Intervenció a la façana nord de l’església d’Artana

 08/06/2020

Intervenció a la façana nord de l’església d’Artana.

Per la conservació de la maçoneria de pedra i morter de calç.

Un cas particular

La façana nord de l’església d’Artana està edificada per a ser admirada, ha estat així fins els anys 50 del segle passat que es va tapar amb portland, això sí emblanquinada, perquè la gent solia emblanquinar les cases per dins i fora per diverses funcions: per higiene, en ocasions per defensar-se de les pandèmies, per estètica i per la protecció impermeable i transpirable que la pintura de cal li ofereix a la maçoneria de pedra.

És una església més entre les 22 que hi ha als 19 pobles del Parc Natural de la Serra Espadà, i altres tantes en zones pròximes, les quals estan, llevat d’algun cas especial, edificades amb maçoneria amb pedra cara vista i sense pintar. Provablement no té més importància que altres, o tal vegada sí. Però l’actuació sobre la seua façana té un gran interès per estar actualment intervenint-se, i pel fet que pot desaparèixer la percepció de la maçoneria i de les diverses empremtes constructives aparegudes, davall d’una capa de morter que cobrirà la seua característica textura.

Conforme els diferents estudis i reivindicacions de les tècniques constructives pròpies de la Serra Espadà, la façana suposa un exemple didàctic tan per l’acurada tècnica constructiva com pels diferents elements que conserva. Per això nosaltres volem manifestar existeix una forma constructiva específica que mereix un reconeixement per part de les autoritats tant civils com religioses, de les institucions culturals i de la pròpia societat.

Insistim que és un mur de molt bona fàbrica, amb pedres calcàries molt poc habituals al poble com a elements constructius. Remarquem que és un mur fet amb pedres col·locades una a una i amb fil, és una mostra perfecta del que sabien i saben fer els nostres artesans de la pedra, a més a més té uns vestigis addicionals, com hem dit diverses vegades. O podeu consultar al nostre arxiu digital Artanapèdia.

Cal ressenyar també com un valor important, l’estima i la voluntat que hi ha en els nostres ciutadans per la conservació del monument. Sabem de totes les consideracions que hi ha en les lleis autonòmiques, espanyoles i europees sobre la participació dels ciutadans en el reconeixement del seu patrimoni i en participar dels criteris de conservació dels seus monuments. Indubtablement en aquest cas, existeix una comunitat local molt vinculada a l’estudi i la divulgació del seu patrimoni, per la qual cosa pren més força la seua participació en el debat públic dels criteris d’intervenció del monument.

Es sol·licita per tant, que després dels diferents detalls i empremtes constructives que han aparegut amb els repicats inicials realitzats a la façana, i que mostren les diferents fases i intervencions, la proposta d’intervenció puga resoldre’s amb una protecció de rejuntats de morters de calç i revestiments de capes de pintura consolidant al silicat o a la calç, per aconseguir la protecció de la façana en el seu sentit funcional, però alhora permetre la percepció dels distints elements constructius per facilitar la seua interpretació.

 

ANNEX

RELACIÓ FOTOGRÀFICA DE LES ESGLÉSIES DELS POBLES DE LA SERRA D’ESPADÀ

Mostrem imatges de les 22 esglésies dins del Parc Natural de la Serra Espadà, no posem el nom de cada una, proposem que siga el lector qui les identifique.

 

 

 

 

 

 

 

 

       

 

 

 

Una vegada més insistim que totes aquestes esglésies del Parc així com altres veïnes de Betxí, Nules, Onda i la Vall d’Uixó, estan fetes amb maçoneria ordinària amb pedra cara vista. El mateix estil té l’ermita de Santa Cristina d’Artana, que com podem observar en unes fotos dels anys 20 del segle passat, està emblanquinada però no totalment.