La revista degana en valencià

Innovació agroalimentària en el CIAGRO-UMH

04/05/2022

MUTXAMEL (COMUNIDAD VALENCIANA).- 28/07/21/ Ingenieros agrónomos del Centro de Investigación e Innovación Agroalimentaria y Agroambiental de la Universidad Miguel Hernández de Elche (CIAGRO-UMH), han logrado un tomate de la variedad ‘Muchamiel’ blindado contra dos de los tres principales virus que habitualmente esquilman las cosechas de tomate: los denominados ‘mosaico’ y ‘bronceado’, y parcialmente resistente al tercero, al de la ‘cuchara’.EFE/Morell

El Centre d’Investigació Agroalimentària i Agroambiental de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (CIAGRO-UMH) és el més jove dels centres d’investigació agroalimentària de la Comunitat Valenciana. Amb menys d’un any de vida, ha sigut creat per acord del Consell de Govern de la UMH el 28 de gener de 2021 i està situat al Campus Agroalimentari de la UMH a Oriola. El CIAGRO és un centre universitari d’actuació especialitzada de la UMH dedicat principalment a la investigació científica i tècnica, així com a la promoció, la coordinació i la realització de formació i assessorament científic i tècnic, sobre la base del coneixement i la innovació en l’àmbit de les seues especialitats, que són les disciplines agroalimentària i agroambiental. El CIAGRO abasta des de la producció i els mitjans de producció agrària fins als mercats i la distribució, passant per la transformació i la producció d’aliments, tot això des d’una perspectiva agroambiental, de foment de la biodiversitat, de resiliència enfront del canvi climàtic, d’eficiència en l’ús dels recursos naturals i, en definitiva, de sostenibilitat.

Aquest Centre d’Investigació i d’Innovació naix per consens, en un procés participatiu en el qual ha intervingut un representant de cadascun dels 14 grups d’investigació que el conformen. En definitiva, integren el Centre 67 investigadors titulars i més de 30 investigadors associats, i la seua creació respon al repte d’interdisciplinarietat i de col·laboració necessàries per a poder atendre adequadament les necessitats de la comunitat universitària i, sobretot, per a millorar la contribució de la ciència i la innovació als reptes de la societat.

El Centre d’Investigació i Innovació Agroalimentària i Agroambiental de la UMH porta la innovació en el seu ADN. D’una banda, es destaca la paraula innovació en la seua denominació, i d’altra banda i a efectes pràctics, el Centre s’ha dotat des dels inicis d’un agent d’Innovació, gràcies al cofinançament de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI).

Alguns exemples del treball de recerca i d’innovació que es realitzen en el CIAGRO

Una nova tomaca de Mutxamel resistent als virus

Una nova varietat del tradicional i popular tomaca Mutxamel resistent als principals virus que minven les collites i que ha sigut desenvolupat per investigadors del CIAGRO-UMH ha començat a ser comercialitzada per una gran cadena d’hipermercats.

Aquesta varietat de tomaca, que es cultiva principalment a Alacant, Almeria, Múrcia i València, manté les mateixes qualitats organolèptiques (d’aspecte i sabor) i és, per tant, molt valorat pels consumidors. Per això, resulta d’especial interés per a l’agricultura ecològica, on el control dels vectors dels virus és més difícil.

Tradicionalment, no existeixen mètodes curatius eficaços, però sí que es poden utilitzar mètodes preventius mitjançant la incorporació dels denominats gens de resistència o tolerància. Per a la seua obtenció, els investigadors han incorporat gens de resistència als tres virus més estesos en el sud-est peninsular: el virus del mosaic de la tomaca (ToMV), el virus del bronzejat de la tomaca (TSWV) i el virus de l’arrissat groc de la tomaca o virus de la cullera (TYLCV). Els gens de resistència, introduïts mitjançant creuaments dirigits, procedeixen d’espècies silvestres de tomaca.

La tomaca Mutxamel és una varietat tradicional que no resulta interessant a les grans companyies de llavors, per la qual cosa la seua millora es fa en el marc de la investigació pública. En aquest cas, el Grup de Millora Genètica Vegetal del CIAGRO-UMH també treballa en la millora d’altres varietats de tomaca tradicionals com la de la pera.

Elevar l’altitud de les avionetes per evitar xocar amb cigonyes i voltors

Un nou estudi sobre el patró de vol de voltors i cigonyes seguits amb GPS, en què participen investigadors del Grup d’Ecologia del CIAGRO, proposa un canvi legislatiu per a elevar el vol de les avionetes per damunt dels 1.300 metres d’altitud i evitar el risc de col·lisions amb aquestes aus, i, per tant, d’accidents mortals, cosa que augmentaria la seguretat de l’aviació civil.

Actualment, les aeronaus menudes (avionetes) volen obligades per llei per davall dels 900 metres d’altitud, fet que provoca que aquests aparells i les aus compartisquen espai i es multiplique el risc de xoc. Així, des de l’any 2000, es té constància de dotze avionetes precipitades a terra a Espanya amb 15 morts per col·lidir amb voltors lleonats i negres i cigonyes blanques.

L’anàlisi de les dades de vol de més de 200 ocells (voltors lleonats, voltors negres i cigonyes blanques) ha posat de manifest que aquestes aus tenen una major activitat de vol en les hores centrals del dia, de les 10 a les 16 hores, de març a setembre. D’altra banda, s’ha comprovat que els voltors i les cigonyes circulen per davall dels 1.300 metres d’altura.

En paraules dels investigadors del CIAGRO, aquest treball científic és «un clar exemple de com els estudis ecològics serveixen per a preservar la biodiversitat i, a més, poden tindre una aplicació immediata per a reduir importants pèrdues econòmiques i riscos per a les persones».

