Interés privat i acció pública

08/10/2021

La capçalera d’aquest article correspon al títol d’un llibre que va publicar l’any 1982 l’economista alemany A. O. Hirschman, qui reflexionava ja en aquells anys sobre el difícil equilibri públic-privat. Una de les idees que plantejà és que hi ha una mena de cicle pendular entre el predomini de la dinàmica pública, de la implicació de la societat en l’espai col·lectiu i el predomini dels interessos privats, de les lògiques individuals, que passa l’acció pública, en aquesta segona situació, a un pla secundari.

La cooperació públic-privat no és nova. Tradicionalment, el sector públic ha tingut el paper de cobrir els buits del mercat o estimular el creixement en el moment que s’entra en una crisi. Però sempre el paper que se li ha assignat és puntual. Com apuntava Keynes en el seu moment, l’Estat no ha de suplantar la iniciativa privada, sinó sols corregir les falles de mercat i estimular la inversió en els moments de crisi. Fora de les crisis ha de reduir la seua importància en l’economia. És, en definitiva, fer el paper de reparar alguns dels problemes inherents a l’economia de mercat.

Ja portem anys en els quals l’avanç de la lògica individual i dels interessos privats davant l’acció pública són continus. Ara, però, hi ha un matís diferent, i és que es planteja com un nou model en el qual s’espera que es produïsca una interacció de cooperació contínua entre públic-privat. Sense negar les bondats d’aquesta relació, cal una reflexió més serena, i és que els valencians i les valencianes coneixem molt bé i de primera mà aquesta qüestió. De fet, vàrem ser pioners en la implantació d’àrees de salut de provisió pública però de gestió privada. Però no és sols la sanitat, sinó també l’educació, l’atenció a la gent gran… El dia a dia mostra com moltes d’aquestes experiències són més una extracció depredadora dels recursos públics per part d’empreses privades que altra cosa.

El repte actual és important i el debat sobre la qüestió ha de considerar alguns aspectes clau. En primer lloc, els problemes econòmics actuals fan impossible mantenir la dicotomia tradicional públic-privat tal com la veia Keynes. Però tampoc podem mantenir el model actual, que clarament no funciona. Cal un Estat més proactiu, que lidere el canvi i que conjuntament amb institucions privades dinamitze l’economia amb la finalitat de millorar el benestar. Aquest model, òbviament, sols pot funcionar amb un sector públic de baix cap a dalt, descentralitzat. L’autonomia local és una condició necessària per a poder impulsar eixe nou paper de l’Estat, on l’acció pública siga inclusiva, dinamitzadora i que no es dedique a reparar els desperfectes quan les coses van malament. Ara mateix, amb el nou model de relació públic-privat que s’està imposant, un govern autonòmic fort no és sols una qüestió política; és una qüestió d’eficiència econòmica.