La revista degana en valencià

José Benlloch Fernández: «Una ciutat de 51.000 habitants requereix que estem cada dia treballant i tirant endavant»

«Una ciutat de 51.000 habitants requereix que estem cada dia treballant i tirant endavant»

«Estic molt content de l’etapa que vaig viure a la Diputació: crec que vam canviar moltíssimes coses»

«Les possibilitats de canviar el món no són qüestió de l’edat»

«Del que més content estic, de tots els càrrecs, és de l’Alcaldia»

«Cap alcalde pot triomfar si no s’assembla al seu poble»

«Tenim quatre grans ambaixadors: Tàrrega, Sant Pasqual, Porcelanosa i el Vila-real CF»

No coneixia l’alcalde. Havíem quedat al Museu de la Ciutat Casa de Polo, al carrer de Joan Fuster, aprofitant que s’inaugurava una exposició sobre la Bíblia. Després de les presentacions, ens vam asseure entre instruments musicals del mestre Tàrrega: un piano, una guitarra… En mirar una mica l’espai, ja sols estàvem ell i jo. Certament, va resultar una entrevista directa i alhora molt agradable perquè vaig veure que l’alcalde de Vila-real no sols no defugia cap pregunta, sinó que et contestava amb la normalitat d’un veí més, que s’estima el poble i les seues tradicions; totes. Això sí, se li notava un orgull clar de les coses que s’havien aconseguit i del canvi radical sobre altres models de governs anteriors.

Vosté va nàixer al barri de l’Hospital: què recorda d’aquella infantesa?

–La recorde encara amb alguns dels carrers de terra encara, passaven les ovelles per davant de ma casa. Imagina’t quina vida era i fa només 44 anys! I la veritat és que va ser una infantesa molt feliç visitant el convent de les dominiques, on tenia una tia que era monja, descobrint tot el que havia sigut l’antic hospital al voltant del Crist de l’Hospital també, i jugant moltíssim al carrer. És el que més recorde.

–Per què decideix entrar en la política activa? Va descobrir que «podia canviar el món i millorar la vida de la gent»?

–És molt curiós el tema, perquè sempre havia tingut una vocació científica i des de molt xicotet m’encantava tindre microscopis en casa. Vaig fer ciències pures a l’institut, vaig fer la selectivitat de ciències i volia ser metge; eixa era la meua il·lusió. Però pel contacte amb la política en alguns cursos que es feien, jo vaig militar en Joventuts Socialistes des dels 16 anys; pel contacte amb l’exalcalde Enric Ayet a l’institut Francesc Tàrrega d’ací de Vila-real vaig entrar a representar els alumnes en el Consell d’Estudiants, era el representant en la Junta de Festes Locals de l’institut, representant en la Junta de Drogodependències, i vaig arribar a conéixer el cardenal Tarancón, a qui recorde amb emoció… En aquella època vaig pensar que la millor manera d’ajudar la gent era amb la Medicina, que m’ agradava molt… Però, finalment, vaig arribar a la conclusió que la millor manera era la de la llei, les normes, perquè són les que donen drets i afavoreixen que les persones puguen desenvolupar-se i apoderar-se en una societat: estudiar Dret vaig pensar que era la millor manera de contribuir a canviar un poquet el món en el sentit eixe utòpic i de fantasia, però al mateix temps d’il·lusió i de prendre un objectiu per anar caminant. El que també vaig tindre clar des d’un principi és que jo no volia entrar en política per ser un captiu d’alguna cosa, i tampoc no volia que fora una professió. Per això vaig estar 13 anys treballant en un despatx d’advocats que vaig muntar, i que encara tinc.

En la casa on vivia?

–Sí, en la casa en què vivia. Després em vaig associar amb l’exalcalde Enric Ayet. Durant molts anys, i després, em vaig muntar el meu propi despatx i als 13 anys de pràctica professional vaig decidir presentar-me, i en aquests moments sóc alcalde i amb molta il·lusió.

