Tens 0 productes a la teua cistella
Continuant la línia iniciada al mes de gener, ara els portem a les pàgines de la revista de novembre el Quadern que porta per títol «L’emblema territorial de la nostra llengua». L’objectiu no era altre sinó fer un repàs a la situació de la llengua als diferents territoris del domini lingüístic, que, com podran llegir, ni és única ni està generalitzada, encara que sí que hi podem trobar tendències que es repeteixen.
La llengua no hauria de ser una arma política o de confrontament entre les diferents opcions polítiques. Però una cosa és hauria i una altra és constatar com encara hui, acabant el primer quart del segle XXI, és una realitat utilitzada per a mirar de collir un grapat de vots, perseguint més els sentiments i les visceralitats que no la realitat.
A Saó entenem la llengua com una realitat, un privilegi i un dret irrenunciable, i mai no entendrem com és possible que es diguen tantes mentides i barbaritats. Qui no ha sentit que el castellà està en perill d’extermini, de desaparició i unes quantes bajanades més?
Per això, hem demanat a les persones que en saben que ens facen una diagnosi de la realitat. Al Quadern tenen els articles de Vicent Pitarch, que parla sobre la llengua al País Valencià; Elga Cremades analitza la situació del català a les illes Balears, i Montserrat Sendra escriu sobre la realitat a Catalunya. Al seu torn, Joaquim Torres ens descriu la situació del català a Andorra, i Francesco Ballone analitza la realitat actual de la llengua a l’Alguer. El Quadern també inclou una entrevista a Isidor Marí.
