Ja era hora, dos anys després

El Teatre Principal de València està de gom a gom, com a les grans nits. El públic que l’emplenava es notava que anava de festa, de gala, anaven “mudats”, molt mudats. S’intuïa una gran nit. Anava a començar la gala anual de lliurament de premis que atorga el sindicat Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV).

 

Jugant, jugant, ja fa dos anys que el Govern valencià passà a mans del PP i VOX. I la cultura en general, es va convertir en un dels objectius del govern de la Generalitat, un dels objectius, però per a desfer-la. Si volen, poden llegir l’editorial de la revista Saó al número de maig en el qual es parla de com s’ha atacat la cultura fins a límits inimaginables.

 

I la gala va començar com una mena de mascletà, però amb el terratrémol final només iniciar-se. La qual cosa feia pensar que la nit se sabia com havia començat, però no se sabia com anava a acabar. I ha acabat “por todo lo alto”.

 “La gala d’anit va ser la més ‘lluitadora’ contra el poder i els responsables de la cultura al País Valencià”

Mentrimentres, els responsables, o qui haja adoptat la decisió de no retransmetre l’entrega de premis per la televisió pública valenciana, per À Punt, estaven expectants, però ràpidament van pujar damunt de les taules per a ballar per la sàvia decisió que havien adoptat de no retransmetre, en directe o en diferit la gala d’entrega dels premis, com ja era tradicional en els darrers set anys: “ja t’ho deia jo, amb la gent de la cultura, mai no et pots fiar, no saps per on eixiran”. I jo, ciutadà anònim, he arribat a pensar que ha estat molt bona decisió perquè la gala, anit, va ser la més reivindicativa que jo recorde en molts anys, en moltes dècades. Encara més, és la gala més “lluitadora” contra el poder i els responsables de la cultura al País Valencià. No em faré la pregunta si alguna vegada s’ha produït l’autocensura de les persones que presentaven o rebien un guardó perquè se’m fa difícil que el que va passar al teatre, hagués estat retransmet per la televisió d’À Punt.

El genocidi de Gaza i Mazón -i la seua dimissió- han estat presents al llarg de tota la nit, però no d’una forma subtil. No. Les persones es van alçar aplaudint i demanant la dimissió de Carlos Mazón. Evidentment, sembla que no hi havia cap responsable ni de la conselleria ni de l’Institut Valencià de Cultura. Ni un. L’únic polític que va pujar a l’escenari va ser l’alcalde de Mislata Carlos Fernández Bielsa, discret i molt correcte, i ho va fer per a entregar-li el premi a Empar Ferrer, veïna del poble.

“Se’m fa difícil que el que va passar al teatre, hagués estat retransmet per la televisió d’À Punt”

I recordava als anteriors responsables culturals de la Generalitat Valenciana, a aquells que formaven el govern del Botànic, els recorden? I que van rebre més d’una crítica, segurament merescuda. Però, ara, i és una llàstima saber-ho directament, patint-ho a les mateixes pells de la cultura i de les persones que la fan possible, ja sabem que tots els polítics no són igual, ni gestionen igual, ni tenen les mateixes prioritats. Es podia criticar, posem per cas, a Abel Guarinos, el recorden?, fins i tot van demanar la seua dimissió.

 

Seria bo que la ciutadania, i les persones del món de la cultura, feren una reflexió abans de les pròximes eleccions. Perquè ara hi ha moltes persones que estan gaudint del que van votar.

 

No ho oblidem.