Tens 0 productes a la teua cistella
No han assassinat ningú, ni s’han apropiat de bens aliens; de cap manera aprofitaren les institucions per cobrar comissions ni furtar milers de milions d’euros públics dormint en paradisos fiscals; tampoc atracat cap banc ni agredir cap persona; encara menys traficar amb droga, ni tan sols blasfemar contra ningú… res de tot açò!
El seu delicte, en rigor, ha sigut la praxi d’estimar i dignificar la pròpia cultura.
«Hem sigut cridats a la llibertat, i la llibertat no tolera lleis». És el missatge de Jesús el Natzarè, que acabà crucificat «en nom de la llei».
Estimats companys:
Res és possible sense la col·lectivitat, sense la comunitat, sense la veu d’un poble, doncs, a la fi, en aquesta majoria radica la força i el manament. No sou vosaltres sinó els altres, o siga, l’altra part del vostre ésser, qui possibilita els anhels de drets i llibertats que reclama aquesta Consciència Cultural Viva.
Qui te raó? On és la veritat? Tanmateix, aquestes qüestions pertanyen o resideixen en la diversitat. Però, «ells» no volen entendre. El mateix que segles de patriarcat encara hostatgen subconscients masclistes provocant violència de gènere, també segles de colonització no han esborrat l’empenta de domini mono-cultural i uniforme.
Llavors havien de sotmetre’s a la cultura, costums i lleis humanes i divines de l’imperi, eren «obligats a estimar» baix pena d’execució immediata.
Hui, al segle XXI, moltes nacions del món exigeixen l’autodeterminació, pretensió perillosa davant la «indissolubilitat» d’uns estats que, en posició de domini, no admeten cap diàleg fora del seu «particular camp conceptual polític».
Qui persisteix és acusat de sedició i empresonat en nom d’aquesta llei singular que gravita dintre aquest camp conceptual de veritat unipolar.
Perquè, si admetem que les cultures o nacions són diferents i úniques, sobiranes en si mateix; que no hi pot haver una única realitat o veritat; que solament per la diversitat és constituït el món que vivim; que som conscients en reconèixer les incompatibilitats culturals i les seues diferències de vegades insalvables… som conscients? Podem admetre-ho? Sabríem conviure units en la diversitat? En el respecte i admiració mutus? En el diàleg intercultural? En els drets inalienables? En la solidaritat entre cultures?
Ah! Som on som! Estimats Jordis. Ens volen a la seua caverna, amarrats, mirant les ombres que projecta el foc d’aquella justícia davant els nostres nassos com única realitat. Ombres d’una societat ancorada en el passat, rància, prosaica, farcida de polítics trompellots i peleles jurisperits, mediàticament engolada amb l’enverinament de les masses… Nosaltres no som d’eixe món!
Som cultura entre cultures, realitat entre realitats, raó entre raons, mite entre mites i, simplement, volem ser poble entre pobles amb drets i llibertats, conviure en pau i concòrdia, en actituds interculturals amb la resta de pobles del món, què hi ha de dolent en tot açò?
Si! es trenca la «unitat», però una unitat (autoritària) no pot estimar ni fer-se estimar.
Nosaltres som fills “d’una mare” anomenada cultura, connectats a la diversitat… volem estimar i ser estimats! Però no ens deixen eixir de la «unitat» sota el pes de la seua justícia.
Companys, haveu estat empresonats per la veritat absoluta d’un nivell arcaic de maneres d’entendre el món que considera els desitjos d’independència com una ferida a «l’estat», un atemptat a la «seua unitat», una traïció a la «seua pàtria». Com poden les cultures i els seus drets agredir d’aquesta manera? La «veritat» també s’inventa quan l’ambició de domini és més ardent que qualsevol altra passió.
Caldrà, doncs, ser dignes com ho sou; tenir paciència o tolerància com teniu; perseverar en aquesta estima que abraça arrels i expressió d’identitat, com us és innat, perquè, en aquest escrit ha mancat una paraula transcendental que sosté tota aquesta apologia dels drets dels pobles, la qual no puc ofendre, humiliar, en tant sigueu en presó.
La llibertat, inherent a la Vida, és allò que dona autoritat a aquesta paraula: DEMOCRÀCIA.
La vostra llibertat serà la nostra.
