La revista degana en valencià

Jorge Mistral, vida, cinema i passió

08/10/2020

Aldaia acull una exposició en commemoració del centenari del naixement de l’actor valencià, protagonista de 81 pel·lícules i «galant» del cine espanyol i mexicà  de 1940 a 1970

L’Ajuntament d’Aldaia celebra el centenari del naixement de l’actor i director valencià Jorge Mistral (Aldaia, 1920-Ciutat de Mèxic, 1972) amb la realització de l’exposició Jorge Mistral: vida, cinema i passió, que va complementada amb un llibre-catàleg. L’exposició romandrà oberta a l’Espai d’Art Plaça Major del Centre Gent Jove, de 7 d’octubre de 2020 al 10 de gener de 2021 en horari de 17.30 a 20.20 hores, de dilluns a divendres.

L’exposició i el catàleg és una producció coordinada pel Servei de Cultura de l’Ajuntament. La mostra fa un recorregut des del naixement de Mistral a Aldaia el 24 de novembre de 1920,  fins a la seua mort a la ciutat de Mèxic el 20 d’abril de 1972, als 51 anys, llançant una mirada crítica i completa a través d’una llarga i imponent filmografia, realitzada a Espanya, Mèxic, Itàlia, Argentina, Estats Units, Xile o Cuba, formada per més de 81 pel·lícules, a les ordres dels més famosos directors espanyols: Luis Buñuel, Juan Antonio Bardem, José Antonio Nieves Conde, Juan de Orduña, Rafael Gil, Luis Lucia, Francisco Rovira-Beleta… fins a directors internacionals de contrastada professionalitat com ara el nord-americà Jean Negulesco, l’argentí Tulio Demicheli o els mexicans Emilio Fernández i Roberto Gavaldón.

Nascut a Aldaia com a Modesto Llosas Rosell, Jorge Mistral és, sense dubte, és un dels actors valencians més populars i internacionals del panorama cinematogràfic entre els anys cinquanta i setanta. Primer “galant”, actua formant parella amb famoses estrelles com Sofía Loren, María Félix, Silvia Pinal, Dolores del Río, Anna Karina, Yvonne de Carlo, Libertad Lamarque, Aurora Bautista, Amparo Rivelles, Sara Montiel, Carmen Sevilla… La filmografia de Jorge Mistral (entre els anys 1944 i 1971) està formada per 81 pel·lícules, 72 d’actor i dos en un paper de cameo.

Després d’abandonar prematurament la seua carrera de Dret, va decidir dedicar-se al teatre on va començar a desenvolupar el rol de «galant», que no abandonaria en tota la seua carrera. Successivament s’integraria en les companyies de teatre de José Rivero, Ana Adamuz i Josita Hernán. Debuta al cinema en 1944 en la pel·lícula La llamada de la mar del director José Gaspar. Signà en aqueix moment un contracte en exclusiva amb Cifesa, la productora cinematogràfica més potent del país.

En les dècades de 1940 i 1950 va participar en alguns dels films espanyols més populars, com Misión blanca, Botón de anclaCurrito de la Cruz, Locura de amor, La hermana San Sulpicio y Carmen la de Ronda, un dels majors èxits amb Sara Montiel. En 1949, va realitzar la seua primera gira teatral per Hispanoamèrica convertit en el primer galant del cinema espanyol, arribant a Cuba primer, i més tard a l’Argentina, on va rodar sis pel·lícules. Finalment es va traslladar a Mèxic, on va aconseguir enorme popularitat després de l’estrena de El derecho de nacer. Va ser dirigit per l’estatunidenc Jean Negulesco i per l’espanyol Juan Antonio Bardem. Va rodar Las sirenas y el delfín amb Sophia Loreni Los pistoleros de Río Grande. Va dirigir La fiebre del deseo(1964) i La piel desnuda (1964). Jorge Mistral va morir a Mèxic el 21 d’abril de 1972 quan es trobava realitzant la telenovel·la mexicana Hermanos coraje, que es transmetia per Televisió Independent de Mèxic (TIM) Canal 8.

Dos-cents dos objectes cinematogràfics cedits per Juan Manuel Cobo

Tant l’exposició com el catàleg es fonamenten amb la cessió de 202 peces, objectes familiars i material cinematogràfic totalment originals sobre Jorge Mistral, cedits de manera temporal i gratuïta per  Juan Manuel Cobos Olivares, veí d’Aldaia, col·leccionista i admirador de la figura de Jorge Mistral. L’altruisme i generositat de Cobos ha fet possible la realització d’aquesta gran exposició, el qual s’ha implicat amb emoció i complicitat en tot el procés expositiu.  

Entre el material emprat en l’exposició figuren 50 cartells de pel·lícules de Mistral, elaborats per grans il·lustradors del moment com Josep Renau, més de 40 fotografies tant familiars com fotogrames de la filmografia de l’actor, 22 guies publicitàries i 9 programes de mà d’algunes de les seues millors pel·lícules de Mistral, 15 objectes i cartes personals de l’actor aldaier, dos guions originals de pel·lícules seues (Pequeñeces i La venganza), així com material cinematogràfic del treball de l’actor en la productora valenciana Cifesa, a més de discos vinil amb poemes declamats per l’actor i 22 revistes originals d’època anys entrevistes i reportatges sobre Mistral.

Tot açò ambientat en sala amb un atrezo compost per 15 objectes de cinema autèntics, com ara una càmera de cine Paillard Bolex de 1950, una cadira de director de fusta d’Ohio (USA) de 1940, un focus de llum d’estudi cinematogràfic de 1933 emprat a Califòrnia de 1933,dos projectors de pel·lícules d’USA i França de 1950, i fins i tot una bobinadora de pel·lícules de 1940, entre altres peces singulars.

El comissari cultural de l’exposició és Alfred Ramos González, professor, escriptor, investigador i crític de cinema, autor d’una ingent obra bibliogràfica.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top