L’IVAM revisa la modernitat artística valenciana a través de tres generacions de la família Pinazo
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició El aura de una saga moderna: Ignacio, José y Marisa Pinazo, una proposta que reuneix 138 peces —entre pintures, dibuixos i documentació— i que traça un recorregut per tres generacions d’una de les nissagues artístiques fonamentals de la cultura valenciana.
La mostra estableix un diàleg entre l’obra del mestre Ignacio Pinazo Camarlench, el seu fill José Pinazo Martínez i la seua neta Marisa Pinazo Mitjans, i analitza tant les relacions artístiques entre ells com l’evolució individual de cada trajectòria. Segons la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, el projecte permet seguir “un atractiu itinerari des del naturalisme i el modernisme fins a l’art decó”.
Comissariada per Javier Pérez Rojas, l’exposició reivindica especialment la figura de José Pinazo, un artista modern i avançat al seu temps, molt valorat per la crítica però poc exposat posteriorment. “Cal recuperar-lo; possiblement, després de Joaquín Sorolla, és el pintor valencià amb major projecció internacional”, assenyala el comissari.
Una saga artística i una ciutat clau
Entre 1870 i 1920, València es consolidà com un dels centres artístics més influents de l’Estat, amb famílies de creadors com els Benlliure, els Capuz o els mateixos Pinazo. En aquest context, la nissaga Pinazo destaca per la continuïtat generacional i per una concepció compartida de l’art com a via d’innovació plàstica i expressiva.
La mostra s’inicia amb retrats familiars —un gènere en què Ignacio Pinazo excel·lí— i inclou peces simbòliques com un retrat de José pintant amb només deu anys o una imatge de Marisa xiqueta amb un bloc de dibuix. Aquestes coincidències visuals, explica Pérez Rojas, sintetitzen l’esperit de transmissió artística que articula tota l’exposició.
Redescobrir figures silenciades
Un dels eixos centrals és la recuperació de Marisa Pinazo, una artista pràcticament desconeguda per al gran públic i amb una producció reduïda però de gran qualitat. Part de la seua obra mai no havia sigut exhibida abans. Fins ara, només el Museo Reina Sofía conservava una peça seua en col·lecció.
El recorregut inclou també seccions temàtiques com Els espais viscuts, amb interiors juvenils de José Pinazo influïts pels clarobscurs paterns, o l’apartat dedicat a natures mortes, presentades com un camp d’experimentació compartit per les tres generacions.
Art, pedagogia i herència
Més enllà de l’estudi estilístic, l’exposició reflexiona sobre la transmissió de l’ofici artístic dins l’àmbit familiar. Ignacio Pinazo entenia l’ensenyament de l’art com una part essencial de l’educació, i aquest principi es convertí en el fil conductor que uní la trajectòria del fill i de la neta.
Les obres procedeixen principalment de la col·lecció de l’IVAM, junt amb préstecs d’altres institucions i de descendents directes dels artistes, la col·laboració dels quals ha sigut clau per reunir peces d’alt valor històric i afectiu.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
