Tens 0 productes a la teua cistella
18/10/2022
Continuant la línia que estem seguint al llarg de l’any 2022, en aquest Quadern volíem veure quines són les diferents realitats que ens podem trobar a tots els territoris que parlem la mateixa llengua. L’objectiu era intentar fer una radiografia de la realitat al mes d’abril de l’any 2022. I vostés diran si ho hem aconseguit amb els cinc articles i l’entrevista que tenen al seu abast.
El primer article el signa Raquel Casesnoves, i parla de l’evolució del coneixement i dels usos del valencià després dels quaranta anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia valencià. L’autora conclou que l’ús del valencià no s’ha equiparat, ni de lluny, al castellà sinó ben al contrari.
Immaculada Cerdà posa un títol al seu article que és tota una declaració d’intencions: «La llengua ens fa poble». Hi analitza el paper que juguen no solament l’administració autonòmica o provincial, i analitza la funció fonamental dels ajuntaments en el desenvolupament social de la llengua i de les oficines de promoció del valencià que tenen en funcionament bastants ajuntaments del nostre país.
Maria del Mar Vanrell reflexiona sobre la llengua a les Illes Balears i dels reptes de futur. Analitza les peculiaritats geogràfiques del territori i de la població de les Illes i afirma que cal l’impuls de polítiques decidides a favor de la llengua, tenint en compte el context específic insular.
Alba Adiego ens parla sobre la llengua al sud del País Valencià i fa una anàlisi de la importància de la creació de les tres corporacions televisives i el paper que han jugat i haurien de jugar. Afirma que À Punt pot servir no només per a reflectir la llengua oral identificadora, sinó com a model lingüístic per a les properes generacions, i veu fonamental la reciprocitat de les televisions autonòmiques.
Pau Vidal, autor del llibre El bilingüisme mata, afirma al primer paràgraf del seu article que ens cal una llengua informal prou forta per plantar cara a l’expansió de les hegemòniques, i que el model de llengua ultranormativista que s’ha prestigiat a Catalunya és inadequat per a aquesta nova realitat. Conclou dient que cal arraconar la idea que la nostra és una llengua de segona i que cal empoderar-se.
El Quadern conté també una entrevista amb Verònica Cantó, la nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
