Tens 0 productes a la teua cistella
L’11 febrer de 2013, Benet XVI anunciava públicament la seua renúncia al pontificat, fet que va sorprendre a tothom ja que feia 598 anys que no passava una cosa així. Semblava que s’obria una nova era en l’Església catòlica, i així va ser. El 13 de març del mateix any, pel balcó central de la basílica de Sant Pere, va aparéixer Jorge Bergoglio, qui es convertia en el primer papa llatinoamericà de la història i triava el nom de Francesc.
Ja en les seues primeres paraules, Francesc va fer pensar al món que l’Església prenia un nou rumb, i tres anys més tard veiem que és així. En l’actualitat, parlar del papa Francesc és sinònim de parlar de renovació al si de l’Església. No només pretén renovar les seues estructures, sinó també els seus missatges i els seus actes. La seua clara opció pels pobres i les perifèries desperta simpaties fins i tot en els no creients. El seu «qui sóc jo per a jutjar els homosexuals?» va fer la volta al món i va reconciliar l’Església amb aquells que fins ara s’hi havien sentit desplaçats. El seu carisma, però també els passos que va fent, l’han convertit en un referent mundial.
Per això, des de Saó ens plantegem analitzar la seua figura. Una anàlisi que repasse la seua personalitat, les seues homilies i documents, la transició que viu l’Església i el paper de la dona en l’era Bergoglio. I ho fem de la mà de Francesc Mulet, Bernabé Dalmau, Jordi Llisterri i Míriam Díez. A més, es complementa amb una entrevista al teòleg Ximo Garcia-Roca, que desgrana la figura de Francesc i tot el que representa.
Revista número 419, pàg. 21. Octubre 2016.
El papa Francesc: l’envit de l’alegria. Nº 419- Octubre 2016
