és tracta d’un problema fonamentat en el «no t’entenc» sinó de casos clars de «no et vull entendre». Davant d’això, Plataforma per la Llengua ha posat en marxa la campanya «Prou de valencianofòbia»

Evidentment, no es tracta de «culpabilitzar» aquells sectors de la població que no parlen valencià en el seu conjunt. La major part d’aquesta gent ho fa per raons de comoditat o per no haver trobat una resposta activa entre els mateixos valencianoparlants. Segons un informe elaborat per Plataforma per la Llengua, el 84,5% dels residents al País Valencià nascuts fora del país i de la resta de territoris de la nostra llengua parlen poc o gens el valencià. Aquest fet, més que de la mateixa ciutadania, és responsabilitat d’una administració que no ha fet tot el necessari per a integrar-los lingüísticament, i sovint més aviat feia, i encara fa en part, tot el contrari.

Cultura juvenil

Plataforma per la Llengua País Valencià està promovent des de fa uns anys diverses activitats de cultura juvenil. Primer va ser l’impuls dels canals dels Valençubers, plataforma de difusió de vídeos de youtube en valencià (https://valençubers.com), i després dels tallers de creació de cançons de rap en valencià, amb la col·laboració d’Alfons Pérez el Blüe (@malparlat), de la cantant Tesa i de Simmer Valenciana, experta en videojocs en valencià.

Durant el 2021, amb la col·laboració de molts col·legis i instituts del País Valencià hem promogut la realització de tallers d’introducció al llenguatge dels mems, impartits per Pau Picó i diversos col·laboradors, i de tallers de Tiktok, a càrrec de Fran Tudela, @cabrafotuda, un jove comunicador valencià d’èxit a les xarxes socials, amb 53.000 seguidors al compte d’Instagram i 189.000 seguidors a TikTok.