Joan Fuster i Sueca, premi a la millor edició

04/01/2023

Joan Fuster bastí, al llarg de la seua vida, una obra gegantina i multifacètica. Atenint-nos a la gran diversitat de temes que despertaren el seu interés, han anat apareixent monografies que duen per títol el seu nom al costat de la conjunció copulativa “i”, seguida d’un sintagma nominal referent a la matèria de què es tracta. Així tenim “Joan Fuster i l’anàlisi de la realitat social”, “i els historiadors”, “i la música”, “i la filosofia”, “i el periodisme”, “i Serra d’Or”, “i la ironia”, “i el pensament nacional”, “i la descripció del territori”, “i el relat de la identitat valenciana”, entre altres. Però potser el més íntim i personal siga el que ens ocupa, Joan Fuster i Sueca, el lloc on nasqué i on volgué viure. L’any 1963 responia el qüestionari Proust per a la revista Destino. A la pregunta “On desitjaria viure”, respon: “On visc”. I vint anys després, en una entrevista per a la revista Saó, afirma que mai no se li havia acudit mudar-se a cap altre lloc: “Sueca és el meu poble. Tots tenim un poble. Sueca no és el millor poble del món, però l’estime perquè d’ací sóc i hi he viscut sempre i crec que acabaré ací”. Expressava així un sentiment de pertinença a la terra mare que, com deia Mircea Eliade en el seu llibre El sagrat i el profà, sobrepassava, fins i tot entre els europeus del segle XX, el de la solidaritat familiar. Fuster, tan escèptic i racional, no se’n sabé ni volgué abstraure.

En altres ocasions, els entrevistadors s’estranyaven que visquera en un poble per les limitacions que podia ocasionar a la seua carrera d’escriptor i articulista. Però ell assegurava que, malgrat els possibles inconvenients del món rural, també guanyava en tranquil·litat, independència de criteri i distanciament oportú, a més d’estalviar-se “de ser un fantasma emfàtic de la pedanteria urbana”.
Ara bé, en parlar del seu lloc nadiu, defugí sempre el xovinisme de campanar. Es considerava un indígena, però moderat. En un article al diari madrileny Informaciones advertia que el viatger no hi trobaria “racons arnats de segles ni pedres venerables”, sinó gent laboriosa, tranquil·la i discreta. Perquè a parer seu el concepte de poble no concernia tant l’espai físic com les persones que hi tenien les arrels, hi treballaven, tenien la consciència de comunitat i la servien activament.

Antoni Furió recopilà en el llibre Elogi del meu poble una llarga sèrie d’escrits en què Fuster es referia a Sueca. Hi trobem descripcions paisatgístiques, la reflexió sobre festes i costums, propostes cíviques, versos, pròlegs esperonadors a revistes d’investigació, defenses de l’economia arrossera i els seus conreadors i, així mateix, incisius comentaris sobre els seus personatges cèlebres com el mestre Serrano i el poeta popular Bernat i Baldoví. Al·lèrgic als tòpics, les seues apreciacions no foren sempre complaents, però sí que intentaren ser constructives.

D’altra banda, sa casa es convertí en un autèntic pol d’atracció, visitada per professors, joves estudiants, polítics o simplement amics de conversa. El periodista Vicent Sanchis ho expressà ben justament en una entrevista de l’any 1992: “Sant Josep, 10, La Meca. Casa de Joan Fuster, pare tendre d’una pàtria inexistent”. I també un focus d’irradiació. Josep Renau ho simbolitzà en un famós fotomuntatge on, des del llindar de sa casa, emergia com un carranc ermità de llargs braços d’on sorgien alguns dels seus llibres.

Aquesta relació perenne i amatent justifica a bastament l’associació del nom de l’escriptor i el del seu poble en el títol del llibre susdit. Els autors en són dos grans especialistes. Francesc Pérez Moragon i Salvador Ortells Miralles, directors de l’Espai Fuster, l’organisme que s’encarrega de preservar i divulgar l’obra de l’escriptor. El propòsit de la publicació és donar a conéixer la seua figura a un lector no especialitzat i promocionar l’Espai Fuster i Sueca basant-se en l’estreta vinculació que hi mantingué.

En un primer apartat, titulat “Joan Fuster: una nota biogràfica”, es repassen les successives etapes de la seua extensa producció: la poesia, l’assaig general i el fet literari, la història cultural i de la llengua, la reflexió nacional, els escrits polítics d’urgència i, finalment, el seu treball com a catedràtic emèrit de la Universitat de València.

En el segon, “L’escriptor i la seua ciutat”, coneixem la seua vida quotidiana des de la primera infantesa, el pas per l’escola, la colla d’amics, l’ambient familiar, amb un pare artesà imatger d’ideologia carlina; la vida quotidiana en el poble, amb la inclusió d’una magnífica anotació del seu Dietari una nit de Tots Sants de l’any 1957. I també d’una descripció de sa casa per Montserrat Roig, o les esplèndides notes del paisatge del terme a cura de Baltasar Porcel, il·lustrades per les fotografies de la col·lecció de Miguel Ángel López-Egea sobre el conreu de l’arròs.

En el tercer bloc es presenta l’Espai Joan Fuster, que ocupa la casa de l’escriptor i la contigua, dita de Pasqual Fos, que pertany a l’Ajuntament, on hi havia instal·lada la Biblioteca Suecana. Estan unides totalment. En la planta baixa hi ha el Museu Fuster, que recull les obres d’artistes contemporanis amb els quals col·laborà, a més d’un gran claustre on es poden realitzar actes culturals diversos. En la primera planta hi ha el Centre de Documentació, amb el fons de l’autor, i en la segona, l’Aula Didàctica, que ofereix tallers i activitats per a tots els nivells educatius, des de preescolar fins a segon de batxillerat, on l’obra fusteriana és matèria curricular.

El llibre es clou amb una ruta literària per Sueca relacionada amb els lligams vivencials de l’autor. El recorregut incorpora, opcionalment, la visita al cementeri on reposa. La sòbria làpida dissenyada per Manolo Boix, sota el nom de Fuster, indica escaridament “escriptor”. Ben bé hauria pogut completar-se amb la inscripció sepulcral romana Hic natus hic situs est. Ací va nàixer, ací jau. O siga, el títol que ens ocupa: Joan Fuster i Sueca.

En el llibre El País Valenciano, escrit el 1962, en parlar del seu poble, suggeria al viatger passar de llarg. Avisava que no hi trobaria res de ressenyable. Ara, en les noves guies es dirà, contràriament, que l’Espai Fuster és un punt indefugible per al turisme cultural i de retruc se’n beneficiarà la ciutat. El llibre hi contribuirà considerablement.

Els autors han encertat en el seu propòsit divulgatiu d’acostar la figura de l’escriptor i de l’Espai que en difon l’obra a un lectorat ample, que sens dubte se sentirà motivat a continuar coneixent l’obra del gran assagista. L’Ajuntament de Sueca, com a coeditor, a més d’honorar el seu fill il·lustre, experimentarà els guanys, que tants consistoris s’entesten a ignorar, de la cultura com factor estratègic de desenvolupament econòmic.

I, finalment, Edicions 96 ha elaborat, amb una cura exquisida, una petita joia bibliogràfica, que combina esplèndidament el text, les il·lustracions i la seua reproducció, la maquetació i el suport material, raó per la qual ha estat guardonat recentment amb el Premi al Llibre Millor Editat de 2021, concedit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.