La revista degana en valencià

Introducció del quadern nº 477

11/07/2022

Continuant en la línia iniciada el mes passat, en aquest Quadern analitzem la presència de la nostra llengua en les festes principals del país. Som conscients que la tasca no era fàcil i, tal vegada, era massa agosarada, però voler és poder.

En imaginari col·lectiu, potser hi haja unanimitat si preguntem quines són les festes més conegudes, tant a dins de casa com en altres àmbits; quines són, fins i tot, més internacionals, més estimades, més participatives. Som conscients que no hi estan totes, ni de lluny, però finalment ens hem centrat en les cinc celebracions més mediàtiques: la Magdalena, les Falles, els Moros i Cristians, el Misteri d’Elx i les Fogueres. L’objectiu no ha estat altre sinó fer una radiografia al febrer de 2022 de quin paper i quina presència té la llengua en totes elles.

Gil-Manuel Hernández ha escrit un article sobre el valencià en les Falles. Entre moltes altres coses afirma que «els usos lingüístics que es donen en este àmbit es caracteritzen per l’existència de tres esferes: els usos rituals, els usos comunicatius i els usos vinculats a activitats culturals de tota mena. Així i tot, estes esferes s’entrecreuen, sense que siga possible separar-les taxativament».

Hèctor Càmara escriu sobre el Misteri d’Elx i afirma que «la llengua del Misteri d’Elx és el valencià. Aquesta frase tan senzilla sembla un fet evident, i en certa manera ho és, però, quan parlem de les vicissituds socials i històriques d’una llengua minoritzada, potser l’obvietat no sempre és una realitat».

Al seu torn, la periodista Violeta Tena opina sobre la festa de Castelló de la Plana, la Magdalena: «El valencià, doncs, és la llengua emprada en tot el seguit d’actes que s’organitzen en el marc de les festes: la Galania, el Pregó, la desfilada de les gaiates, la Romeria, el Magdalena Vítol…, i és també la llengua emprada en els llibrets de festes. Per tant, la llengua adquireix rang d’oficialitat en els actes que des del punt de vista simbòlic representen la tradició magdalenera. Tota una altra cosa és l’ús social de la llengua en els espais de socialització que s’organitzen al voltant de la festa».

Josep Lluís Martos escriu sobre la presència del valencià en les Fogueres. I des de l’inici del seu article, ho deixa clar: «La relació entre el valencià i la festa de les Fogueres de Sant Joan es podria dir que ha anat en paral·lel a la situació social de la llengua en la ciutat d’Alacant, i, en part, seria cert, però també ho és que el mateix marc de les festes, com a cresol de tradicions, n’ha afavorit un cert ús, ni que siga testimonial».

El darrer article el signa Albert Alcaraz, que analitza les festes de Moros i Cristians: «En el cas dels Moros i Cristians s’observa de manera clara com, des de fa quaranta anys, el valencià està adoptant un rol de llengua formal en els pobles de domini lingüístic valencià».

Al Quadern sʼarredoneix amb una entrevista al sociòleg Vicent Flor.

Ens agradaria haver aconseguit aportar sis visions que ens ajuden a radiografiar la presència de la llengua a les nostres festes.