Tens 0 productes a la teua cistella
09/09/2022
En aquest número de la revista dediquem el Quadern a analitzar la llengua i la música. O la música i la llengua, un fet cultural dʼuna magnitud immensa i que, en moltes ocasions, passa desapercebut i tampoc no sabem si el poble i els poders polítics han estat conscients de la seua importància.
El primer dels quatre articles és de David Garcia Sirvent: hi analitza els grups i les lletres que han ajudat, que han aportat el seu granet dʼarena, de treball, d’il·lusió, a la vertebració del País Valencià, i fa un repàs per dècades fins al segle XXI: «Podem arribar a la conclusió que el sector musical valencià fa una tria específica i conscient de la terminologia, de la manera d’entendre el país i de l’espai a compartir amb la resta dels catalanoparlants».
Amàlia Garrigós signa el segon article. En ell analitza el paper i la realitat de la música en valencià per a un públic infantil i un públic familiar. Afirma que una llengua que no canta, mor: «Hem arribat al punt del camí en què la diversitat musical per a públic familiar s’ha de traduir en un desplegament de propostes necessàries per tal d’assolir un mínim de normalitat cultural».
Raquel Andrés analitza el paper i la presència que ha tingut la música en la nostra llengua als mitjans de comunicació públics i privats. I ho fa, parlant amb algunes de les persones, dels músics i periodistes, que més han treballat per intentar que la música tinguera un espai als mitjans.
El quart article el signa Josep Vicent Frechina: «Música en valencià al segle XXI, una fràgil exuberància», text que acaba amb una frase que no deixa lloc al dubte: «Trobe que hi ha dades més que suficients per a considerar la música en valencià, a hores d’ara, com l’actiu cultural amb més valor estratègic de què disposem. I actuar-hi en conseqüència».
El Quadern inclou una entrevista a Manolo Miralles, una de les ànimes d’Al Tall, del COM i de tantes i tantes aventures musicals al País Valencià.
