Tens 0 productes a la teua cistella
El Quadern d’aquest número està dedicat a analitzar com el valencià ha estat una llengua d’ensenyament. Sabem que el temps passa de forma ràpida, molt ràpida. Són ja, quasi, quaranta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Han estat moltes generacions de joves que s’han format en valencià, i volíem fer una anàlisi d’on vam eixir i on hem arribat, de moment.
El primer article el signa Honorat Ros i Pardo, i hi fa un repàs del procés que es va seguir per a rehabilitar el valencià com a llengua pròpia. Passa el temps, però queden les persones que van iniciar un procés i el seu treball.
El següent article el signen Anna Marí Martínez i Remei Oriola Bataller. El títol ens dona les pistes clares sobre el paper del professorat en el procés d’introducció del valencià a l’escola: «Els mestres han suposat un pilar fonamental en tot el procés», diuen.
Rafael Castelló-Cogollos és l’autor del tercer article: «El valencià a les universitats valencianes: la planificació necessària». A més de deixar clar que cada universitat, de les públiques, té un ús del valencià, aporta una gràfica ben aclaridora i analitza també la diferència de la presència del valencià en la docència i en la investigació.
«La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià» és l’article que signa Francesc Balanzà i Ruiz, en el qual en fa un repàs des de la seua creació fins a l’actualitat, a més d’oferir xifres ben interessants sobre el paper de la JQCV en la normalització de la llengua.
L’últim article el signa Escola Valenciana: «De la LUEV al PEPLI: 40 anys d’escola en valencià», un escrit en el qual s’analitzen les mancances que, encara hui, presenta l’ensenyament del valencià a l’escola i demana un nou marc legislatiu capaç de véncer les barreres de caràcter jurídic. També reivindiquen polítiques més efectives per a promoure l’ús i el coneixement de la llengua.
Finalment, el Quadern inclou una entrevista a Baltasar Vives.
