La revista degana en valencià

Invasió rebutjable sense oblidar Dombás

28/03/2022

De sobte ens trobem en un escenari bèl·lic en un àrea propera, aleshores, com en tota guerra trobem diverses versions, així com prou interrogants, tant en allò que seria el desenllaç possible, com en algunes circumstàncies més. Matèria de tertulians i estratègies. Sembla prou evident que la invasió o intervenció militar no es pot justificar, des del meu punt de mira encetar una guerra, amb tot el que això comporta de destrucció, dolor, i pèrdues humanes, no té cap sentit ni pot ser acceptable. En això, i, tanmateix, en la solidaritat i ajuda a les víctimes, no pot haver-hi dubtes. He escoltat comentaris, la Unió Europea es mostra unificada en contra de la potència agressora, l’opinió pública, o siga els ciutadans, amb perplexitat comprovem que encara a hores d’ara es pot generar un conflicte de grans dimensions. Esperem o confiem en el fet que la cosa se solucione amb una negociació.
Dit això, no podem, però, ignorar com entre altres qüestions el present conflicte bèl·lic té a veure amb un problema d’identitat existent al si de l’Estat d’Ucraïna, no tinc moltes dades, tan sols he tingut a l’abast els materials que qualsevol pot trobar via “Internet”, tot sabent, com això eixe material no és neutral. El cas és bastant simple: a la zona coneguda com a “Donbás”, coneguda així pel nom d’un riu, el 2014, dues regions de parla i ètnia majoritàriament russa s’auto proclamaren repúbliques independents. Es tracta, doncs d’un acte de declaració unilateral, expressió que als lectors els serà familiar, els noms aquestes dos noves repúbliques és Donetslhy i Lahanvish. He buscat informació com ja he assenyalat, he vist que aquesta zona és rica en minerals, i que durant molts anys ha estat escenari de conflictes i greuges que han anat creixent durant els darrers anys, amb fenòmens tan rellevants com és el de la llengua puix la majoria de la població té com llengua el rus. Doncs, aquest problema, que no justifica una guerra, ha estat gravitant amb una resposta repressiva per part de l’estat ucrainià, el qual ha intentat mantenir un unitarisme forçat.
Ni els tertulians ni els dirigents, que acostumem a escoltar o veure, han dit quelcom sobre aquest tema, el silencien, o en tot cas parlen despectivament de separatisme. Una actitud que ja coneguem a casa nostra, no cal ser més explícit, el cas dels fets de Catalunya i els que comentem ara, mostren a les clares com el dret a decidir no val quan afecta un estat central, en el present d’Ucraïna, que es considera favorable als interessos de la Unió Europea. Doncs: no a la guerra, òbviament, si a la solidaritat, i, tanmateix, al dret dels pobles a decidir posant-hi urnes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top