Tens 0 productes a la teua cistella
Continuant la línia iniciada el mes passat, en la revista de febrer tenen el segon Quadern dedicat a la identitat. En aquesta ocasió, al naixement de la identitat valenciana. Sempre s’ha dit que qui no coneix la història, la seua, està condemnat a repetir-la. Sabem que no era un repte fàcil aconseguir els articles que ens refresquen un poc la memòria. No obstant això, com diu un dels autors, «hauríem de ser prudents a l’hora d’emprar conceptes i idees que, aplicats a l’Edat Mitjana, grinyolen en excés», però és molt bonic reunir uns articles que es capbussen en els segles passats. Després, com no podia ser d’una altra manera, cada lector i lectora n’extraurà les seus conclusions.
Si els val per a començar la reflexió, com diu un dels col·laboradors, «ser valencià no és una altra cosa sinó sentir-se valencià, pertànyer a una comunitat de gent arrelada a un territori i a una determinada col·lectivitat, definits com a valencians per la història i per una memòria comuna»
Al Quadern tenen cinc articles. El primer, el signa Enric Guinot Rodríguez i parla sobre «Els/les «primers/res valencians/nes» en el llunyà segle XIII de temps de Jaume I». Vicent Baydal escriu sobre «Valencians, des de quan?», i Javier Fajardo ens presenta un altre article titulat «Origen i evolució de la identitat valenciana a través de la cronística medieval». El quart article és de Ferran Garcia-Oliver: «Contra neoromàntics i essencialistes», i el darrer és de Laura Peris Bolta: «La identitat valenciana arran del Segle d’Or». El Quadern es completa amb una entrevista a Antoni Furió.
