La revista degana en valencià

«Jo, Ramon Llull, català de Mallorques»

17/11/2020

Aquesta frase que encapçala l’article és una de les afirmacions més famoses de Ramon Llull i ha estat molt usada pel catalanisme mallorquí per a reivindicar la catalanitat de l’illa. Usar l’argument que el primer gran escriptor mallorquí va afirmar que era català és molt temptador i, a més, pel fet que va posar les bases de la llengua literària.

Ara, a més de la frase de Llull, podem remetre els nostres conciutadans ignorants al llibre Llengua, terra, pàtria i nació, de l’historiador Antoni Mas i Forners, qui subtitula el volum amb «L’evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de l’illa de Mallorca». Una obra que li ha valgut el Premi Mallorca d’assaig 2019 i que ens permet als aficionats a la història i a la llengua acostar-nos a com se sentien lingüísticament i nacionalment els mallorquins entre els segles XIV i XVII.

Antoni Mas ens mostra amb aquesta obra, de manera clara i transparent, tot allò que s’ha trobat fins a dia d’avui en els arxius que faci referència a la identitat dels mallorquins. D’aquesta manera, fa un recorregut pels diferents significats que una mateixa paraula pot tenir al llarg de la història, perquè hem de ser molt conscients que la càrrega política que un mot té avui no és el que tenia fa uns quants segles. És per això que no podem donar un significat actual a mots com Espanya posat en boca d’algú de fa tres o quatre segles; de la mateixa manera, no podem donar un significat actual a la frase de Llull que hem usat per títol.

Antoni Mas explica de manera entenedora, amb paraules seves o mitjançant estudis d’altres autors, el significat que cada mot té segons el seu context. Així, per exemple, català, en alguns casos, volia dir ʽcristià’ i servia per a diferenciar-se de jueus i esclaus. En altres casos, tenia un significat lingüístic o cultural, de pertinença a un mateix conjunt nacional, però en cap cas a ser del mateix estat que els catalans del Principat o del Regne de València. I és que també hem de diferenciar, tant en significat actual com en el passat, entre estat i nació, ja que no sempre són sinònimes.

L’historiador de Santa Margalida usa documents de l’època que fins avui no s’havien publicat per a demostrar les seves afirmacions, com que l’expressió «nació catalana» era d’ús corrent en els textos dels jurats del Regne de Mallorca. A vegades per a demanar favors als jurats del Principat, i, a vegades, per altres qüestions. Però hi havia un sentiment de germanor obvi, com demostra algun text privat. Amb el pas del temps, aquest sentiment de pertinença a la nació catalana es dissol i comencen a aparèixer més expressions com «mallorquí» i «balear» i, a partir de la unió dinàstica, «espanyol», així com també es comença a usar el castellà en textos que fins al moment eren en català o en llatí. Antoni Mas, molt correcte i científic, diu que s’hauria d’estudiar el motiu pel qual això es produeix, tot i que qui més qui manco sap, i ell també, que l’ús generalitzat del castellà a la cort reial i l’estatus que això li atorga és un factor clau, tot i que potser no l’únic, perquè es comenci a abandonar l’idioma i el sentiment de pertinença a la nació catalana. Una demostració clara de com d’important és la llengua del poder per a mantenir un idioma.

A pesar de tot el que hem dit anteriorment, la qüestió de la identitat és molt complexa i requereix estudis profunds, amb temps i sense apassionaments que ennigulin la tasca de lʼinvestigador que vol conèixer la veritat, no confirmar la seva idea. És per això que aquest article té molt poc valor si no serveix per conduir-vos cap a la lectura de Llengua, terra, pàtria i nació, publicat a Documenta Balear, i que hauríeu de trobar en totes aquelles llibreries que no són simples magatzems de llibres al costat d’obres que ens ajuden a entendre què som en aquest país de països, agermanats per una llengua, la de Llull, que ha estat tan perseguida perquè és la clau de volta d’una identitat que alguns fa segles que volen dissoldre. L’obra de Mas ens ajuda a tots els de «nació catalana», no només als mallorquins, a saber d’on venim i per què avui som el que som. I ens pot ajudar a trobar el camí on volem anar.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top