Joan Genovés, el pintor de les multituds

15/05/2020

 

Aquesta matinada ha mort al seu domicili d’Aravaca (Madrid) el pintor Joan Genovés. Nascut a València el 31 de maig de 1930, havia estudiat a l’Escola de Belles Arts de València, després d’haver mostrat prematurament una notable inquietud per les arts plàstiques. El compromís social i una concepció de l’art com a força transformadora de la realitat el dugueren prompte a formar part de col·lectius de postguerra, com Grup Parpalló i Hondo. A partir dels anys seixanta es va decantar per l’art figuratiu i per una tendència expressionista de denúncia de la situació de l’individu davant la dictadura, idea que plasma en les seues característiques figures humanes aïllades, perseguides, o fins i tot en l’instant dramàtic de caure abatudes per les forces policials.

 

Però si per algun tret personalíssim l’art pictòric de Genovés ha donat la volta al món i ha esdevingut inconfusible, és per la seua magistral representació de les multituds a vista d’ocell. Amb tintes planes de colors foscs primer, i després amb relleu i en una ampla gama cromàtica, Genovés ha pintat com ningú la fragilitat, la volubilitat, la desorientació i la por de les masses. Sobre hipotètics paisatges urbans despullats i minimalistes, els “homenets” de Genovés, en línies rectes, formant cercles o espirals, enfrontats o conduïts a abismes, s’escampen arreu dels més prestigiosos museus d’art modern, des de l’IVAM i el Reina Sofia al MOMA de Nova York o l’Art Institute of Chicago.

 

El seu quadre més celebrat, això no obstant, és l’alçada d’un reeixit pla vertical. “El abrazo” (1976), pel qual va patir un arrest, és l’estampa icònica de la Transició Espanyola, el cim del seu estil més acostat al realisme polític i a la defensa de les llibertats. El quadre, del qual és titular el museu Reina Sofia, penja a la sala Constitucional del Congrés dels Diputats. Pensant en la nostra particular i convulsa Transició valenciana, es va proposar a l’artista per a portada de la meua novel·la “L’últim dels valencians”, Premi Lletraferit 2019. Genovés va accedir-hi generosament, permetent la seua reproducció. Raó per la qual li restaré sempre agraït.

 

Descanse en pau.

L’any 1993, i amb motiu de l’homenatge que Saó va retre a la Universitat Centreamericana (UCA) “José Simeón Cañas”, d’El Salvador, Joan Genovés ens obsequià amb la magnífica pintura. I que, en el moment de la seua desaparició física, ens el mostra com un dels més grans artistes contemporanis del poble valencià. Al cel sia.