La revista degana en valencià

Ja no sap ningú la història del nostre gran Rei En Jaume

07/02/2019

31 de desembre, a Mallorca, no és només el darrer dia de l’any; és també el primer dia de la història, de la nostra història com a poble, almenys, ja que el 31 de desembre de 1229 Jaume I entrà a Ciutat de Mallorques, com explica al seu Llibre dels fets. És per aquest motiu que els darrers dies de l’any, arreu de l’illa, es commemora el fet amb la penjada de l’Estendard, la senyera neta, sense decoracions que en deformin la puresa de la catalanitat, i amb alguna altra activitat: una conferència, una representació d’alguna llegenda sobre el rei, un concert… La festa grossa, però, es fa a Palma. El 30 de desembre s’hi celebra la manifestació per la independència i l’ofrena floral a l’estàtua del rei En Jaume, ubicada a la plaça d’Espanya, on hi ha tothom. Fins i tot aquells que ens volen fer desaparèixer com a poble hi van a ofrenar el rei perquè el consideren un rei espanyol que dugué el cristianisme a l’illa. Si el rei aixecàs el cap…

Dia 31, al matí, la festa es realitza a la plaça de Cort, davant l’Ajuntament, amb la presència de l’Estendard, el quadre de Jaume I i una còpia de la cimera reial –l’original, com no pot ser d’altra manera, és a Madrid. El rei Martí l’Humà la regalà a la ciutat el 1407, però la monarquia espanyola la reclamà el 1831. Encara no ens l’han tornada tot i les reclamacions de l’Ajuntament. També se celebra l’homilia anomenada «el Sermó de la Conquista», que han realitzat personalitats com mossèn Antoni Maria Alcover o Miquel Costa i Llobera, entre d’altres.

Però un dels actes més bells és la recitació del poema La Colcada, obra de Pere d’Alcàntara Penya que fou guardonada amb un accèssit als Jocs Florals del 1862. El poema el recita una padrina, que representa la saviesa i el coneixement, als seus nets per lamentar la desaparició del món que ella ha conegut. Enguany, Saïm Edicions n’ha fet una edició bellíssima amb un pròleg de Miquela Lladó, l’actriu que representa la padrina des del 1980, un estudi introductori extraordinari de Maria Magdalena Gelabert que ens dona totes les claus per a conèixer l’autor i l’obra, unes il·lustracions precioses de Toni Galmés i un epíleg de l’historiador Antoni Trobat.

La padrina es lamenta davant els seus nets que ja ningú recorda la figura del rei i comença a explicar com era la Festa de l’Estendard quan era nina, una festa que ja se celebrava al segle XIII, cosa que la converteix en una de les festes cíviques més antigues d’Europa. La jaia rememora la colcada amb els cavalls que representaven l’entrada a la ciutat i com la gent, de totes les classes socials, la contemplava, els diferents personatges, autoritats…

L’obra de Pere d’Alcàntara Penya permeté recuperar en bona part la festa i tornar-la a posar en valor, ja que es feu molt popular, fins al punt que el text és ja una part de la festa. Es recità per primera vegada al banc del si-no-fos el 1935, durant el mandat d’Emili Darder. Al desembre del 36, com us podeu imaginar, no se celebrà res i es recuperà el 1965, davant l’estàtua del rei, i des del 69 a la plaça de Cort.

Aquesta recuperació de la festa, tornar-la a fer popular, era l’objectiu de l’autor: tornar a tenir una Mallorca plural i diversa, com apareix al text, agermanada per uns símbols que ens identifiquen a tots a pesar de l’origen, del llinatge, de la classe social, de la llengua, de la religió o del que sigui, com molt bé destaca Antoni Trobat a l’epíleg. Però per a aconseguir-ho necessitam uns joves, uns nets entregats com els de l’obra que exclamen «Contau-mos-ho tot, padrina! / Contau-mos-ho tot!», o que, quan acaba al text i la padrina es lamenta que el seu món mor, ells, joves, li diuen que no morirà, sinó que aquell temps d’orgull i memòria de qui som «Sí que tornarà, padrina! Sí que tornarà!».

Al pròleg, Miquela Lladó diu que «parlar de La Colcada és com agafar una grapada de cireres d’un paner, que s’enganxen les unes amb les altres. És un poema que aglutina molts d’aspectes diferents que configuren distintes imatges dels costums del poble i ens aporta valuoses informacions sobre la societat mallorquina, el seu entramat i la seva evolució».

La Colcada és, per tant, el poema d’una Mallorca del passat, diversa, que ens permet impulsar-nos cap a un futur incert, difícil en molts àmbits, però sense deixar de ser qui som. Perquè, deixant-ho de ser, no hi guanyam res i ho podem perdre tot. Si qualque any, per Cap d’Any, sou per Palma, veniu a colcar amb nosaltres; la padrina us espera per contar-vos la fantàstica història del nostre gran Rei En Jaume.