–Creu que per arribar a ser alcalde cal primer passar uns quants anys (8 anys en el seu cas) de regidor? Aporta experiència?

–Jo crec que és fonamental passar un temps de regidor. Jo en vaig estar 8 anys; 4 de número 2 en la candidatura i en l’altra vaig encapçalar la llista del Partit Socialista i ens vam quedar a 9 vots de fer perdre la majoria absoluta al PP. La veritat és que em va costar molt prendre la decisió de tornar-me a presentar, perquè tenia un despatx professional obert i tenia una professió, viatjava per tot el món. Però érem un equip de persones amb la il·lusió de tot un partit de canviar les coses en aquells moments tan difícils, en els quals tant de mal es va fer a aquesta comunitat… Calia intentar-ho, i resulta que en el 2011 en vam ser capaços, en contra de tota la dinàmica d’increment de vots del PP en tots els llocs; eren moments en els quals fins i tot es van perdre alcaldies socialistes ben històriques de la província, i nosaltres vam arribar a l’Alcaldia amb altres tres partits.

–Ha tocat quasi tots els pals: Diputació de Castelló (portaveu). Ximo Puig també va ser portaveu…

–La veritat és que jo ara estic molt content en l’Alcaldia. He tingut l’oportunitat de repetir aquesta legislatura de diputat autonòmic i vaig decidir renunciar-hi perquè era molt difícil combinar les responsabilitats d’alcalde i diputat. Una ciutat de 51.000 habitants requereix que estem cada dia treballant i tirant endavant. Vaig deixar la Diputació perquè vaig voler jo: moltíssima gent em va animar a presentar-me per a la Secretaria General provincial de Castelló dintre de les primàries, i el meu partit va optar per un altre company per tal que liderara aquesta etapa que venia. Jo vaig decidir que tenia poc de sentit si havia d’estar complint ordres d’una línia distinta dins del mateix projecte socialista de la que jo m’havia presentat. Vaig dimitir sense més problemes i estic molt content de l’etapa que vaig viure a la Diputació; crec que vam canviar moltíssimes coses amb acords fins i tot amb el PP, que han fet que la Diputació de Castelló hui no discrimine, per exemple, les poblacions de més de 20.000 habitants, i que Vila-real estiga obtenint 500.000 o 600.000 euros anuals, quan abans no obteníem ni un euro.

–Vosté forma part de la fornada de joves alcaldes del PSPV. Com veu el futur?

–Som el present. Fa uns anys pareixia que la política era cosa de joves. En aquests moments s’està produint un procés de reversió, que seria qüestió de parlar i reflexionar amb profunditat. S’està tornant a la normalitat, tot el món pot aportar i l’esperança de vida és molt ampla. Les possibilitats de canviar el món no són qüestió de l’edat. Jo no em considere millor valor per la meua edat. En molt poquets anys he ocupat molts càrrecs i he fet molta carrera.

–Li queda la Presidència de la Generalitat?

–No, em queden moltes més coses… No he tingut cap càrrec a la Generalitat, no he sigut diputat nacional, no he sigut diputat europeu… Del que més content estic, de tots els càrrecs, és de l’Alcaldia.

–Per cert, quina relació té amb l’alcaldessa de Castelló? Ja no hi ha discussió sobre la capitalitat?

–Històricament, existeix una certa competència, com existeix entre molts pobles de la nostra Comunitat. Fem intents per posar coherència en un món global, competitiu. La capitalitat, no la discutim: la té Castelló. Però crec que el lideratge, i açò ho he dit moltes vegades a l’alcaldessa de Castelló, està en la capacitat del líder que tinga autoritat i confiança. Castelló té molt a aportar i estendre a la resta de pobles i ciutats com una àrea metropolitana en la quals tots estem junts. Queda molt a fer entre les aliances entre els pobles i la ciutat, però no negue que som un poble viu, innovador, generem iniciatives i competim amb Castelló; és una cosa històrica, i ho fem, però des d’un punt de vista sa.

