Noves tecnologies, intel·ligència artificial i la dana: què s’ha fet i que es podia fer

Les catàstrofes naturals són conseqüència de dos elements: el desconeixement de l’ésser humà de l’escala temporal del nostre planeta i la no l’aplicació de la tecnologia a detectar, minimitzar i fins i tot evitar aquests desastres. Si aquestes dues actuacions s’apliquen de manera correcta, les catàstrofes, que assolen el nostre planeta des de l’inici dels temps, es convertirien en simples fenòmens naturals.

Podem entendre, i hi ha nombrosos exemples que ho demostren, que a mesura que ha avançat l’evolució i el desenvolupament tecnològic s’ha integrat de manera activa en la gestió d’aquestes catàstrofes, algunes d’elles s’han convertit en simples fenòmens naturals encarregats de regular el planeta: a Alemanya, els cotxes disposen de rodes especials per a les grans nevades de l’hivern; l’aeroport del Japó, situat en zona d’alt risc sísmic, està construït amb infraestructures dinàmiques resistents als terratrémols; en el cas dels Estats Units, on els tifons i els tornados són freqüents, la seua població està adaptada i fora de perill gràcies a estrictes protocols establits; en l’erupció del volcà de La Palma no va haver-hi cap víctima mortal i van ser evacuades més de 7.000 persones, i els grans incendis, si bé encara no disposem de la tecnologia per a la seua detecció i extinció necessària, cada vegada provoquen menys morts.

En tots aquests casos s’ha unit la tecnologia amb protocols establits i integrats en la població, i aquest fet, aquesta fusió de tecnologia i protocols, fa que el que abans eren catàstrofes naturals es convertisquen en actuacions pròpies de la natura al llarg del temps.

En el cas de la dana del 29 d’octubre de 2024, el que podria haver-se quedat en pluges torrencials es va convertir en una de les pitjors catàstrofes hidrogràfiques patides en la història d’Espanya.

En una exposició simple i objectiva és evident que, en una primera anàlisi, no es va tindre en compte l’escala temporal del nostre planeta, i, per tant, del nostre territori, perquè les grans riuades i inundacions s’hi produeixen des de temps immemorials, ja documentades en l’època dels romans. L’última dana patida com a catàstrofe a la Comunitat Valenciana va ser en 1957, i això obligà a fer actuacions en el desviament del llit del Túria; gràcies a això, es van salvar moltes vides. Així mateix, en aquesta dana no va ser aplicada la tecnologia de manera correcta i els protocols no van ser establits de manera coherent, la qual cosa va fer que el fenomen natural de pluges torrencials es convertira en la major inundació patida ací.

Per poder dur a terme una anàlisi més detallada del tema tractat, s’han de diferenciar dos moments temporals: abans de la catàstrofe i posterior a ella.

El moment previ té com a objectiu detectar el fenomen natural abans que es convertisca en desastre, i per a això s’han de realitzar dues actuacions: anàlisi històrica i freqüència d’aquesta catàstrofe i realitzar les possibles actuacions prèvies perquè no es produïsca. En el cas de la dana, hi ha nombrosos estudis meteorològics i hidrogràfics al llarg del temps, realitzats per experts en la temàtica, i a partir d’ells es van establir possibles actuacions arquitectòniques i civils que minimitzaren els riscos d’inundació, però la memòria de l’ésser humà és curta i la presa de decisions inexistent. En aquest cas, la tecnologia a aplicar està més que integrada en la societat: construcció de preses i desviaments de caixers, pura enginyeria. Arribats a aquest punt, en el moment de les pluges torrencials, molts quilòmetres aigües amunt de la zona inundada, integrar sensors en els llits dels rius i preses, i establir protocols de comunicació directa i eficient entre aigües amunt i la zona inundable seria una altra actuació tecnològica que impediria que el fenomen es convertira en catàstrofe. Aquests estudis, actuacions i protocols haurien salvat 229 víctimes, (224 mortes, 3 desaparegudes i 2 treballadors).

