La revista degana en valencià

J. V. Clar, “Mac” (3)

08/11/2021

(Notes per a una biografia impossible)

Vf19oct21

Encapironat justifique la meua por:

por a no poder gosar encabritar-se

com un cavall de Miró i menjar-se una

palmera, por a la fragorosa por

d’escurar els records de la magra memòria”.

[“Discursos en sistema decimal o fisiologia dels objectes inaudits i fórmules adients” (7, 1-5). Tac Carbònica, estiu de 1991. Posteriorment en “Infinitud de paisatge” A. Belinchón, 1993]

“INFINITUD DE PAISATGE”

Els processos d’edició i publicació, tant de “Le sucrier velours” com d’”Infinitud de paisatge”, tenen moltes similituds, bo i que foren infantats en períodes allunyats en el temps (1984, 1993 respectivament), i que les circumstàncies, a tot nivell, eren absolutament diferents.

Per una banda, les úniques obres publicades que podem llegir, valorar i estudiar de Mac són les que acabo d’esmentar. Tanmateix, quan les busquem a les llibreries o a les biblioteques públiques, no les trobem enlloc. No es reediten, no es coneixen, no són rendibles “culturalment” ni econòmica. Ningú no en parla i se n’ha escrit a penes unes quantes ratlles. Aquest fet evidencia clarament les diverses posicions que han pres uns i altres de seguida, ràpidament, només haver-se publicat: les d’una trista indiferència.

Aquestes posicions fan referència a les de l’entorn de Tac Carbònica i a les de La Forest d’Arana (sobretot en allò que pertoca a “Le sucrier velours”), com  directament implicats; als lectors que d’habitud llegeixen, cada any, les obres guardonades dels Octubre; als qui, de qualque manera les han llegides… i, siguem realistes, poca cosa més.

Si hem d’atenir-nos a les causes, jo només puc trobar-ne dues: per una part, la ignorància i l’analfabetisme generalitzats al nostre país quant a la llengua catalana, en tots els ordres socials. Aquí, al País Valencià, la gent llegeix poc, en castellà, i pràcticament no-res en català. A les llibreries, el català fa temps que brilla per la seva absència. I, d’altra banda, la desídia manifesta a tot nivell per part dels respectius editors, i –com era de suposar- per la manca d’iniciatives per part de l’Ajuntament de Tavernes  i d’altres entitats o institucions -públiques o no-, a l’hora de promoure actes on la figura i obra de J.V. Clar hi fossin presents.

Hi ha un altre fet, paradoxal també.

Si, com pretenc explicar i argumentar, Mac i la seva obra van estar tothora vinculats, tant en el pla literari com en el personal, a la magazine literària Tac Carbònica i a la gent que, juntament amb ell la fundàrem; i si és que tota –llevat d’alguna cosa que ell dedicaria i entregaria personalment- l’obra publicada en vida, i la que encara resta inèdita, ha anat a parar a les nostres mans –de l’entorn de la Tac-: com és que sempre hem estat absents, mai no esmentats, desplaçats i absolutament desinformats quant a aquells processos de què parlava al començament? En concret, parlo ara d’”Infinitud de paisatge”, l’edició d’Amós Belinchón, a cura de Lluís Roda: com és que passàrem –la gent de la Tac- tranquil·lament desapercebuts i no ens hi tingueren en compte en cap moment, quan se celebrà la presentació oficial, a la Biblioteca Pública de Tavernes, l’hivern de 1993?

-ACLARIMENT:

Les tres notes publicades són  preliminars a les que posteriorment publicaré en altres llocs. La seva pretensió no és altra que donar a conèixer detalls que jo crec són primordials per a entendre l’obra i la persona del nostre poeta.

IMATGES:

-Dibuix de J.V. Clar. Propietat de Salvador Ripoll.

-Poema dedicat. S’ha de dir que Mac, a imitació del seu estimat Pessoa, utilitzava l’heterònim d’Eduard Usach (i potser el de Jaume Buch) en altres escrits seus. De la mateixa manera que ho feia amb les persones a les quals dedicava i regalava algun poema; així, jo, per a ell, sóc Vicent Franch, tal com l’esmentada Empar Franch, a l’edició de Belinchón, no és altra que la meua germana Encar (Franch). El manuscrit (1986)  que jo conservo està escrit a llapis i, tal com ho va voler Eduard Usach, redactat en francès.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top