–Parlem de Vila-real: com definiria vosté la seua ciutat?

–És una ciutat innovadora, és una ciutat moderna, és una ciutat industrial amb una capacitat de desenvolupament de futur brutal. És una ciutat que ha aconseguit canviar el model econòmic i diversificar-lo com mai en la història. Tenim un sector gastronòmic molt potent; tenim, per primera vegada, espais turístics, de turisme religiós, de turisme esportiu. Tenim indústries que ningú s’imagina: ¿quina és la indústria que més va facturar a Espanya del sector dels mobles de cuina? Està a Vila-real i és la primera en volum de facturació. Tenim sectors molt diversificats que ens permeten afrontar el futur amb garanties. Tenim una ciutat que no ha abandonat els seus orígens, el seu caràcter de poble, de la qual cosa em sent orgullós: la seua manera d’entendre les relacions entre els veïns.

–A la ciutat hi ha una gran presència religiosa. Per què?

–Som una ciutat que no ens acomplexem ni ens avergonyim pel seu caràcter religiós, i tenim un arrelament important amb la religió catòlica. Ara fa poc que vam celebrar el centenari de la Caixa Rural Catòlica Agrària de Vila-real, una institució catòlica fonamental creada pels Lluïsos, un grup de jóvens catòlics que es van reunir per a crear una cooperativa fa 100 anys. Moltes institucions han nascut de l’Església i han sigut molt obertes. En l’entramat social i associatiu de la ciutat impera, d’una manera important, el caràcter religiós. Mai s’ha tancat la porta a cap confessió distinta: hi ha hagut i continua havent-hi una convivència pacífica normal, tranquil·la i tolerant.

–Però alguna cosa deu tindre l’alcalde per a obtindre una majoria absoluta…

–No ho sé: jo intente ser igual que era quan vaig arribar a l’Alcaldia. La gent encara s’impressiona quan es troba amb mi al gimnàs a les 7 del matí sense escorta. Clar, abans s’havien viscut coses molt distintes. Jo he intentat ser el mateix, el xic de barri que estima el seu barri, el Crist de l’Hospital, que és confrare d’honor de la confraria del seu barri, que participa en les festes i li encanten els bous de carrer; he sigut membre de la comissió dels bous i hi ha gent que s’estranya que continue fent el que sempre he fet. També he entés que cap alcalde pot triomfar si no s’assembla al seu poble, i jo sempre he tractat de paréixer-me al meu i entendre’l, i no he tractat d’imposar-li les meues pròpies opinions.

–L’equip de govern està format pel PSPV i Compromís, després de guanyar les eleccions per majoria absoluta. Per què?

–Eixe és el caràcter de Vila-real: jo volia recuperar eixe caràcter de ciutat oberta. Nosaltres no seríem el que som si no fórem capaços d’exportar a tot el món els nostres taulells i la nostra taronja. I nosaltres som persones obertes. Jo sempre he entés que calia recuperar l’Alcaldia per al poble. L’Alcaldia no és de Ciudadanos, del PP, de Podemos… no és de cap partit. És del poble es diu Ca la Vila. Jo entenia que si Compromís era el meu soci de govern en l’anterior legislatura, si compartíem un projecte –malgrat les discrepàncies, que sempre n’ hi ha en totes les famílies–, també havia d’estar ara. Altres coses és ser intolerant, i la intolerància trenca ponts.

–I com ha anat aquesta experiència de compartir gestió? La reeditaria? Ho tornaria a fer?

–Depén del seu programa. A Pasqual Batalla (que en pau descanse), només saber que havíem aconseguit la majoria absoluta, davant de tota la premsa li vaig dir que ací tenia el seu despatx. Si continuem en el mateix projecte que vam començar en 2011, que encara queda molt per fer pels empastres que hem heretat del PP, clar que sí.

