Ja n’hi ha prou

Vicente Mompó, ahir, en la presentació de la Biblioteca de Filologia Valenciana. Foto: Abulaila. Diputació de València.

Senyor Mompó, ja n’hi ha prou. Del debat estèril, cansat i fals. Ja està bé de polaritzar bons i roïns, de jugar a l’”enemigo” exterior i interior (si està Sénia amunt, Ademús enllà o darrere de casa) ací tots sabem on i qui té el problema.

A banda, la qüestió del valencià dels pobles vs. acadèmic és falsa i viciada, no cal afrontar ni escorar ningú, perquè sap que hi ha contextos, modalitats i registres. A cada ball, les sabates que pertoquen.

Ací anem tots, poble i institucions (si és que volem cuidar, salvar i treballar pel valencià). Totes les llengües del món tenen divergències entre la parla i l’escriptura, no és una anomalia, és la normalitat, i volem ser normals, com la resta del món, no? O potser és eixe el problema? És el valencià tan puntimirat que no pot ser normal? Si tinguérem la difusió i coneixença que mereixem, no ens estranyarien la riquesa, formes i veus que tenim. I vostés no tindrien cap os per rosegar.

Per altra banda, les discussions filològiques a qui pertoquen. És irresponsable mesclar budell i cervell ací. L’organisme que resol això és prou ample, competent i sensible a la situació de la llengua. Amb aquest “kilombo” que sempre deixa la foto de “valencià=problema”, sap qui guanya? El retrocés, la minoració en l’ús i foment del valencià. Guanyen els qui ni el parlen, ni l’escriuen, ni l’usen, ni el senten i el volen com un reducte folklòric solament. Viuen ací com si visqueren a qualsevol altre lloc. Valencianitat merament administrativa.

La prova està (i vosté ho ha patit en carn pròpia) quan reivindiquem i centrem la qüestió en la promoció, transmissió i difusió de la llengua —problemes reals i contrastats—, quan demanem i exercim normalitat, escola, institucions, mitjans, televisió, vida al capdavall… Els seus companys bramen, entrebanquen o estrangulen (així han sigut sempre i ara ja no dissimulen ni amb vosté). No faça trampa.

A nosaltres, als valencians i valencianoparlants (d’origen, d’acollida i de visita) sempre ens condemnen els odiadors, els monolingües amb aversió i complexos. A nosaltres, a vosté i a mi, ens té igual i comprenem quan algú menja un préssec o una bresquilla, el problema és qui ens nega, obliga i sotmet únicament al “melocotón”. No faça trampa i tinga memòria. Este poble s’alçà contra una DANA, una pandèmia i contra el que siga (i ho ha fet més de 300 anys). El fang, el soroll mediàtic i el tarquim dialèctic per a qui el promoga.

Ells no podran. Mentrestant, vosté tinga coherència i responsabilitat, està dirigint, se li espera valentia, clarícia i encert en la solució del problema i dels problemàtics reals. Ja n’hi ha prou.