La revista degana en valencià

Intersindical Valenciana impugna l’Acord de Legislatura de Bravo

27/08/2021

El passat 29 de juliol es va signar en la Mesa General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat Valenciana (MGN I) un Acord entre la Consellera de Justícia, Gabriela Bravo i els sindicats CCOO, CSI-F i UGT. Un Acord que, en síntesi i com especifica l’exposició de motius, pretén: “delimitar el marc de la negociació col·lectiva per a la seua posterior concreció en cada àmbit sectorial propi, amb la finalitat d’harmonitzar les condicions essencials de treball i retributives, els processos d’estabilització d’ocupació pública temporal, i també les mesures específiques en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral”.

Per a Intersindical Valenciana, l’acord vulnera les competències en matèria de negociació col·lectiva de la Mesa General de Negociació de personal funcionari i estatutari (MGN II), de les Meses Sectorials i dels Comités d’Empresa de personal laboral de la Generalitat; a més d’atorgar a la MGN I una posició de supremacia jeràrquica respecte de la resta d’òrgans de negociació col·lectiva que no li correspon.

En primer lloc, cal assenyalar que l’estructura de la negociació col·lectiva en l’àmbit de personal de la Generalitat Valenciana és una estructura horitzontal regida el principi de competència, en la qual cada òrgan de negociació col·lectiva, dins del seu marc competencial, gaudeix d’autonomia plena per a decidir les matèries objecte de negociació col·lectiva i el seu abast. Per tant, la MGN I no té la potestat de delimitar el marc de la negociació col·lectiva per a la seua posterior concreció en cada àmbit sectorial.

En segon lloc, el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP) manté els dos sistemes autònoms de negociació col·lectiva per a personal funcionari i per a personal laboral, tot i atenent que obeeixen regulacions legals diferents. No obstant, el TREBEP preveu la negociació conjunta de tots dos col·lectius en la MGN I per raons d’igualtat, economia i eficàcia, per aquelles matèries i condicions de treball que siguen objecte d’una regulació legal unificada o molt semblant per a ambdós tipus de personal (els funcionaris i els laborals), però sempre que la regulació convencional afecte totes les empleades i empleats públics.

A la vista d’aquesta delimitació de les competències de la MGN I, es desprèn que diversos apartats de l’Acord, com són els de la lluita contra la bretxa salarial, la negociació dels criteris generals per a l’accés a l’ocupació pública en els diferents sectors de la Generalitat i la revisió dels Plans d’Igualtat, pel seu tarannà específic i sectorial, no afecten a tot el personal i, per tant, no conformen el marc competencial de la Mesa General de Negociació comú per a personal funcionari i laboral: hauran de ser pactats en cada subàmbit, ja siga en el funcionarial o en el laboral.

És per això que Intersindical Valenciana ha iniciat el procediment d’impugnació de diversos apartats de l’Acord, amb el Recurs de Reposició com a pas previ al Contenciós Administratiu, per considerar que s’estan vulnerant les competències en matèria de negociació col·lectiva en l’àmbit de personal funcionari i estatutari que ostenta la MGN II i, en conseqüència, el dret a la llibertat sindical de la Intersindical Valenciana en el seu vessant de participació en la negociació col·lectiva i en la determinació de les condicions laborals del personal funcionari i estatutari.

Per a Intersindical Valenciana aquest Acord és un acte fallit que revela la pretensió no confessable de la Consellera Gabriela Bravo i alguns sindicats: acabar amb la pluralitat sindical i la voluntat de les treballadores i treballadors de la Generalitat manifestada a les urnes, en constituir, de facto, un oligopoli de participació institucional i sindical que controle la negociació col·lectiva. Una pretensió que s’inicià amb l’exclusió de la Intersindical Valenciana, el sindicat majoritari en personal funcionari i estatutari, de la MGN I, l’amortització de la MGN II de personal funcionari i estatutari que no ha estat convocada des de la seua constitució a l’octubre de 2019 i ara, per últim, amb aquest acord que pretén atorgar a la MGN I una posició supremacista en la negociació col·lectiva sense cap suport legal.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top