La revista degana en valencià

Joan Valls, cent anys. Nº 426- Maig 2017

Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989) és autor de 21 poemaris en català (incloent-hi l’antologia Cent serafins, poemes de caire costumista publicats en la premsa local entre 1963 i 1975), 10 en castellà, 17 sainets festers i una semblança biogràfica del músic Gonçal Barrachina. La part central i més valuosa de la seua producció poètica, la que s’aplega en els 20 poemaris en català, tres dels quals són antologies de poemes premiats en gran nombre de certàmens dels Jocs Florals a dins i fora del país, ha fornit material per a set antologies (Pere Bessó, 1983; Jordi Botella, 1987; Lluís Alpera, 1990; Emili Rodríguez-Bernabeu, 1991; Ferran Carbó, 1995; Lluís Alpera, 1998 i Manel Rodríguez-Castelló, 2017). Llibres seus van obtenir alguns dels premis més prestigiosos de l’època: el Ciutat de Barcelona, el Premi València, el Ciutat de Palma o l’Ausiàs March, entre d’altres. En 1981 va aparèixer una Obra poètica dels llibres editats entre 1947 i 1975 amb un extens estudi d’Emili Rodríguez-Bernabeu.

Almenys sis edicions d’estudis monogràfics (una d’elles, de la revista alcoiana Eines, en premsa), comptant-hi el llibre La poesia de Joan Valls (1991) de Ferran Carbó, han reflexionat sobre la poesia de Valls des de diversos vessants. Alguns poemes seus han inspirat composicions de músics com Amand Blanquer, Eduard Terol, José Alonso o Carles Marquina i de cantautors com Francesc Moisés, Jordi Gil, Hugo Mas, Sofia Moltó o Ferran Rodes. Des de 1990 s’han publicat tres volums d’homenatge a l’escriptor d’Alcoi, i en 1989 la biografia d’Adrián Miró Joan Valls, vida y obra de un poeta. També de 1990 data la creació de l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, un cas insòlit al País Valencià, que cada 1 de maig organitza lectures dels seus poemes i actuacions musicals a la placeta del Fossar alcoiana i que des de fa vint-i-tres anys atorga els Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català. L’editorial Denes ha reeditat en els darrers anys La cançó de Mariola i Tast d’eternitat.

I malgrat tot això, Joan Valls i Jordà és –fora d’Alcoi (i ací amb evidents limitacions) i de determinats àmbits acadèmics i grups de lletraferits– un perfecte desconegut. Si l’oblit i el desconeixement són moneda corrent a casa nostra, en el cas d’un poeta d’obra tan singular i potent, a més d’abundant, com la de Valls són senzillament patètics. Les raons d’aquest dèficit són diverses i complexes, com tot el que afecta al capdavall la llengua i la cultura i tots els aspectes d’aquest país, però una d’aquestes raons és tan senzilla i òbvia com la manca d’una edició digna i actualitzada i amb voluntat de divulgació efectiva de la seua obra poètica.

Amb aquest «Quadern», Saó vol sumar-se al repte de situar Joan Valls en el lloc preeminent que li correspon per mèrits propis en el context de la literatura catalana i contribuir a la difusió d’una obra certament imprescindible. El poeta d’Alcoi és un exemple imperible de tenacitat i superació constant, d’excel·lència literària, però també d’honestedat intel·lectual i compromís cívic i patriòtic valuosíssims. Ens sumem així al conjunt d’iniciatives del que ha estat declarat per l’Ajuntament d’Alcoi, gràcies a l’empenta de diverses entitats i de la societat civil alcoiana, Any Joan Valls en el centenari del seu naixement. Una entrevista al poeta i professor Lluís Alpera, un dels pioners en els estudis i antologies de l’obra de Valls i artífex de l’edició del pòstum La rosa quotidiana (1990) –que volíem haver realitzat també a Emili Rodríguez-Bernabeu, una altra referència inexcusable quan parlem del poeta d’Alcoi, però que en aquell moment es trobava de viatge–, obri el dossier. El complementen sengles articles de quatre poetes valencians ben representatius de les respectives generacions i d’indubtable qualitat intel·lectual i poètica: Ramon Ramon, Jordi Botella, Antoni Ferrer i Jaume Pérez Montaner. És una passa més en el recorregut d’un camí que ha d’assolir horitzons més amplis i lluminosos per a la poesia de Joan Valls i per al poble que té el dret i el deure de preservar viu el seu llegat.

Manel Rodríguez-Castelló, coordinador del Quadern

PREU ARTICLE: -
SUBTOTAL: -
IVA: -
ENVIAMENT: -
TOTAL: -

Categories

Inscriu-te al nostre butlletí

Top