La revista degana en valencià

Insegur, victimista i poregós

És un lloc comú entre alguns crítics i aficionats de cinema referir-se a teatre filmat quan visionen l’adaptació fílmica d’una obra teatral. El cinema i el teatre són llenguatges molts diferents, amb pràctiques, discursos i solucions narratives pròpies. Partir d’uns mateixos materials, en aquest cas obres teatrals, no significa que el film siga deutor o tan sols una mera il·lustració de la peça teatral. Ho seria si la càmera estiguera immòbil sobre un trípode i es limitara a enfocar l’obra dalt de l’escenari en un simple pla estàtic, sense oferir cap moviment de càmera ni mostrar les diverses tipologies de plans. La 33a Mostra de València ha inaugurat la seua programació amb la cinta M’esperaràs?, òpera prima de Carles Alberola, reeixida comèdia teatral que en el 2013 va guanyar el Premi Palanca i Roca de Teatre dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Albena Produccions, de la mà del mateix Carles Alberola i Toni Benavent, han representat aquesta comèdia en la majoria de les sales del País Valencià, amb considerable èxit de públic.

La pel·lícula de Carles Alberola, modesta en el pressupost econòmic amb què ha comptat i amb una més que digna factura tècnica, manté les coordenades clàssiques que recorden Un déu salvatge (2011) de Roman Polanski –basada en l’obra homònima de Yasmina Reza. M’esperaràs, llevat de les primeres imatges divertides amb Alberola circulant en bicicleta pels carrils bici de la ciutat de València. Diem que, com en el film de Polanski, manté les constants de les tres unitats aristotèliques definides en la Poètica: unitat d’espai, de temps i d’acció. En aquest cas, presenta l’àmbit tancat d’un menjador durant la preparació d’un sopar a celebrar entre quatre comensals. Personatges que en la cinta valenciana són els mateixos que representaren la peça teatral en les sales del nostre país: Rubén (interpretat per Carles Alberola), un madur professor universitari; Jaume (Alfred Picó), el seu amic; Raquel (Cristina Garcia); l’esposa de Jaume i Pilar (Rebeca Valls), la germana de Raquel.

Durant el sopar que mai es produeix –amb prou feines s’asseuen a taula–, se succeeixen una sèrie d’equívocs, mentides i embolics entre tots quatre, tot adobat amb diàlegs ocurrents, irònics i sarcàstics; i a gran velocitat! Els girs de guió i de doble intenció ajuden a desenvolupar i fer créixer aquesta comèdia anomenada de situació. Rubén, que es defineix a si mateix en més d’una ocasió al llarg de l’acció com insegur, victimista i poregós, és deutor del primer Woody Allen de Somnis d’un seductor (Play It Again, Herbert Ros, 1972), precisament una peça escènica del mateix Allen. Tots dos són divorciats, tenen poc d’èxit entre les dones, són patològicament insegurs, depressius i es presenten com a mitòmans de la cultura amb esment de contínues cites. En M’esperaràs? s’anomenen, entre d’altres, Baudelaire, Dostoievski i Capra. Alberola remet ací als temes que li són tan estimats: l’amistat, la parella, el pas del temps, la infidelitat, la necessitat de la ficció i, en definitiva, les esperances que necessitem o ens inventem els humans per sobreviure i ser feliços. Al capdavall, com diu Alberola: «la ficció és bàsica per viure. Convivim amb allò que ens passa i amb el que imaginem, i això ens fa poderosos».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top