–Hi ha alguna explicació raonable per a la davallada de la dreta a les passades eleccions?

–El PP pràcticament va considerar que l’ajuntament era seu; l’havien segrestat. Portaven la mateixa línia que el seu líder Camps, amb prepotència amb la gent. El poble no podia parlar amb ningú, ni entrar al seu ajuntament. Nosaltres ara treballem amb 400 empreses locals. En el moment del PP solament es treballava amb una empresa, que ara està condemnada pel cas Gürtel. Ara en breu s’iniciarà el judici oral a l’exalcalde, al tinent d’alcalde… per factures falses de més de 600.000 euros, que jo vaig detectar quan vaig entrar i vaig anular, gràcies al treball i la investigació d’institucions municipals. El poble els va calar que estaven a Vila-real per a treballar per a ells, i això va fer que molta gent de la dreta comprenguera que en l’àmbit local no interessava per al poble perquè l’únic que feia era arruïnar-lo.

–Econòmicament, s’ha passat de l’agricultura a la indústria. Com va ser aquest pas?

–La taronja, no l’hem abandonada mai. Sí que és veritat que un taronger necessita quatre anys per a produir, i després de la segona gelada van tornar a plantar arbres… Mai saps si la inclemència et tornarà a amargar la vida. Moltes famílies del món de la taronja van pensar que era millor diversificar pel caràcter emprenedor de la gent de Vila-real. La taronja és fonamental per a moltes famílies encara.

–Hui la ceràmica és l’eix fonamental de l’economia local? És un perill?

Té el perill que té. A Cevisama hem vist novetats, fibres que imiten la ceràmica…, però la indústria de la ceràmica és molt diversa i el seu èxit radica en la innovació: se’n fan fins i tot mobles! L’ús de la ceràmica ha arribat inclús al món de la sanitat per a crear ossos, pròtesis… Els usos són molt importants, i al seu voltant es genera un conjunt d’empreses auxiliars i diversificades que poden donar una garantia d’aguantar.

–De totes les coses que vosté ha pogut fer realitat, quina és la que més li va agradar aconseguir?

L’aliança amb la societat civil. Amb les dades de desprestigi polític, jo pensava que el més important era reforçar eixa aliança amb la societat civil i que la millor manera és que l’ajuntament siga pròxim i bo, i això passa per eixes aliances. Quan vaig arribar hi havia 500.000 o 600.000 euros del nostre pressupost que anaven directament a associacions civils. En aquest moment hi ha quasi 4 milions d’euros. Som únics en aquest sentit, però tenim aliances i convenis directes amb una infinitat d’associacions.

–I quines coses se li han quedat encara sense fer? Quina és la seua prioritat ara mateix?

La prioritat per a mi seria que estiguera construïda la Ronda Sud-oest.

–Què creu que ha representat per a tota la província i per a Vila-real en particular l’UJI?

L’element més transformador de la província de Castelló. La generació dels 70 no hauria tingut l’oportunitat de quedar-se a la terra si no haguera sigut per l’UJI. Ha sigut l’element que ha fet descloure la nostra societat.

–Per cert, amb ministre valencià i del PSPV, l’AP-7 serà gratuïta?

Per descomptat.

–Qui ha posat més en el mapa la ciutat de Vila-real: Porcelanosa o el Vila-real CF?

–Els dos són excel·lents ambaixadors, i el més important és que et posen al mapa, però després s’ha de veure la capacitat de la ciutat d’estar a l’altura. Molta més gent ha fet molt per Vila-real juntament amb el nostre patró, Sant Pasqual. Tenim quatre grans ambaixadors: Tàrrega, Sant Pasqual, Porcelanosa i el Vila-real CF.

–Podria destacar-nos una virtut i un defecte personals seus?

–Sóc realista i sóc impacient.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top