El moment posterior a la catàstrofe requereix actuacions immediates, coordinades i efectives, amb l’aplicació de les últimes tecnologies, i obligatòriament ha d’haver-hi protocols d’actuació definits i integrats, tant en l’emergència com en la societat.

En el cas de la dana, la magnitud de la inundació desbordà l’emergència, es va col·lapsar. Els municipis afectats en van ser setanta-cinc, on milers de persones i milers de vehicles es van trobar atrapats. En aquests casos, el Lloc de Comandament Avançat, o Centre de Coordinació, és el cervell on es gestiona l’emergència, on es rep tota la informació de la catàstrofe i es prenen les decisions per a minimitzar-la. Els primers moments de l’emergència són crítics i vitals. La informació ha de ser canalitzada pels mitjans adequats complint els protocols de l’emergència i les actuacions han de ser ràpides, efectives i executades per personal especialitzat: Forces i Cossos de Seguretat, Bombers, l’UME i Protecció Civil.

En el cas d’una inundació tot es complica perquè els mitjans d’emergències terrestres no poden arribar a les zones afectades. En aquest cas, la tecnologia dels drons representa un avantatge afegit perquè són els ulls en el cel. Totes les FFCCS (Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policies Locals), els Bombers, l’UME i Protecció Civil tenen integrats en la seua operativa drons especialitzats per a emergències i van ser usats en major o menor mesura durant l’emergència. Aquestes plataformes aèries disposen de sensors especialitzats (de vídeo per a poder tindre una visió zenital de les zones afectades i tèrmiques per a detectar la calor de les persones), s’hi poden integrar accessoris com ara altaveus o focus, tenen capacitat d’entrar en aparcaments o túnels inundats, i fins i tot són capaços de transportar material d’emergències i de supervivència.

Tot i això, la inundació va ser de tal dimensió, tan ràpida i va afectar tants municipis que es va convertir en una catàstrofe molt difícil de gestionar. En aquest cas, poc pot fer-hi la tecnologia sinó la integració dels drons en l’operativa.

Arribats a aquest punt, a la denominada postemergència, la tecnologia dron també és aplicada en nombroses actuacions, com ara la inspecció d’infraestructures danyades, com edificis, ponts o pàrquings, o per a la recerca de persones desaparegudes amb cartografies de les zones afectades. La Universitat Politècnica de València (UPV) va participar en una operació de recerca de persones desaparegudes en col·laboració amb els Bombers de Catalunya i una empresa especialitzada en emergències, ASD Drones. Aquesta operació va consistir a cartografiar amb drons 34 quilòmetres de la zona inundada, des de Pedralba fins al barranc de Poio. Les fotografies s’enviaven al lloc de control, on un programari amb intel·ligència artificial analitzava les imatges i cercava patrons amb formes arredonides, similars a les de l’ésser humà. El programari, de manera automatitzada, detectava positius i traslladava les coordenades als equips de terra, l’UME i l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai, que acudien a aquesta geolocalització per a contrastar el possible positiu.

Aquest és un exemple d’integració de noves tecnologies per a emergències, la suma dels drons amb la intel·ligència artificial. Hi ha altres exemples més que no s’han aplicat en la dana perquè fins i tot estan en desenvolupament, com pot ser la gestió dels vols dels drons a través d’un programari gestor de l’espai aeri (U-space) que permetrà visualitzar els drons i les seues imatges des del Lloc de Comandament Avançat, així com mantindre una comunicació directa amb aquests. Això permetria tindre un control efectiu i objectiu sobre tota la zona afectada per l’emergència i facilitaria la presa de decisions. La UPV participa en diversos projectes d’investigació europeus en aquest sentit, i és previsible que en breu es dispose d’aquesta capacitat per a la gestió de les emergències.

No obstant això, per a concloure, és evident que la prevenció d’una catàstrofe és allò que aconsegueix salvar vides i converteix una catàstrofe en un fenomen natural. Hem de ser conscients que hi haurà més pluges torrencials, com n’hi ha hagut al llarg del temps.

Israel Quintanilla. Director de la Comissió Oficial de Drons de la UPV.

 

Revista Saó Núm.509, pàgs.38-41. Gener 2025.