Intel·ligència o bonyigues

27/07/2020

El Repunt 19

 

INTEL·LIGÈNCIA O BONYIGUES 

Si jo fos algú en el govern progre de socialistes i podemites no m’amoïnaria molt pels exabruptes amb què cada dia, faça sol o ploga a càntirs, intenten sobresaltar el veïnat la mitja dotzena de «descerebrats» i bocamolls capitans del PP, de Vox, i del que queda de C’s. Ells creuen que dinamiten res, però si el govern no els en deixa passar ni una i els unfla a denúncies, de manera que els “seus” jutges s’entretinguen amb ells mateixos, i els seus advocats i els seus corifeus i periodistes, pot ser que els tirs els surten per la culata. Com cada dia intenten superar-se entre ells, a vore qui la diu més grossa, motius per a denunciar-los hi hauran de sobra. Els tres grans-capitans, Casado, Arrimadas i Abascal, també amenacen amb els tribunals, així que el que cal és centrar-se en els jutges i aprofitar el descrèdit europeu que s’han guanyat; el que ha de fer el govern és guanyar la batalla de la renovació i democratització dels jutges. El govern ha de deixar en mans dels advocats que denuncien les mentides d’aquesta gent, perquè, per molt franquistes que encara hi haja als jutjats, no sempre es podrà evitar haver de dictar algunes condemnes.

Per altra banda, aquests tres personatges no fan avenços, segons les enquestes, i els tres partits fan aigua. Casado amb la seua trista cara de don Quintin el amargao, està notant com s’allunyen les seues il·lusions presidencials, mentre que en el PP estan cercant la manera de substituir-lo, estic segur d’això, perquè no tenen més remei si volen reanimar la dreta; els enemics interns que té aquest personatge en el seu partit, han de col·laborar en la seua substitució, bones són elles i ells. De la pobra Arrimadas, que ja no és capitana de res, excepte de quatre gats que encara li fan costat, és millor no parlar, perquè dóna més pena que altra cosa i fins i tot ha perdut la veu, pobrissona i ja no crida tant. Però dels de Vox, sí que s’ha de parlar, un poc, d’Abascal i dels seus intrèpids oficials, dels quals cal esperar que no cessen en la seua evacuació de burrades. Sense cap discurs coherent, com li passava a Franco, sinó en la solta de tòpics feixistes i d’energúmens, i organitzant saraus sense cap ni peus per mantenir el fervor dels seus (bous a la plaça, rebuig dels immigrants, la reducció de les dones al servei dels mascles, l’ Espanya “una, grande y libre”, el pin parental i quatre parides més).

En aquesta situació, amb tota aquesta estúpida gent i totes les seues bateries apuntant contra el govern, crec que una bona tàctica és que el govern no entre en cap cara a cara amb ells, ni al Congrés, ni als mitjans, ni al carrer, perquè sols serviria per a atiar el foc. Pense que és millor deixar-los soltar els renecs de cada dia i que vagen desgastant-se, perquè als qui poden convèncer, ja els tenen convençuts i fora d’aquests adoctrinats, ja no els queda molt de marge i crec que poca gent més s’apuntarà a uns partits que van a la baixa.

El que s’ha de fer és desautoritzar aquesta gent i per això aconsellaria seleccionar una nòmina de persones molt preparades, d’autoritats en llurs matèries, amb l’objectiu de desmuntar-los les fal·làcies que solten. Pose com a exemple el catedràtic sevillà Pérez Royo, que digué clar i taxatiu que Casado era “un analfabeto en leyes” i ho raonava referint-se a la manera com aquest, que sempre parla com si sabera de lleis, no en sap res, perquè la carrera li la regalaren sense estudiar, per la cara. Molt bé, això és el que se’ls hauria de recordar cada dia que solten una burrada, que són uns burros. A aquesta gent també se’ls ha de recordar insistentment, el seu passat més fosc, tots els lladronicis que han protagonitzat, ara que molts casos s’estan jutjant i tornen a reaparèixer a la premsa. I s’ha d’acorralar, als polítics i als corifeus i periodistes feixistes que treballen a sou de la dreta, confrontant-los amb polítics amb garra, i periodistes de geni i progressistes.

De tota manera una cosa és segura, que com més facen el burro més es desacreditaran ells mateixos i que, com és natural, les persones més sensates no podran suportar-ho i aniran abandonant, com ja ho estem veient. D’una manera clamorosa, ho fan els de C’s, començant pel qui fou el seu líder Rivera i altres lloctinents, però sobretot votants. Al PP també hi ha desercions, ara ja no tantes, perquè la gran marxa fou la dels més radicals, que se’n passaren a Vox, cosa que es notà i molt en les darreres eleccions. Acaba de fer-ho una persona tan sensata com el basc Borja Semper i és de suposar que el seguiran altres, mentre continue Casado fent burrades, amb el fantasma d’Aznar dictant-li al darrere i la marquesa vigilant-lo de prop. També cal esperar que les expectatives frustrades dels qui somiaven “forrar-se”, com digué Zaplana, faran que aquests deixen la política o canvien d’equip.

Un cas de burrera total és el que estan protagonitzant els voxistes amb l’intent de crear un maremagnum escolar sobre les ensenyances que poden rebre o no els xiquets i xiquetes a l’escola pública. La pretensió de Vox és que els pares decidisquen a quines classes poden entrar i a quines no, cosa que la llei no els ho permet, perquè els programes escolars no depenen dels pares i mares sinó de l’administració educativa, segons la Constitució que els voxistes diuen defensar. I volen decidir en els temes relacionats amb l’educació sexual i altres de conducta social. Sembla que C’s no n’estan d’acord i que el PP fa, ai mare em cague. Així és que a la dreta tenen un problema difícil de solucionar, encara que els qui patiran el desgavell seran, lamentablement, els xiquets i les xiquetes. Hem d’esperar que el govern mantindrà el pols i farà complir la llei educativa i la Constitució…

Finalment vull insistir amb això de parlar clar, i dir burro a qui ho siga. Hi ha antecedents gloriosos.  Recorde haver  llegit que en les actes del Congrés hi ha transcrita una picabaralla entre dues senyories, a principis del segle passat. Un està explicant un projecte complex, amb molt de tecnicisme i un diputat contrari exclama: – Yo no entiendo lo que dice su señoria. I aquest li respon: – Es que su señoria es un burro. Un altre cas magnífic és quan Labordeta, des de la tribuna del Congrés li soltà a un diputat del PP que estava fent-li burleta, interrompent-lo en el seu discurs: – Vayase a la mierda!

Jo crec que els nostres polítics han de començar a canviar el xip, a parlar clar i amb poques paraules i que al que siga un feixista se li diga. I s’ha de dir meapilas a la beateria i xoriços als lladres. Totes les paraules del diccionari s’han de poder emprar, quan toque, com deia Pujol. Crec que hi ha massa rigidesa en el Congrés i s’havia d’avivar un poc, però amb educació i bones maneres, perquè els ciutadans percebem que allí hi ha intel·ligència, i no bonyigues.