La revista degana en valencià

Insatisfacció crònica

01/02/2021

Des que vam entrar en aquesta nova normalitat marcada per un estiu atípic i una tardor farcida de normatives, protocols i mascaretes, són moltes les converses i les reaccions que mostren un cert desgrat davant la situació pandèmica que estem vivint. Resulta molt interessant escoltar què diu la gent, com ho diu, i molt més interessant resulta comparar-ho amb els seus actes o intervencions a les xarxes socials. Frases com «ens han furtat l’estiu» o «ara hem de portar aquest morrió angoixant» esdevenen molt recurrents i, en primera instància, ens poden provocar una cabotada d’afirmació, però… fem bé de queixar-nos constantment? O potser estem caient en una insatisfacció que comença a cronificar-se?

Abans d’endisar-me en aquest article, pensava en el terme «insatisfacció crònica» i al meu cap tenia uns matisos prou negatius. Per sort, una il·luminació –en cap cas comparable a la de Llull a Randa, però a nivell usuari prou profitosa– m’ha portat a fer una recerca al gran receptacle de coneixements anomenat Google per veure si algú parlava d’això… I, oh sorpresa! Resulta que ja existeix! He assistit amb els ulls ben oberts a una allau de pàgines web i blogs de psicologia que expliquen aquest terme i m’he sorprés més encara quan molts d’ells consideren la insatisfacció com una cosa positiva que ens permet als éssers humans millorar, avançar. Ja me’n disculparan, però humilment els diré que no m’ho havia plantejat des d’eixe punt de vista i reconec que ha estat molt enriquidora la lectura. La insatisfacció, en el seu vessant positiu, ens pot fer trobar solucions a aquelles situacions que ens incomoden, que no ens resulten agradables o que no ens permeten progressar, ja siga tant en la vida personal com en la vida laboral. De fet, sembla molt lògic pensar que, si no estem satisfets amb una tasca o amb algun altre aspecte quotidià, ens cal fer alguna cosa per canviar-ho i aquest sentiment ens encoratja a fer-ho. Per tant, estar insatisfets no ens ha de generar cap problema sempre que siguem conscients que cal actuar al respecte, que ens cal fer el que siga adient per assolir un estat de satisfacció amb allò que ens desagrada, ens molesta o no està com volem.

Però, clar, quan l’assumpte es torna crònic, la cosa es complica. Tots els textos que he consultat expliquen que estar constantment insatisfets esdevé un element d’ansietat, i això ja són paraules majors. L’ansietat és molt mala companya de viatge i molt mala consellera. Sentir-nos constantment insatisfets implica que alguna cosa no va bé al nostre entorn, a la nostra vida. Clar, si pensem en la situació actual, hi ha moltes coses que no estan bé: no podem viatjar, no ens podem reunir amb més de sis persones, el fantasma del confinament «com el de març» planeja sobre els nostres caps… Són tantes coses les que ens fan estar insatisfets… Ja voldríem tornar a aquell temps en el qual podíem agafar el cotxe, l’autobús, el tren o l’avió i gaudir de llocs llunyans o propers sense «el morrió», sense gel hidroalcohòlic –que, per cert, ens està deixant les mans ben perjudicades–, sense consultar les mesures establertes per la comunitat autònoma o el país de destinació, sense haver de tindre en compte el «toc de queda» o limitació de mobilitat nocturna (que és com ens diuen que cal anomenar-ho)… Són tantes coses les que ens han furtat… Ens furtaren l’estiu i ara ens volen furtar el Nadal… Oh, quelle dommage

Potser això deuen pensar també aquelles persones que encara no han cobrat el que els van prometre amb els ERTO; o els que van perdre la feina perquè el lloc on treballaven va haver de tancar; o aquells que van estalviar tot un any per poder fer unes vacances, sense grans luxes però merescudes, i van perdre gran part dels diners que potser necessitarien després per a sobreviure; o els ancians de les residències que dia rere dia acomiadaven a algú mentre pensaven qui seria el següent; o els xiquets que no podien seguir les classes a distància perquè no tenien Internet a casa i que si ara els confinen, perquè un company dona positiu en la PCR i en ser un grup estable de convivència van tots a casa, els passarà el mateix; o els sanitaris que no han tingut vacances i ara que podrien descansar els obliguen a estar localitzables per si s’han d’incorporar al servei de manera immediata; o els agents dels cossos de policia que han de sancionar aquelles persones que no compleixen les normes mentre passen altres coses més que també han d’atendre…

Massa dramàtic? La realitat ho és i no podem estar penedint-nos que «ens han furtat l’estiu» mentre pugem a les xarxes socials les meravelloses fotografies que hem fet als diferents llocs que hem visitat a l’estiu… Podem estar insatisfets, ho compre, però no podem ser incoherents perquè és possible que, qui ens escolte, conega o haja passat una situació pitjor i és possible que estiga lluitant contra ella, tractant de traure la part bona a una situació evidentment dolenta.

Dels dos punts de vista de la insatisfacció potser ens hauríem de quedar amb la part positiva: aquesta situació que malauradament estem vivint, no l’hem triada nosaltres, i com va dir J. R. R. Tolkien a través del mag Gandalf a El Senyor dels Anells, «No ens toca a nosaltres decidir quin temps viure; només ens queda decidir què fer amb el temps que se’ns ha donat», i just això és el que ens cal fer: volem seguir penedint-nos d’allò que no podem fer, o volem aprendre de la situació i fer tot el possible per millorar? És veritablement sa focalitzar-nos en el fet que «ens van a furtar el Nadal», o podem cercar alternatives creatives per poder passar-lo d’una manera diferent? Un proverbi xinés diu: «Si té solució, per què et preocupes? Si no té solució, per què et preocupes?». Vist que no hem triat aquest temps en el qual viure i que no està en la nostra mà trobar la solució al problema, preocupem-nos de passar-ho el millor possible i de fer que aquelles persones que ho necessiten també ho puguen passar de la millor manera… Cerquem la part solidària i creativa d’aquesta insatisfacció.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top