Magranes més saludables i amb més vida comercial en estressar de manera ecològica l’arbre

Els investigadors del Grup de Postrecol·lecció del CIAGRO-UMH allarguen 15 dies les condicions òptimes de consum de la magrana, a més de fer-les més saludables. Es tracta d’estressar lleugerament el magraner de manera ecològica per a produir una fruita amb un major contingut en compostos antioxidants, més saludables per tant per a l’organisme i amb una major vida comercial.

Aquest projecte ha sigut finançat per fons públics del programa nacional d’I+D+i, i té una aplicació comercial directa en la magrana mollar d’Elx, que és la més consumida i estimada a Espanya per la seua qualitat excel·lent. Inicialment, aquesta magrana es pot conservar en relatives bones condicions per al consum entre 45 i 60 dies, i amb les tècniques desenvolupades en aquest projecte es pot augmentar uns altres 21-30 dies addicionals.

En aquest treball, els investigadors han aconseguit optimitzar la tècnica d’induir una resposta de defensa de les plantes mitjançant l’aplicació de substàncies naturals als magraners. És a dir, de provocar una situació de lleuger estrés per a generar un fruit millor per la major presència d’antioxidants. Per a això, han aplicat substàncies naturals en unes combinacions precises i en moments determinats del desenvolupament del fruit.

Segons els investigadors del projecte, «l’avantatge d’augmentar la vida útil és que es pot disposar d’aquesta fruita per més temps a la venda, aconseguint un avantatge competitiu per al distribuïdor i una millor conservació per al consumidor, cosa que significa fruita saludable durant més temps i menor desaprofitament alimentari».

Ingredients saludables en la indústria alimentària: farina de caqui

Els investigadors del Grup d’Industrialització de Productes d’Origen Animal (IPOA) del Centre d’Investigació i Innovació Agroalimentària i Agroambiental han desenvolupat un nou ingredient saludable per a la indústria agroalimentària. Es tracta de la farina de caqui, que és font de fibra dietètica i sucres d’origen natural, i s’obté a partir de la pell i la polpa sobrants de l’elaboració de suc de caqui. Aquesta nova farina presenta propietats antioxidants, colorants, espessidores i nutritives per a l’elaboració de iogurts, patés, salses, pastes i fins i tot rebosteria.

El procés d’obtenció de la farina de caqui es compon de dues etapes: primerament, l’excedent natural del qual s’obté és deshidratat i posteriorment es mol. Aquests processos, de relatiu baix cost, permeten obtindre unes pólvores amb nombrosos avantatges per a la indústria dels aliments pet un alt contingut de compostos bioactius, com per exemple una alta quantitat de carotens (amb activitat provitamina A), compostos polifenòlics (antioxidants amb propietats anticancerígenes) i fibra.

A més, els investigadors del CIAGRO han incorporat amb èxit aquesta farina en l’elaboració de pasta i de paté, i estan estudiant altres usos possibles, per exemple en panificació i rebosteria en substitució del blat i com a font de sucres naturals, i fins i tot en salses per les seues qualitats espessidores.

Es resol així un important problema de la indústria de suc del caqui, ja que es revalora el 50 % del producte que es rebutjava.

Aquests són només alguns exemples d’innovació desenvolupats en el CIAGRO-UMH que, gràcies a la seua estructura científica matricial, té una gran capacitat i pot donar una resposta integral i multidisciplinària a les necessitats dels sectors agroalimentari i agroambiental.

Pel que fa al sector agroalimentari, les investigacions del CIAGRO se centren en l’anàlisi i el diagnòstic del sector agroalimentari, en la valorització i millora del sector agroalimentari i, finament, en la formació, divulgació i transferència. Els estudis sobre els aliments van del camp a la taula, recorren tot el procés de gestió de la producció agrícola i ramadera, la seua transformació i valorització de la qualitat sensorial, nutricional i microbiològica, així com la gestió dels subproductes. Hi ha tres línies específiques que abasten els camps associats a l’alimentació: Mercats, qualitat, seguretat i salut dels aliments; Tecnologies innovadores per al desenvolupament d’aliments, i Tecnologies innovadores per a una producció primària sostenible i intel·ligent.

La línia de Recursos naturals, biodiversitat, canvi climàtic i sostenibilitat es divideix en tres línies específiques: la primera d’elles té com a objectiu la conservació de la biodiversitat natural i agrícola, i per a això es treballa en l’avaluació dels serveis ecosistèmics que proporciona el mitjà i també posant en valor tant espècies vegetals com animals que estan infrautilitzades. La segona línia específica té com a objectiu contribuir a l’adaptació al canvi climàtic mitjançant una gestió òptima dels recursos agroambientals com l’aigua i l’energia, la investigació en solucions com l’agrocompostatge o el disseny de nous materials a partir de residus vegetals. Finalment, la tercera línia té com a objectiu la sostenibilitat dels sistemes socioecològics a partir de models d’economia circular, el foment del desenvolupament rural i l’optimització de tècniques d’investigació social que permeten conéixer els problemes de l’entorn rural i construir solucions adequades.

ORIHUELA (COMUNIDAD VALENCIANA).- 21/11/21/ Investigadores del grupo de Industrialización de Productos de Origen Animal (IPOA) del Centro de Investigación e Innovación Agroalimentaria y Agroambiental (CIAGRO) de la Universidad Miguel Hernández (UMH) de Elche han desarrollado en el campus de Desamparados, en Orihuela, una novedosa harina que es fuente de fibra dietética y azúcares de origen natural obtenida a partir de la piel y pulpa sobrantes de la elaboración de zumo de caqui y que se puede incorporar a los ingredientes de la industria alimentaria para la elaboración de yogures, patés, salsas, pastas e incluso repostería.EFE/Morell