Tens 0 productes a la teua cistella
Continuant amb els Quaderns que estem dedicant a la identitat, aquest mes –coordinat per Enric Olivares Torres– l’hem preparat sobre identitat i cultura festiva. La festa, a qualsevol poble, en qualsevol civilització, és una mena de radiografia de la societat. Un poble que no fa festa, que no està identificat amb la seua cultura, deixa de ser, com a mínim, un poble culte. Cada dia que passa, els perills que amenacen qualsevol identitat, i més encara la nostra, són molt grans. És per això que hem volgut aportar aquestes reflexions perquè tinguem present d’on venim, on som i què no hauríem de perdre.
El primer article el signa Francesc Xavier Rausell («La imatge segrestada, la nostra imatge»), i hi analitza com en el segle XX s’han arraconat moltes realitats dels pobles i s’han acostat al model de la capital.
El segon article el signa Enric Olivares Torres i escriu sobre «El Cant de la Carxofa, un patrimoni de l’Horta per a tots els valencians» segons l’autor una de les manifestacions del patrimoni festiu valencià més belles i, alhora, encara hui desconeguda per a molts.
El tercer és d’Hèctor Càmara Sempere («La festa al sud: una font de valencianitat»), que afirma que les festes de les comarques del sud valencià palesen les arrels valencianes de manera estentòria i sense vergonya.
Albert Alcaraz Santonja escriu el quart article sobre l’aportació simbòlica i identitària de la festa de Moros i Cristians i la seua força simbòlica quant a la representació de la nostra manera de ser.
El cinqué i darrer article parla sobre les santantonades i l’escriu Raül Sanchis Francés, que analitza aquesta festa i afirma que és una de les celebracions d’hivern més singulars del territori valencià.
