La revista degana en valencià

Jornades de Sostenibilitat Ambiental i Territorial al Camp de Túria: optimisme moderat, i que no s’apague

Al novembre de 2015, uns mesos després de les eleccions autonòmiques i locals i en un marc de crisi generalitzada i intensa, l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va organitzar unes Jornades d’Economia i Societat a Llíria. Tres anys després, el 12 de gener de 2019, ha organitzat unes Jornades de Sostenibilitat Ambiental a Serra, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Serra i de la Mancomunitat del Camp de Túria. Ara l’atenció s’ha centrat en el repte de la sostenibilitat ambiental i en la necessitat d’assolir compromisos i desplegar actuacions en l’àmbit local i comarcal, com un dels ingredients de l’estratègia més general amb què avançar en la direcció adequada. La trobada ha servit per presentar algunes de les experiències i actuacions en marxa, a més de començar a apamar el camí i l’estratègia a impulsar en els propers anys.

Junt amb una ponència sobre desenvolupament sostenible a la comarca a càrrec de Policarp Garay, s’han presentat diverses iniciatives de desenvolupament sostenible, on trobem l’elaboració del pla de mobilitat comarcal des de la Mancomuntiat, el projecte ECORIBA de desenvolupament territorial sostenible a Riba-roja de Túria, el projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a Serra i les iniciatives de desenvolupament rural del Grup d’Acció Local Túria-Calderona. Tot això acompanyat d’una taula rodona amb participació de representants polítics dels ajuntaments de la comarca, i també d’alguns col·lectius comarcals.

Hi ha diversos elements destacables de la jornada. El principal, el compromís i l’empenta d’un bon grapat de persones i organitzacions davant el repte de la sostenibilitat ambiental. Però també la convicció que el repte cal afrontar-lo amb perspectiva supramunicipal. La potenciació de la dimensió comarcal, doncs, de la mà de la Mancomunitat i alhora alimentada per l’IDECO, és perquè ens en felicitem. Però no tot són flors i violes; no hem d’oblidar que el que s’ha fet fins ara està bé per a començar, però resta molt de camí per recórrer. D’altra banda, des dels ajuntaments de la comarca es queixen d’estar lligats de peus i mans amb les restriccions pressupostàries, i també de totes les pedres al camí quan intenten revertir alguns dels projectes urbanístics de l’etapa prèvia a 2008, fins i tot si no estan executats. Entre moltes més qüestions, en matèria de residus les crítiques al Consorci València Interior no hi van faltar.

Així doncs, els vents a la comarca són relativament favorables a la sostenibilitat ambiental. Però el goig és major quan observem que des del govern autonòmic també es rema en la mateixa direcció: aprovació al gener d’enguany de la modificació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, amb vocació d’alimentar un nou model urbanístic més sostenible; la presentació al mes de juliol de 2018 d’un Pla d’Acció per a la Transformació del Model Econòmic 2027, o l’aprovació pel setembre de l’any passat de la Llei de Mancomunitats, per posar-ne uns exemples.

Com que el camí a recórrer encara és llarg, i sols es podrà avançar amb impuls social i polític, tenim d’ací a no res una fita important amb les eleccions de maig. Esperem que amb els vents que bufen el major nombre possible de candidatures incorporen aquesta sensibilitat, i que els resultats de maig afavorisquen la progressiva cobertura d’etapes de l’itinerari cap a la sostenibilitat que s’albira des del Camp de Túria.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top